Arxiu d'etiquetes: pobles

Molar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,81 km2, 228 m alt, 286 hab (2017)

Situat a la cubeta de Móra, al límit amb la Ribera d’Ebre i a la dreta del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, límit sud-est del terme. El terme és accidentat al nord pels últims contraforts del Montsant.

L’economia del municipi és basa en l’agricultura, cal esmentar, segons l’extensió d’àrea ocupada, la vinya, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. La població ha disminuït notablement els darrers decennis sobretot després del tancament de la mina de plom. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba enlairat, dominant la vall del riu, al voltant de l’església parroquial de Sant Roc.

Dins el terme hi ha l’estació prehistòrica del Molar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Miralcamp (Pla d’Urgell)

17 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 14,87 km2, 287 m alt, 1.358 hab (2017)

Situat a la plana d’Urgell, al sud de la comarca, al límit amb les Garrigues, molt a prop de la capital comarcal, Mollerussa.

La vida econòmica local és basa en l’agricultura (que ocupa gairebé tota la superfície del terme) i és dominada pel regadiu, gràcies al regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües procedents del Segre; els principals conreus són els arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers) i els cereals (blat i blat de moro). Ramaderia (bestiar porcí) i la cria d’animals de granja (avicultura). Hi ha una cooperativa agrícola i indústria d’alimentació (escorxadors de pollastres) i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen gòtic, refeta al segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Milà, el (Alt Camp)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 4,13 km2, 166 m alt, 178 hab (2016)

Situat al sud-oest del municipi de Valls, a les terres planeres de la riba dreta del Francolí (límit oriental del terme), entre aquest riu i el seu afluent el Glorieta.

Els conreus són extensos i totalment mecanitzats, amb predomini del regadiu (ocupa més de la meitat del terme), dedicat bàsicament a l’avellaner i regat pel Francolí, per pous i per mines, el qual s’ha intensificat mitjançant la perforació de pous a gran profunditat. Al secà hom conrea vinya, oliveres, garrofers i ametllers. L’avicultura, la ramaderia porcina i una modesta indústria paperera completen l’economia. Pertany a l’àrea comercial de Valls.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Santa Úrsula, reedificada el 1914 després que un cicló la destruís el 1909.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Meranges (Baixa Cerdanya)

12 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 37,34 km2, 1.539 m alt, 99 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a l’alta vall Tova, drenada pel riu Duran, a l’eix pirinenc, sota les serres de l’Esquella i de Campcardós, a l’oest de Puigcerdà i al límit amb l’Alta Cerdanya. El relleu és força accidentat, amb boscos de pi negre i pi roig (bosc de Meranges) i prats alpins. Hi abunden també els estanys, destacada zona d’excursionisme (refugi dels Engorgs).

El municipi viu avui bàsicament del turisme, que ha eclipsat la ramaderia i l’explotació forestal. L’agricultura se subordina a la ramaderia (prats de regadiu per al bestiar boví). Àrea comercial de Puigcerdà.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Sadurní, del segle XII, famosa per la seva portalada romànica, així com el Museu de l’Esclop i les capelletes de Sant Antoni i Sant Serni.

Dins el municipi hi ha, també el nucli agregat de Cirul.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mediona (Alt Penedès)

34 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 47,55 km2, 430 m alt, 2.282 hab (2016)

0alt_penedes

Situat a la vall de Mediona, al peu de la serra de Puigfred, al límit amb l’Anoia. El terme és drenat per diversos torrents que formen la capçalera de la riera de Mediona, o riu de Bitlles. Hi abunden les pinedes de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, on predomina el conreu de la vinya, també hi ha ametllers i cereals; complementada per la ramaderia i l’avicultura. Entre les activitats industrials cal destacar la tèxtil (fabricació de teixits de cotó). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig, que ha frenat el descens demogràfic dels darrers decennis. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El cap municipal és el poble de Sant Joan de Mediona. El municipi conserva part de l’antic castell de Mediona; al costat hi ha l’església i santuari de Santa Maria.

El terme comprèn també, entre altres nuclis, el poble de Sant Pere Sacarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Matadepera (Vallès Occidental)

21 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 25,36 km2, 423 m alt, 8.984 hab (2016)

0valles_occidental

Situat a l’esquerra de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al nord de Terrassa, al vessant meridional del massís de Sant Llorenç del Munt (cim de la Mola). La zona forestal ocupa una gran part del terme (pinedes i matollar).

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), la ramaderia i algunes petites indústries (alimentàries, de fusta i suro i de la construcció). També és un important lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions, que, cada cop més, serveixen com a primera residència. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Els darrers decennis la població ha crescut notablement.

El poble és a l’esquerra de la riera de les Arenes; s’ha convertit pràcticament en un barri residencial de Terrassa (on treballa bona part de la població activa); l’església parroquial és dedicada a sant Joan.

Dins el terme hi ha l’antiga parròquia de la Mata Xica, el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la cova de Santa Agnés del Munt (amb capella gòtica), la quadra i caseria de la Barata i algunes masies (com la de can Poble) i casals d’interès.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut – Unió Excursionista

Massoteres (Segarra)

4 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 26,11 km2, 502 m alt, 203 hab (2016)

mapa segarra

A la plana de Guissona, estès fins al marge esquerre del Llobregós, afluent del Segre, on resten alguns boscos de roures i alzines, al nord de Cervera.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i les oliveres. Hi té una certa importància el bestiar porcí. Àrea comercial de Cervera. La població ha experimentat una forta davallada els darrers decennis.

El poble conserva un caràcter medieval amb diverses cases notables, com Can Soler (renaixentista i amb portal adovellat) i Cal Pintor (de la mateixa època); l’església parroquial és dedicada a sant Salvador, neoclàssica, bastida al segle XVIII.

Dins el terme hi ha els pobles de Talteüll (al peu de les restes de l’antic castell i de l’església romànica de Sant Pere) i de Palou de Torà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Massanes (Selva)

9 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 26,07 km2, 164 m alt, 742 hab (2016)

0selva

(o Maçanes)  Estès al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera, entre la riera d’Arbúcies i la de Santa Coloma, als contraforts de les Guilleries. El nord del terme és cobert d’alzines sureres; també hi ha arbres de ribera (plàtans i pollancres) en plantació explotats econòmicament, dedicats a la indústria del paper i de la fusta.

Altres recursos són algunes modestes indústries (teixits, plàstica), l’agricultura de secà (cereals), per bé que molt reduïda, i el bestiar boví, en règim d’estabulació. Àrea comercial de Santa Coloma de Farners. La població tendeix a disminuir.

El poble és aturonat, a la zona de contacte entre el sector muntanyós i el més pla; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve.

El municipi comprèn, a més, el mas i santuari de Quadres i els veïnats de Collformic, Cambrerol i el Marquès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Massalcoreig (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 14,14 km2, 94 m alt, 571 hab (2016)

0segria

(o Samalcoreig)  Situat al límit amb el Baix Cinca, prop de la confluència del Segre i el Cinca, al sud-oest de Lleida.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb gran predomini del secà (oliveres i cereals), el regadiu (arbres fruiters -presseguers, pomeres i pereres-) és possible gràcies als regatges derivats del canal d’Aragó i Catalunya, del Segre i del Cinca. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Cooperativa agrícola. També hi ha una central elèctrica. Pràcticament han desaparegut les indústries agrícoles tradicionals. Àrea comercial de Lleida. La població, en ascens fins al 1950, ha iniciat després una lleugera davallada.

El poble és a la dreta del Cinca; hi destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica.

El municipi comprèn, a més, l’abadia de Santa Maria d’Escarp i la caseria del Pla d’Escarp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masroig, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 15,51 km2, 192 m alt, 494 hab (2016)

0priorat

Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, a l’esquerra del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al sud-oest de Falset. El territori és més aviat pla, amb algunes pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que ocupen bona part del terme, dedicada principalment a la vinya, a més d’oliveres i d’ametllers, i complementada pel regadiu, escàs i en plena expansió. Hi ha una cooperativa agrícola de gran tradició (vi i oli). Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Reus. Regressió demogràfica superior al 50% des del 1910.

El poble, d’origen musulmà, és dominat per l’església parroquial de Sant Bartomeu, de grans dimensions i d’estil neoclàssic.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de les Pinyeres i, al puig Roig del Roget, hi ha un poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Celler