Arxiu d'etiquetes: Peralada

Ferrer i de Manresa, Melcior de

(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)

Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.

Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.

Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.

Duran, Josep -jurista-

(Peralada, Alt Empordà, segle XVII – Portugal, 1704)

Jurista. El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V de Borbó les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials.

Suspecte d’austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco Fernández de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei-arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa.

Dameto i Crespí de Valldaura, Antoni Maria

(Palma de Mallorca, 7 agost 1782 – Peralada, Alt Empordà, 7 juny 1825)

Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors i de Cotonet (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí. Era fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig.

Fou gentilhome de cambra de Ferran VII de Borbó. Lluità en la Guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França (1814). Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or (1817).

Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura.

Fou el pare de Josep Dameto i de Rocabertí  (Palma de Mallorca, 1810 – 1864)  Poeta. Es doctorà a Roma en teologia. Escriví composicions poètiques en italià, castellà i català (un poema sobre les Germanies) i un llibret d’òpera italiana.

Balot i Bigues, Artur

(Peralada, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959)

Gramàtic. Professor de català. Llicenciat en filosofia i lletres, treballà de corrector a les oficines de la Generalitat.

Entre el 1932 i el 1936 emeté per ràdio 96 Lliçons de Català (Les converses del Míliu), que tingueren molta acceptació i foren publicades en fascicles.

Escriví algunes obres de teatre, com La Malcasada, representada el 1953.

Després de la guerra civil, continuà exercint de professor de català, tasca que no abandonà fins que morí.