Arxiu d'etiquetes: pobles

Lliçà de Vall (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 10,83 km2, 125 m alt, 6.370 hab (2016),

0valles_oriental

(o Lliçà d’Avall, ant: Lliçà Jussà)  Situat a la riba dreta del Tenes, afluent del Besòs, al sud de Lliçà d’Amunt, al límit amb el pla de Granollers, al sud-oest d’aquesta ciutat. Hi ha boscs de pins i prats.

La indústria s’ha convertit en la principal riquesa: sobresurten les indústries tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció. Agricultura de secà (cereals, vinya) i també de regadiu (horta), aprofitant la plana al·luvial i deus subterrànies. Bestiar boví. Àrea comercial de Granollers. Demografia ascendent en un poble format per diversos barris.

El poble és situat a la dreta del riu de Tenes; església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica, reconstruïda al segle XVII i reformada; el castell de Lliçà és esmentat ja al segle XI.

Dins el terme destaquen els veïnats del Pla de Lliçà i la Ganiveta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub de Bàsquet

Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 22,33 km2, 145 m alt, 14.759 hab (2016)

0valles_oriental

(o Lliçà de Munt, ant: Lliçà Sobirà)  A la vall del Tenes, afluent del Besòs, a l’oest de Granollers. És accidentat pels contraforts dels relleus del Farell i té extenses zones boscades, amb pinedes i alzinars.

Agricultura amb conreus de regadiu (blat de moro, farratge), al secà es conreen cereals. Ramaderia (bovina i porcina), avicultura i indústria. L’activitat industrial és molt diversificat. Àrea comercial de Granollers. Centre de segones residències, amb creixement demogràfic.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Julià (segle XVI), de base romànica. Capelles romàniques de Santa Justa i Santa Rufina.

Dins el terme també hi ha el poble de Palaudàries.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 102,79 km2, 1.471 m alt, 247 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat en un replà, a la regió del Baridà des de les crestes secundàries del Pirineu fins a la plana a la dreta del Segre, davant la serra de Cadí, amb pics com la tossa plana de Lles (2.916 m alt). Una bona part del terme és coberta de bosc, prats i estanys.

Conreus de secà: sègol, civada i patates. Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya; oví i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Puigcerdà, i també a la subàrea de la Seu d’Urgell. La població tendeix a disminuir.

El poble és situat en un coster oriental a migjorn, al peu de les restes de l’antic castell de Lles, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere. Era el centre de la senyoria de Lles, que comprenia la vall de la Llosa.

El municipi comprèn, també, els pobles de Travesseres, Coborriu de la Llosa, Viliella, Músser i Arànser, els despoblats de la Llosa, el Vilar de Lles, Embret, Cortaus, Sallent i el Serrat, alguns masos importants, el balneari de Senillers i l’antic de Caldes de Músser, el santuari dels Àngels de Viliella i el refugis no forestals de la Pera (estanys de la Pera) i Cap-de-rec. el 1966 li fou annexat el municipi de Músser i Arànser.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiquesEstació d’esquí

Llavorsí (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 68,51 km2, 811 m alt, 355 hab (2016)

0pallars_sobira

(ant: Ferrera)  Situat a la confluència de la Noguera Pallaresa amb la Noguera de Cardós. Relleu molt accidentat, cobert de boscos i pastures.

Agricultura de secà a les valls (cereals, patates i farratge). Ramaderia bovina, ovina i equina. Explotació forestal. L’economia és complementada pel turisme. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

La població ha sofert una notable davallada des de mitjan segle XIX, però des de finals del segle XX ha anat augmentant. Per la seva situació, és un punt clau per a les comunicacions entre l’alt Pallars i Sort.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Anna.

Dins el terme hi ha els pobles de Biasca (amb l’església romànica de Sant Serni), Aidí, Arestui, Sant Romà de Tavèrnoles (amb les ruïnes de l’antic monestir de Vellanega), Montenartró i Romadriu de la Ribalera, i el santuari i antic castell de Biuse.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Llanars (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 24,73 km2, 983 m alt, 514 hab (2016)

0ripolles

Situat a la confluència del Faitús amb el Ter, a la vall de Camprodon, pocs quilòmetres a l’oest de la vila de Camprodon. Boscos.

Al llarg del riu Ter s’estenen els conreus de cereals d’hivern: patates i farratge, si bé s’hi dedica molt poca extensió. Bestiar boví, oví, cabrum, porcí, equí i cria de conills. Explotació forestal i energia hidroelèctrica. Els darrers anys s’ha convertit en un punt d’atracció turística. Àrea comercial d’Olot.

El poble és a l’esquerra del Ter, s’hi destaca l’església parroquial de Sant Esteve (consagrada el 1168), notable construcció romànica, on destaca el portal d’entrada i un pantocràtor del segle XII.

El terme municipal comprèn, a més, els veïnats d’Espinauga i de la Bona Font i el poble de Faitús (on hi ha l’ermita de Sant Pere).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Llambilles (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 14,58 km2, 143 m alt, 723 hab (2016)

0girones

Situat al vessant oest de les Gavarres, drenat per la riera de Bugantó i el seu afluent, la riera de Castellar, al sud-est de Girona. La major part del terme està cobert de suredes.

Agricultura de secà: cereals, llegums, avellaners i farratges. Ramaderia porcina, bovina i aviram. Bòbiles. Àrea comercial de Girona.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Cristòfol, gòtica, bastida sobre un temple romànic.

Dins el terme hi ha el veïnat d’Erols, el santuari de la Pietat, edifici gòtic que correspon a l’antiga ermita de Santa Maria d’Erols (esmentada el 1195), i el santuari i veïnat de Sant Cristòfol del Bosc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Llagosta, la (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 3,03 km2, 45 m alt, 13.247 hab (2016)

0valles_oriental

Situat en un pla, entre la dreta del Besòs i la riera de Caldes.

Els conreus (cereals, llegums -faves- i patates) están en regressió. L’expansió industrial hi ha portat un gran creixement demogràfic (un dels més alts de Catalunya) d’ençà de la instal·lació de polígons industrials el decenni del 1960; indústria siderometal·lúrgica, química, paperera, arts gràfiques i d’altres amb menor pes econòmic, com ara l’alimentària, el vidre, la ceràmica i la fusta. Àrea comercial de Barcelona.

El terme, segregat del de Sant Fost de Campsentelles (1945), fa una conurbació amb el barri de la Florida, de Santa Perpètua de Mogoda, i amb el barri de Sant Pere de Reixac, de Montcada i Reixac.

El poble està situat a banda i banda de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. L’església parroquial està dedicada a Sant Josep.

El terme conserva diversos masos, alguns dels quals esmentats ja al segle XIV.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Lladurs (Solsonès)

Municipi del Solsonès (Catalunya): 128,03 km2, 834 m alt, 187 hab (2016)

0solsones

Situat al límit amb l’Alt Urgell, entre els darrers contraforts de la serra d’Encies (al nord) i el sector meridional de l’altiplà del Solsonès-Segarra, entre la ribera Salada (afluent del Segre) i el Cardener (afluent del Llobregat). Abundants boscos de coníferes.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia (bovina, porcina i aviram). Àrea comercial de Solsona. La població, disseminada, ha disminuït des de mitjan segle XIX.

Al poble destaca la nova església parroquial de Santa Maria del Pla, al peu de l’antic castell de Lladurs. Dòlmens.

El terme comprèn, a més, els pobles de Montpolt, la Llena, Timoneda, els Torrents i Terrassola, la quadra d’Isanta, les caseries de Riard, la Cirera i Sinca, les masies i esglésies del Vilaró, Coscollola, Solanes i Vilanova d’Isanta, el santuari de Massarrúbies i les masies de Foix i la Fàbrega.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Lladorre (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 146,98 km2, 1.052 m alt, 226 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat a la capçalera de la vall de Cardós, subafluent de la Noguera Pallaresa. Relleu muntanyós (cims de Montgrí i Sotllo). Boscos, prats i estanys.

Agricultura de secà (cereals, patates), ramaderia (bestiar boví per a l’obtenció de llet) i indústria. Explotació forestal (serradores). Central elèctrica de Tavascan. Les instal·lacion d’esports d’hivern (esquí de fons i esquí alpí) han permès el desenvolupament del sector serveis adreçat al turisme. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble és dividit en dos nuclis, entre els quals hi ha l’església parroquial de Sant Martí.

Comprèn els pobles de Tavascan, Aineto (església romànica de Sant Romà), Boldís Jussà (església romànica de Sant Pere), Boldís Sobirà i Lleret.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Lladó (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,50 km2, 197 m alt, 752 hab (2016)

0alt_emporda

(o Lledó)  Situat a les Garrotxes d’Empordà (contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont), a la vall alta del riu Manol, afluent de la Muga. Una bona part del terme està coberta de bosc (pins, suredes i roures).

S’hi conreen cereals, vinya i oliveres. Ramaderia porcina, ovina i aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una fàbrica de filatures. Àrea comercial de Figueres.

Monestir o canònica agustiniana de Santa Maria de Lledó, monument històrico-artístic. Des del 1929 l’església parroquial és la del monestir. Antiga parròquia de Sant Feliu, reedificada el 1758, que conservaba un notable retaule gòtic de Sant Tomàs (actualment al Museu d’Art de Catalunya).

El terme comprèn, a més, els veïnats de Pujol i Manol de Dalt i el santuari dels Apòstols.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques