Llogaret de l’antic municipi de Vilanova de la Muga, al nord del poble, prop de Peralada.
Garriga, la -Peralada-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Peralada
Dalmau -varis bio-
Dalmau (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI) Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.
Dalmau (Tarragona, segle XV) Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.
Bernat Dalmau (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412) Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.
Felip Ignasi Dalmau (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.
Jeroni Dalmau (Catalunya, segle XVI) Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.
Pere Dalmau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.
Ramon Dalmau (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094) Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.
Clos i Pagès, Josep
(Peralada, Alt Empordà, 1859 – Zamboanga, Filipines, 1931)
Prelat. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1878.
El 1897 fou destinat a les Filipines, on desenvolupà una notable activitat pedagògica. Fou preconitzat bisbe de Zamboanga el 1920.
Boixadors i de Cotonet, Joana de
(Catalunya, vers 1782 – Peralada, Alt Empordà, 17 agost 1862)
Vuitena i darrera comtessa de Savallà i de Peralada, marquesa d’Anglesola i vescomtessa de Rocabertí.
Al morir, passà l’herència als Dameto, marquesos de Bellpuig, i després als Sureda, marquesos de Vivot.
Batlle, Arnau
(Peralada, Alt Empordà, segle XIII)
Conseller reial. El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei (1276), el nomenà conseller. El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà.
El 1285 fou empresonat per Pere II el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna.
Galobardes i Vila, Miquel
(Peralada, Alt Empordà, 1909 – Barcelona, 1971)
Historiador. Catedràtic d’institut, promogué diverses activitats culturals.
Director de les edicions del palau de Peralada, és autor d’estudis històrics: El monasterio de Santa María de Vilabertrán (1949). El convento del Carmen de Peralada (1953), El sepulcre de Peralada (1955), Peralada, condado, villa, palacio (1959) i Els remences (1971-73).
Festival Internacional de Música Castell de Peralada
(Peralada, Alt Empordà, 1986 – )
Festival. Creat mitjançant l’Associació Cultural Castell de Peralada.
Ha celebrat cada estiu un festival de música amb especial protagonisme líric dirigit, fins el 1990, per l’agent Carles Caballé.
Dirigit posteriorment per Luis López de Lamadrid, ofereix representacions d’òpera, recitals, concerts i ballet.
El festival, membre de l’European Festivals Association, ha estrenat l’òpera Babel 46, de Xavier Montsalvatge (1995) i el 1996 recuperà l’òpera Pepita Jiménez, d’Isaac Albéniz, en una nova versió de Josep Soler.
Enllaç: Festival Castell de Peralada
Ferrer i de Manresa, Melcior de
(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)
Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.
Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.
Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.
Duran, Josep -jurista-
(Peralada, Alt Empordà, segle XVII – Portugal, 1704)
Jurista. El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V de Borbó les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials.
Suspecte d’austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco Fernández de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei-arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa.
Dameto i Crespí de Valldaura, Antoni Maria
(Palma de Mallorca, 7 agost 1782 – Peralada, Alt Empordà, 7 juny 1825)
Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors i de Cotonet (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí. Era fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig.
Fou gentilhome de cambra de Ferran VII de Borbó. Lluità en la Guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França (1814). Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or (1817).
Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura.
Fou el pare de Josep Dameto i de Rocabertí (Palma de Mallorca, 1810 – 1864) Poeta. Es doctorà a Roma en teologia. Escriví composicions poètiques en italià, castellà i català (un poema sobre les Germanies) i un llibret d’òpera italiana.
Dades dels Països Catalans 