Arxiu d'etiquetes: pobles

Maspujols (Baix Camp)

5 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 3,66 km2, 214 m alt, 774 hab (2016)

0baix_camp

Situat al centre de la comarca, al peu dels darrers contraforts de la serra de la Mussara, al nord-oest de Reus i drenat per la riera de Maspujols. El terme és poc extens i més aviat pla.

La principal activitat econòmica és l’agricultura de secà, que ocupa tres quartes parts del territori; el conreu més estès són els avellaners, seguits de la vinya, cereals i oliveres. Ramaderia porcina i granges avícoles completen la vida econòmica local. Àrea comercial de Reus.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es formà al voltant del mas Pujol, notable masia que és encara la casa principal de la població; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Prop del poble, hi ha l’ermita de Sant Antoni.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Masó, la (Alt Camp)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 3,57 km2, 115 m alt, 290 hab (2016)

0alt_camp

Situat a la part meridional de la comarca, a la riba dreta del Francolí, el qual travessa el municipi, un dels més petits de la comarca.

El terreny és pla i força conreat. Predomina el regadiu, amb aigua de pous i del riu, dedicat bàsicament a l’avellaner; el secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), l’avicultura i algunes modestes indústries fan de complement de l’agricultura. Àrea comercial de Valls.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Magdalena, construïda a la fi del segle XIX i d’estil neoromànic; destaca també el sindicat agrícola, de l’any 1926, el portal de la Casa Benet, el pont que travessa el Francolí i una casa modernista.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masnou, el (Maresme)

48 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 3,39 km2, 27 m alt, 23.119 hab (2016)

0maresme

Situat a la costa i accidentat per la Serralada Litoral, al sud de la comarca.

El conreu predominant és el de les flors (especialment clavells). Té importància la indústria, amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt), seguida de la construcció, del vidre i la ceràmica i de productes farmacèutics). Ha desaparegut la tradicional activitat marinera (el seu port arribà a ser un dels més importants del litoral català, a causa del seu intens comerç amb Amèrica); actualment ocupat per un gran port esportiu. Àrea comercial de Barcelona.

El municipi ha esdevingut una zona de primeres residències a causa de la proximitat de Barcelona (el creixement demogràfic i urbanístic ha estat notable els darrers decennis). Hi ha un port esportiu i una certa activitat turística.

El poble comprèn els barris marítims d’Ocata i Alella de Mar. Hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, del segle XVIII, i nombrosos edificis neoclàssics (casa de la vila) i modernistes. Cal citar també el Museu Municipal i el Museu de la Farmàcia i la Medicina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Basquetbol

Masllorenç (Baix Penedès)

2 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 6,55 km2, 304 m alt, 502 hab (2016)

0baix_penedes

Situat a l’est de Valls, al límit amb l’Alt Camp. El relleu és accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell. Hi abunden les terres incultes, especialment erms i garrigues, amb alguns claps de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura totalment de secà, especialment vinya i ametllers, des que les oliveres i garrofers van patir molt durant les glaçades del 1956; complementada per algunes petites indústries (tèxtil, mobles i alumini). Hi ha granges avícoles. També és un lloc d’estiueig, centrat sobretot a Masarbonès, a l’est del terme. Àrea comercial de Valls.

El poble és a l’oest, dominat per l’església parroquial de Sant Ramon de Penyafort, reformada el 1854.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masies de Voltregà, les (Osona)

22 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 22,35 km2, 533 m alt, 3.170 hab (2016)

0osona

(ant: les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà)  Estès entre les serralades que tanquen la plana de Vic a l’oest, i la conca del Ter, límit oriental del terme, al nord-est de Vic. El terme municipal envolta totalment el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.

La base de l’economia local són les indústries alimentària (embotits), tèxtils, mobles metàl·lics i maquinària, complementada per l’agricultura (cereals d’hivern, farratges i patates) i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Vic. Durant el segle XX ha acusat un augment regular de població.

El cap del municipi és Can Bondia.

Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Voltregà, amb l’església romànica de Sant Martí Xic, els pobles de Vinyoles d’Orís, de Sant Miquel d’Ordeig i de la Gleva (amb un santuari marià barroc), l’antiga quadra de Conanglell, els llocs i les caseries dels Rampins, Gallifa, el Poble-sec, Quintanes i la Prússia, la colònia de la Farga d’Ordeig, la masia el Despujol i la masia i ermita de Serratosa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Masdenverge (Montsià)

2 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 14,61 km2, 54 m alt, 1.088 hab (2016)

0montsia

Situat a l’oest i aigua amunt d’Amposta, a la plana de la dreta de l’Ebre, el terme és drenat per la rambla de la Galera, afluent de l’Ebre. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Montsià. Al territori no conreat domina el pasturatge, acompanyat de clapes de garriga.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de l’olivera, que ocupen més del 50 % sobre el total conreat, i els garrofers, així com la vinya, més del 10 %. Hi ha una petita extensió dedicada als conreus de regadiu (hortalisses i fruiters), situada prop de l’Ebre. La ramaderia ha pres molta importància com a font d’ingressos; bestiar boví, porcí i oví, així com la cria d’animals de granja. També hi ha algunes modestes indústries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és a la dreta de la rambla de la Galera, dominat per l’església parroquial del Roser.

El municipi comprèn, a més, l’antic lloc de Solsó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masarac (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,55 km2, 85 m alt, 289 hab (2016)

0alt_emporda

Situat entre el riu d’Anyet i el riu de Masarac, subafluents de la Muga, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, al sector dels terraprims, al nord de Figueres. El relleu és accidentat pel turó de l’Altrera, un dels darrers contraforts meridionals de la serra de l’Albera, amb suredes i arbres de ribera.

L’explotació forestal, amb l’agricultura de secà (el principal és la vinya, seguit per les oliveres) i la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), són les bases de l’economia local. Àrea comercial de Figueres.

El poble domina per la dreta la riera d’Anyet; l’església de Sant Martí és pre-romànica (segles VIII-IX), reformada al segle XII (adoptà una aparença romànica). L’església parroquial és la de l’antic monestir de Santa Maria de l’Om, a llevant del poble.

Dins el terme hi ha el poble de Vilarnadal i el veïnat del Priorat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mas de Barberans (Montsià)

11 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 78,80 km2, 348 m alt, 605 hab (2016)

0montsia

Situat a l’oest d’Amposta, al límit amb el Baix Ebre. El relleu és accidentat pels ports de Beseit (contraforts meridionals del Caro), és drenat per la capçalera del barranc de Lledó. Gran part del terme és ocupat per bosc (alzinars), encara que molt malmès pels incendis.

L’economia del municipi es basa en el conreu de l’olivera i l’elaboració d’oli; altres conreus de secà (cereals, vinya, garrofers), una petita porció dedicada al regadiu i la fabricació de cabassos completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i el pla de la Galera, dominat per l’església parroquial de Sant Marc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Marganell (Bages)

11 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 13,53 km2, 291 m alt, 277 hab (2016)

0bages

Situat al vessant nord del massís de Montserrat i drenat per la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat. El terreny, accidentat, culmina al puig de Sant Jeroni (1.224 m alt) i en bona part ocupat per bosc de pins, matoll i erms.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà, amb conreus de cereals i vinya. Ramaderia (vaques i porcs) i aviram. Producció casolana de mató. La major part de la població activa treballa a les indústries de Castellbell. Àrea comercial de Manresa.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Esteve situada al raval de Cal Janet, i per la casa de comú, al Carrer de la Tenda.

Dins el terme hi ha la colònia Puig, l’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat, amb una notable església romànica, i el nou monestir de Sant Benet de Montserrat. El segle X pertanyia al terme del castell Marro.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Margalef (Priorat)

10 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 34,66 km2, 379 m alt, 97 hab (2016)

0priorat

(o Margalef de Montsant)  Situat a la vall del riu de Montsant, afluent del Siurana, entre les serres la Llena i de Montsant, al nord-oest de Falset, al límit amb les Garrigues. El relleu és molt accidentat (cim de la Cogulla, 1.072 m alt), està ocupat en la seva major part per garriga, bosc, pastures i roquerals.

L’agricultura només pot aprofitar una cinquena part de la superfície del terme. Els conreus de secà (oliveres, més de la meitat del terreny conreat, ametllers, vinya i cereals) i petits claps de regadiu a la riba del riu de Montsant, són la base de l’economia local. Avicultura. Àrea comercial de Reus. Hi ha hagut una notable davallada demogràfica.

El poble és a la dreta del riu; l’església parroquial és dedicada a Sant Miquel.

Dins el terme, en una cova al massís del Montsant (abric del Filador), hi ha l’ermita de Sant Salvador de Margalef (segle XVI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques