(Matadepera, Vallès Occidental)
(o la Mateta) Nom donat a la parròquia vella, situada a la dreta de la riera de les Arenes, aigua amunt del poble.
Mata Xica, la
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Matadepera
Castellassa, la
(Matadepera, Vallès Occidental)
Cim (856 m alt) del massís de Sant Llorenç del Munt, al sud-est de la Mola.
Barata i Montanya, Francesc
(Matadepera, Vallès Occidental, segle XVI – Roma ?, Itàlia, segle XVI)
Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Barcelona i prior de l’església de la Mare de Déu de Montserrat, a Roma.
Deixà inèdita l’obra titulada De les dones més famoses de la Història.
Barata, la -Vallès Occidental-
(Matadepera, Vallès Occidental)
Caseriu i antiga quadra, situat a la dreta de la riera de les Arenes, sota el cim de Sant Llorenç del Munt.
Marlet i Saret, Ricard
(Sabadell, Vallès Occidental, 25 setembre 1896 – Matadepera, Vallès Occidental, 8 juny 1976)
Gravador. Especialitzat en el boix. Un dels més sensibles representants de la placidesa noucentista, col·laborà a “L’Almanac de les Arts” (1924-25).
Il·lustrà goigs, L’aire daurat, de Marià Manent (1928), i un Quixot per a una societat de bibliòfils de Nova York (1933).
El 1937 dissenyà el paper moneda de l’ajuntament de Sabadell.
Ha conreat també la pintura mural, l’escultura, la ceràmica i l’orfebreria.
Cervós i Navarro, Jordi
(Barcelona, 9 gener 1930 – Matadepera, Vallès Occidental, 14 novembre 2021)
Metge. Inicià la llicenciatura a Barcelona i l’acabà a Saragossa l’any 1952.
Residí a Berlín des dels 22 anys, on ocupà el càrrec de director de l’institut de neuropatologia clínica de la universitat de Starglitz i fou catedràtic d’anatomia patològica de la universitat lliure de Berlín, després d’haver-ne estat degà durant sis anys.
És autor de treballs sobre la patologia del sistema nerviós central, i en especial sobre les qüestions de la microcirculació cerebral i la involució senil.
Barata i Matas, Antoni
(Matadepera, Vallès Occidental, 21 febrer 1772 – Barcelona, 4 febrer 1850)
Advocat i polític. Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la Junta Superior del Principat de Catalunya reunida a Lleida (1808).
Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès.
Més tard, durant el trienni constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí (1821-22).
El 1834, com a sots-delegat de foment, exposà a l’ajuntament de Barcelona un informe sobre la creació de la Societat Econòmica d’Amics del País, la qual fou constituïda poc després.
Matadepera (Vallès Occidental)
Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 25,36 km2, 423 m alt, 8.984 hab (2016)
Situat a l’esquerra de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al nord de Terrassa, al vessant meridional del massís de Sant Llorenç del Munt (cim de la Mola). La zona forestal ocupa una gran part del terme (pinedes i matollar).
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), la ramaderia i algunes petites indústries (alimentàries, de fusta i suro i de la construcció). També és un important lloc d’estiueig, amb diverses urbanitzacions, que, cada cop més, serveixen com a primera residència. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Els darrers decennis la població ha crescut notablement.
El poble és a l’esquerra de la riera de les Arenes; s’ha convertit pràcticament en un barri residencial de Terrassa (on treballa bona part de la població activa); l’església parroquial és dedicada a sant Joan.
Dins el terme hi ha l’antiga parròquia de la Mata Xica, el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la cova de Santa Agnés del Munt (amb capella gòtica), la quadra i caseria de la Barata i algunes masies (com la de can Poble) i casals d’interès.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut – Unió Excursionista
Dades dels Països Catalans 