Lluçà -llinatge-

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge de magnats feudals. Senyors dels termes dels castells de Lluçà i de Merlès des de la fi del segle X.

Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà.

El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà (977); la genealogia es pot seguir a partir del seu possible fill:

Sunifred (I) de Lluçà  (Catalunya, segle X – 988)  Es casà amb Engúncia. Foren fills seus:

Guisla de Lluçà  (Catalunya, segle X – 1026)  Muller de Bernat I, vescomte de Conflent.

Guissad de Lluçà  (Catalunya, segle X – 1006)  Era casat amb Oda de Besora. Inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà el seu possible nét:

Sunifred (II) de Lluçà  (Catalunya, segle XI – 1063)  Marit d’Ermessenda de Balsareny; foren pares de Berenguer Sunifred. Usurpà béns de l’església. Aquest fet l’enfrontà amb el famós abat i bisbe Oliba, oncle natural de la seva muller.