Arxiu d'etiquetes: pobles

Montferri (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 19,15 km2, 229 m alt, 388 hab (2017)

0alt_campA la riba esquerra del Gaià, al límit amb el Tarragonès. El terreny és suaument ondulat i accidentat per la serra de Montferri.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (especialment la vinya i els ametllers), una mica de regadiu (hortalisses i avellaners), la ramaderia i l’avicultura. Àrea comercial de Valls. La població, amb tot, tendeix a disminuir (el 1900 tenia 429 hab).

El poble, dit antigament Puigtinyós, és al vessant nord de la tossa Grossa, dominat per l’església parroquial de Sant Bartomeu (segle XIV). Santuari de la Mare de Déu de Montserrat (projecte de Josep M. Jujol) i castell de Rocamora.

Dins el terme hi ha el poble de Vilardida.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montferrer i Castellbó (Alt Urgell)

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 176,66 km², 732 m alt, 1.092 hab (2017)

0alt_urgellA l’extrem nord-oest de la comarca. És el resultat de la unió, entre el 1970 i el 1972, dels termes de Montferrer de Segre, Aravell, Castellbó, Pallerols del Cantó i Guils del Cantó.

L’economia local és basa en la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l’agricultura de secà i l’explotació del bosc, si bé el sector industrial (de la fusta, elaboració de pinsos i material per a la construcció) n’és el principal recurs econòmic. Incipient indústria hotelera i dels serveis afavorida pel turisme.

El cap municipal és el poble de Montferrer, aturonat. A Castellbó és destaca la col·legiata de Santa Maria, de transició romànico-gòtica.

Dins el terme hi ha l’aeroport de la Seu d’Urgell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montesquiu (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 4,94 km2, 577 m alt, 960 hab (2017)

0osona(o Montesquiu de Besora)  Situat a la conca del Ter, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb el Ripollès. El relleu és muntanyós, amb pinedes i rouredes.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals d’hivern i blat de moro) i la indústria, sobretot tèxtil (que aprofita el desnivell del riu en un meandre) i química. Àrea comercial de Vic.

El poble és a la dreta del riu, a l’altra banda del qual s’aixeca el castell de Montesquiu, del segle XIII, centre d’activitats culturals i turístiques. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme hi ha el parc natural del Castell de Montesquiu. El 1940 se segregà del municipi de Sant Quirze de Besora.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 54,95 km2, 967 m alt, 554 hab (2017)

0baixa_cerdanyaEstès des del vessant septentrional de la serra de Cadí fins a la riba dreta del Segre (límit septentrional), a la subcomarca del Baridà. Es constituí el 1970 per l’annexió dels antics termes de Montellà de Cadí i Villec i Estana. El terreny és accidentat i la superfície forestal ocupa una bona part del terme.

L’economia local es basa en la ramaderia porcina, bovina, ovina i equina, l’explotació forestal i l’agricultura de secà, amb conreus de farratge i cereals.

El poble de Martinet, cap municipal, és un tradicional lloc d’estiueig. L’església parroquial és dedicada a sant Eloi.

El municipi comprèn, a més, la vila de Montellà de Cadí, els pobles de Villec, Estana i Béixec, els antics termes d’Escàs, Ridolaina i Esconsa, l’antic castell de Sanromà, el santuari de la Mare de Déu de Bastanist i l’antic llogaret de Tronxó.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montclar (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 21,89 km2, 728 m alt, 121 hab (2017)

0bergueda(o Montclar de Berguedà)  Situat al baix Berguedà, a l’esquerra de la riera de Montclar, afluent del Cardener, al sud-oest de Berga. El terme en part és cobert de bosc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, civada, patates, blat de moro i farratge). Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig. Hom hi celebra una fira de camp per Reis (6 de gener). Àrea comercial de Berga. La població, totalment disseminada, tendeix a disminuir.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

Dins el terme, que comprèn també l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, hi ha l’església romànica de la Santa Creu de Montclar, així com la masia i el veïnat del Casó i la masia de Torregassa.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Montagut i Oix (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 93,70 km2, 276 m alt, 919 hab (2017)

0garrotxa

Situat a la dreta del Llierca, afluent del Fluvià, aquest últim rega el sector meridional del terme, mentre que el Llierca n’assenyala el límit oriental, al límit amb el Vallespir. El relleu és accidentat (serra del Mont, al sud), amb pinedes i alzinars.

Gràcies a l’alta pluviositat estiuenca s’obté blat de moro, sense regar; a més s’hi conreen altres cereals i farratge. Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Destaca la indústria tèxtil cotonera (teixits), cal esmentar-ne també les alimentàries (embotits) i de la construcció. Àrea comercial d’Olot. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La capital és Montagut de Fluvià. El terme comprèn, a més, els pobles d’Oix i Toralles, els veïnats del Cós, Sant Eudald de Jou, els Angles i Colldecarrera, el santuari de la Devesa i les masies i capella de Plansalloses.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Monistrol de Calders (Moianès)

Municipi del Moianès (Catalunya): 21,97 km2, 447 m alt, 677 hab (2017)

0moianes

A la capçalera de la riera de Calders. La vegetació natural (pinedes i alzinars) va quedar molt malmesa pels incendis del 1994. Dins el terme hi ha nombroses fonts. Fou segregat del terme de Calders el 1934.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (vinya i cereals) i de regadiu; hi ha vivers destinats a la jardineria. La indústria tèxtil fou molt important fins a la crisi del decenni del 1960, amb fàbriques de teixits de cotó i seda. Explotació de pedreres. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’aiguabarreig on es forma la riera de Calders; l’església parroquial, dedicada a sant Feliu, és d’origen romànic, però amb nombroses reformes, principalment al segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, la fàbrica d’en Clarasó, diverses masies d’interès i el dolmen del Pla de Trullàs.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Molsosa, la (Solsonès)

Municipi del Solsonès (Catalunya): 26,89 km2, 667 m alt, 109 hab (2017)

0solsones

Situat a l’extrem meridional de la comarca, prop de la capçalera del Llobregós, afluent del Segre, al límit amb l’Anoia. El relleu és accidentat per la serra de Castelltallat, amb pinedes, rouredes i alzinars.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a una migrada agricultura de secà (cereals, vinya i llegums) i a la cria d’animals de granja, fet que n’ha causat el descens demogràfic. Àrea comercial de Manresa.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, de base romànica (esmentada ja el 1008) i per les restes de l’antic castell de la Molsosa.

El terme comprèn també els pobles de Prades de la Molsosa i Enfesta, i el despoblat dels Quadrells.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Molló (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 43,09 km2, 1.182 m alt, 342 hab (2017)

0ripolles

Situat al sector nord-est de la vall de Camprodon, a la dreta del Ritort, afluent del Ter, al peu del coll d’Ares, al límit amb la Garrotxa i el Vallespir. El relleu és molt muntanyós, amb pinedes, rouredes i recorregut per moltes valls.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (en característica rotació, sègol, fenc i patates), la ramaderia (bestiar boví, que aprofita les pastures naturals) i algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial d’Olot. Regressió demogràfica.

El poble es troba en un turó, a la dreta del Ritort; s’hi destaca l’església parroquial de Santa Cecília, notable edifici romànic declarat monument històrico-artístic.

Dins el terme hi ha el poble d’Espinavell (on a l’octubre té lloc una fira ramadera de gran tradició) i el despoblat de l‘Oliva.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Mollet de Peralada (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,04 km2, 59 m alt, 186 hab (2017)

0alt_emporda

(o d’Empordà)  Situat a la conca del Merdanç, afluent per l’esquerra de la riera d’Anyet, al peu de l’Albera, a la zona de contacte amb la plana, al nord-est de Figueres. El terme és ocupat en part per bosc de pins, alzines i matollar.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, principalment la vinya, però també produeix cereals i oli, complementada per la ramaderia porcina i bovina, l’avicultura i la indústria agropecuària. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, actualment tendeix a augmentar.

El poble, esmentat ja el 944, és a la dreta del riu, dominat per l’església parroquial de Sant Cebrià.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques