Arxiu d'etiquetes: professors/es

Espalter i Rull, Joaquim

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 30 setembre 1809 – Madrid, 16 gener 1880)

Pintor. Format a París amb Gros (1829-33) i a Roma (1833-42), on entrà en contacte amb els pintors natzarens catalans.

El 1843 s’establí a Madrid, on ingressà a l’Academia de San Fernando. Fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II i exercí com a professor de l’Escuela Superior de Pintura.

Decorà el paraninf de la universitat de Madrid (1858) i el palau del Senat. Pintà quadres de tema històric (El sospir del moro, 1855) i religiós (L’era cristiana, 1871).

També assolí anomenada com a retratista.

Escudero Uribe, Vicente

1 Resposta

(Valladolid, Castella, 27 octubre 1888 – Barcelona, 4 desembre 1980)

Ballarí. Reivindicà en tota llur puresa les danses de tradició gitana.

Després de la II Guerra Mundial s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament.

Posteriorment féu recitals i formà companyia diverses vegades.

Escudé i Gallés, Beth

Deixa un comentari

(Barcelona, 1963 – )

Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres (Royal Court), San Miniato i Pisa.

Sovint dirigides per ella mateix, estrenà obres a importants teatres de l’estat espanyol i d’Europa.

Esclusa i Canals, Manel

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 13 abril 1952 – )

Fotògraf. Professor de l’escola Eina, de Barcelona, i de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Treballà professionalment en els camps de la moda i l’arquitectura.

D’entre la seva obra, que exposà regularment des de 1973, destaca la sèrie Naus (1985) i el llibre Barcelona, ciutat imaginada (1988). El 1989 rebé el premi LAUS de fotografia.

Enllaç web: Manel Esclusa

Escalas i Llimona, Romà

Deixa un comentari

(Barcelona, 1945 – )

Músic. Especialista en música i instruments antics, especialment flautes, ha estat professor d’aquest instrument al Conservatori Municipal de Barcelona, des del 1981 director del Museu de la Música d’aquesta ciutat.

Com a concertista, individualment o amb el grup Ars Musicae, que dirigí, ha fet un gran nombre de concerts i enregistraments fonogràfics.

Epalza i Ferrer, Mikel de

Deixa un comentari

(Pau, Bearn, França, 18 febrer 1938 – Alacant, 6 desembre 2008)

Historiador. Jesuïta (1954), doctor en filologia semítica (Barcelona, 1967) i en teologia (Lió).

Professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1967), Tunis (1971) i Alger (1973). Ha investigat especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península.

Ha publicat, entre molts altres llibres, un notable estudi sobre l’obra àrab d’Anselm Turmeda (1971), amb el text crític de l’original àrab i la traducció castellana. També s’ha centrat en les connexions entre el món islàmic i el cristianisme a la Mediterrània, amb obres com Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991).

Elias i Busqueta, Pere

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 27 octubre 1909 – Barcelona, 6 octubre 2002)

Escriptor i professor de català.

Ha publicat les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964), els poemes La riuada (1966), els llibres de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978), una biografia de Ramon Vinyes (1972) i diccionaris bilingües.

El 1988 li fou otorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Duran i Duran, Manuel

5 Respostes

(Barcelona, 11 setembre 1863 – 9 juliol 1906)

Escriptor i dibuixant. Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, director artístic de l’Enciclopedia Universal Ilustrada i autor del Resumen Gráfico de la Historia del Arte.

El 1905 guanyà un premi als Jocs Florals de Barcelona amb la novel·la El Ton de la Muga. Col·laborà a la “Il·lustració Catalana” i en altres revistes i diaris catalans.

Fou el pare d’Eudald, Estanislau, Raimon i Francesc Duran i Reynals.

Duran i Castellanos, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1891 – 1983)

Escultor. Deixeble de Miquel Castellanos. Fou professor d’escultura a l’Escola del Treball de Barcelona.

Exposà per primera vegada a la sala Parés el 1923 i rebé la medalla d’Or del Cercle Artístic el 1941.

En la seva obra predominen les formes depurades, d’evocació classicista, plenes d’elegància, serenitat i intenció decorativa.

Entre les seves escultures excel·leixen Nu, República, els monuments a l’aviador Joan Manuel Duran i a Eduardo Dato, la decoració del Saló del Cercle Artístic i nombrosos retrats.

Duocastella i Rosell, Rogel·lí

1 Resposta

(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1914 – Barcelona, 21 novembre 1984)

Sociòleg. Llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb Sociología religiosa de una ciudad: Mataró.

En 1956-57 féu un estudi sociològic dels suburbis de Barcelona. Creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada (CESA) i fou fundador i director de l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (més tard anomenat Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada).

Al final de la seva vida es dedicà a l’estudi de la gerontologia.