Arxiu d'etiquetes: pobles

Marçà (Priorat)

7 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 16,06 km2, 315 m alt, 586 hab (2016)

0priorat

Situat al sud de Falset. El terreny és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou i drenat per la riera de Marçà, afluent de capçalera de la riera de Capçanes. La superfície no conreada és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrària, amb conreus de secà, que ocupen bona part de l’extensió total del municipi; el conreu predominant és la vinya (amb més del 50% de l’àrea conreada) i també cereals, oliveres, avellaners i ametllers. Aviram. Indústria derivada de l’agricultura (vi, oli). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, no ha cessat de minvar des del 1900.

El poble es troba al peu del turó de la Miloquera, on hi ha restes prehistòriques i les ruïnes de l’antic castell de Marçà; destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Malla (Osona)

14 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 11,01 km2, 580 m alt, 267 hab (2016)

0osona

Situat al centre de la plana de Vic, a l’esquerra del Gurri, afluent del Ter, al sud de Vic. A la zona muntanyosa, a l’oest, accidentat pel serrat del Vilar, hi ha pinedes, alzinars i rouredes.

Economia agrícola de secà (cereals d’hivern i farratge). La ramaderia hi és important: bestiar boví, oví i porcí; també hi ha cria d’aviram. Àrea comercial de Vic. La població, que tendeix a disminuir, es troba disseminada en masies de gran tradició i interès arquitectònic, com les Vinyes, el Ricard, la Font, el Bolló o el Prat.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica del segle XI, amb tres absis, el major dels quals és destruït. Dins el terme, al puig de Castelló, es troben les ruïnes de l’antic castell de Malla.

El municipi comprèn, a més, les quadres del mas Ral i de Torrellebreta, el veïnat de l’Albanell i la masia d’Aigüespartides.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Maldà (Urgell)

25 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 31,36 km2, 428 m alt, 230 hab (2016)

0urgell

Situat a l’esquerra del riu Corb (que forma el límit septentrional del terme), a la plana d’Urgell, al límit amb les Garrigues, i accidentat, al sud-est, per la serra del Tallat, al sud-oest de Tàrrega. Bona part del terme és coberta de vegetació arbòria (pi blanc, alzines i sotabosc); també hi ha pastures.

Agricultura de secà i, per ordre d’importància, oliveres, cereals, ametllers i vinya. Ramaderia porcina i granges avícoles. Cooperativa de productes agrícoles; elaboració d’oli i vi. Àrea comercial de Tàrrega. La població ha sofert una notable davallada en les últimes dècades.

El poble es troba al peu de les restes de l’antic castell-palau de Maldà, amb elements gòtics, que fou centre de la baronia de Maldà i Maldanell; hi destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, barroco-neoclàssica (segle XVIII), i l’antiga església de Sant Pere, romànica.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Maldanell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maià de Montcal (Garrotxa)

14 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 17,29 km2, 241 m alt, 433 hab (2016)

0garrotxa

Situat entre el riu Fluvià i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al límit amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. El terme és drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per la dreta. El terreny és en part accidentat, amb bosc d’alzinars i rouredes (poc explotat); la resta penetra en la plana empordanesa.

Agricultura de secà (blat de moro, farratge, vinya, oliveres i patates). Hi ha cria de bestiar (vedells i porcs). Àrea comercial de Figueres. La població ha sofert una davallada constant des de mitjan segle XIX.

El poble és al peu del Montcal, dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XII), esmentada ja el 978. El 1969 li fou unit l’antic municipi de Dosquers.

Dins el terme hi ha també el barri de les Ferreries, la caseria de Bruguers, els veïnats de Jonqueres (amb el santuari de Santa Magdalena de Maià), Pocafarina, Llorenç, Llorençà i el Pla i el santuari de Sant Prim i Sant Felicià.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Madremanya (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 13,72 km2, 177 m alt, 280 hab (2016)

0girones

Situat a l’est de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Al sector nord-est el terme és pla i al sud-oest accidentat per les Gavarres, ocupat per boscos d’alzines i pastures.

Conreus de secà (cereals, llegums i farratges i petites extensions de vinya i oliveres), ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i explotació de l’aigua bicarbonatada i ferruginosa de la font Picant. Àrea comercial de Girona. Amb tot, la població ha disminuït notablement a partir del 1900.

El poble, a la dreta de la riera de Sant Martí, és dominat per l’església parroquial de Sant Esteve (segle XIV) del romànic tardà.

Dins el terme hi ha també el poble de Millars i els veïnats de Vilers, el Pedró i Bevià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lluçà (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 52,98 km2, 745 m alt, 280 hab (2016)

0osona

Situat a la subcomarca del Lluçanès, entre la riera de Lluçanès, límit oriental del terme, i la de Merlès, límit occidental. Boscs de pins i roures a la zona forestal.

La principal activitat és l’agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). La ramaderia de bestiar boví, oví i porcí, complementa l’economia. Àrea comercial de Vic. La població ha disminuït notablement durant la segona meitat del segle XX.

El cap del municipi és el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, on darrerament s’ha establert una indústria tèxtil. Al poble de Lluçà hi ha el monestir canonical de Santa Maria de Lluçà (que fou el centre de nou petites parròquies que formen el nucli central del Lluçanès) i les restes de l’antic castell de Lluçà, amb capella romànica (origen del municipi). El terme fou, des de la fi del segle X, de la família Lluçà. El 1376 es formà l’extensa baronia de Lluçà.

L’actual municipi comprèn, a més, les antigues parròquies del Grau, Borrassers i Sant Climent de la Riba, la propietat anomenada la Vila d’Alpens i l’antic terme de Tordelespà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llosses, les (Ripollès)

30 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 114,02 km2, 1.000 m alt, 213 hab (2016)

0ripolles

Situat a la vall de les Llosses, entre el Ter, límit oriental, i la riera de Merlès, al sud-oest de Ripoll. El terme és accidentat pels relleus de la serralada Pre-pirinenca, amb rouredes i pinedes.

Agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). Ramaderia (ovins, bovins i porcí), i avicultura. Indústria tèxtil (filats de cotó) a la Farga de Bebiè, situada en un meandre del Ter, aprofitant el desnivell. Àrea comercial de Ripoll.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), amb un campanar del segle XVII i alguna reforma tardana.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sovelles, Matamala, Vinyoles de Portabella, Estiula, Viladonja (municipi independent fins el 1974) i Palmerola (municipi independent fins el 1991), el veïnat de Vila-seca, els antics pobles de Vallespirans i de Corrubí, les antigues quadres de Maçanes i les Planes, les masies de Portavella, Vilardell i Llentes, el santuari de Santa Margarida de Vinyoles i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb les masies de Cosp i de Moreta).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llorac (Conca de Barberà)

8 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 23,33 km2, 648 m alt, 96 hab (2016)

0conca

Situat a la capçalera del riu Corb, afluent per l’esquerra del Segre, al nord de Montblanc, a l’extrem sud-est dels altiplans de la Segarra, comarca amb al qual limita. Vegetació natural, amb algunes hectàrees de pinedes i pastures, que ocupen més de la meitat del territori.

Agricultura, especialment de secà, de cereals, què és l’activitat econòmica principal, amb petites extensions dedicades a la vinya i a l’ametller; i conreus de regadiu. Ramaderia porcina i cria d’animals de granja (aviram). Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. La població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a sant Joan; hi ha restes de l’antic castell de Llorac.

Dins el terme hi ha els pobles d’Albió, la Cirera, Rauric i Montargull.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Llobera (Solsonès)

16 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 39,23 km2, 855 m alt, 203 hab (2016)

0solsones

(o Llobera de Solsonès)  Estès per l’altiplà de Solsonès-Segarra, al sud de Solsona, fins al límit amb la Segarra, entre les rieres de Sanaüja i de Llanera, afluents del Llobregós. Al nord, a la serra de Llobera, es troba el seu punt més elevat, prop de Vilamorós. Boscs de pins i de garrigues.

L’agricultura de secà, es limita al conreu de cereals, llegums i patates. Ramaderia (oví i porcí). Té un cert pes el turisme rural. Àrea comercial de Solsona.

El poble és a l’esquerra de la riera de Sanaüja, prop de les restes de l’antic castell de Llobera i del dolmen de Llobera (2550 aC), església parroquial dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi ha l’hostal del Boix, els pobles de Torredenegó i de Peracamps, les cases i esglésies de Montraveta, Palou i Comajoncosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lloar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 6,64 km2, 219 m alt, 123 hab (2016)

0priorat

Situat als contraforts sud-occidentals de la serra de Montsant i limitat a l’est pel riu de Montsant, poc abans de la seva unió amb el de Siurana, al nord-oest de Falset. Hi abunden les llicorelles, típiques del Priorat. Més de la meitat del territori és format per terres no conreades, ocupades per pinedes, pastures i garrigues.

Agricultura de secà típica de la comarca, la vinya representa més del 50% del terreny conreat, i els ametllers i les oliveres la resta. Cria d’animals de granja. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble és en un petit tossal, a la riba dreta del Montsant, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel. Formà part de la baronia de Cabacés. S’han trobat restes prehistòriques a la cova de Rogerals.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques