Lluçà, monestir de

(Lluçà, Osona)

Canònica augustiniana. Fundada a mitjan segle XII, a l’antiga església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Consta des del 1168, amb el prior Pere de Sagàs. Fou afavorida i segurament fundada pels senyors del castell de Lluçà.

El 1192 establí un pacte de fraternitat amb la canònica de l’Estany. Per aquest temps havia refet l’església i havia erigit el petit claustre romànic, de vint-i-dos capitells, sobre columnes simples, emparentat amb la part primitiva del claustre de Ripoll.

Als temps de més gran esplendor (segle XIII) hi hagué un prior, cinc canonges i quatre beneficiats. El seu patrimoni s’estenia pel Lluçanès, i era administrat per deu batllies. Decaigué durant el segle XIV; però, malgrat això, es feren, en aquests temps, unes pintures murals sota el cor, guardades ara en una dependència prop del claustre.

La comenda posà fi a la vida comunitària al segle XV. El 1592 els seus béns foren units a la mensa capitular de Barcelona, on es guarda el seu arxiu. El monestir esdevingué una petita parròquia rural.

El frontral d’altar (actualment al Museu Episcopal de Vic) és un bon exemple d’un nou corrent bizantinitzant dins el romànic català del començament del segle XIII, manifestat en altres obres, que hom ha atribuït a un Mestre de Lluçanès o de Lluçà.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s