Arxiu d'etiquetes: nobles

Marquet-Satrilla -varis-

Bernat Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà honrat de Barcelona. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fill de Berenguer Marquet  (Barcelona, segle XIV – abans 1357) que fou l’iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria i que potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra.

Bernat fou l’avi de:

Bernat Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XV)  Noble. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona.

El seu germà Joan Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XV)  fou doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona.

Marquet i Marc -germans-

Eren fills de Bonanat Marquet. 

Ramon Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV – 1358)  Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Priora del monestir de Sant Damià.

Tomàs Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:

  • Tomàs Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – vers 1363)  Vice-almirall de Sardenya (1356). Tingué un fill il·legítim, Galceran Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1413) que fou legitimat i elevat a la categoria d’infançó (1396). Fou fet còmit de la galera reial (1396) i guardià del port de Càller (1413). Fou el pare de Joan Marquet (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV) i d’Antoni Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Era conseller de Càller el 1433.
  • Ramon Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1378)  Castellà de la Joiosa Guarda. A la mort del seu germà, sense fills legítims, el succeí. Fou filla seva i successora Margarida Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Muller de Ramon Desbosc.

Marquet i Bosquets -germans-

Bernat Marquet i Bosquets  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Marquet. Fou cambrer de la reina Elionor de Sicília i del rei Pere III el Cerimoniós. Potser fou pare de Teda Marquet (Barcelona, segle XIV), que fou abadessa de Pedralbes (1393).

Bernat era germà de:

Ramon Marquet i Bosquets  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Canyelles i de Salicrup. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV), que fou priora de Jonqueres (1389-91), i de Ramon Marquet i Desguànecs  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fou el pare de:

Joan Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV), i segurament també de:

Miquel Marquet i de Sagarriga  (Catalunya, segle XIV – segle XV) el qual prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet  (Barcelona, segle XV), possiblement neboda seva.

Marquet, Ramon / Pere

Eren germans i fills de Pericó Marquet i de Coromines.

Ramon Marquet  (Catalunya, segle XV)  Cal identificar-lo amb l’homònim que es passà al camp reialista en la guerra contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de Barcelona i de Catalunya. Des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou pare de Ramon i de Francesc Marquet.

Pere Marquet  (Barcelona, segle XIV – segle XV)  Obrer de mar (1425) i conseller tercer de Barcelona en 1431-32.

Marquet, Miquel / Bonanat

Eren germans i fills de Miquel Marquet.

Miquel Marquet  (Barcelona, segle XIV – abans 1356)  Mercader i armador. Probablement fou ell, i no pas el seu pare, l’enviat per Jaume II el Just com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319. Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller (1334) i, entre altres, el lloc de Giba (1336), que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico.

Bonanat Marquet  (Catalunya, segle XIV – abans 1360)  Era senyor de la casa del Cros (Argentona). Inicià la branca dels Marquet del Cros. Fou el pare de Ramon i de Tomàs Marquet i Marc.

Marquet, Agnès / Miquel

Eren fills de Ramon Marquet i Rubí i germans de Bernat Marquet.

Agnès Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Seduïda per Berenguer de Lacera, provocà les discòrdies entre les famílies, que requeriren la intervenció de l’infant Pere el 1276.

Miquel Marquet  (Barcelona, segle XIII – després 1333)  Fou l’iniciador de la línia secundària del llinatge. Fou conseller en cap de Barcelona (1302-03, 1312-13, 1328-29 i 1332-33) i segon (1308-09). Fou pare de Bonanat i de Miquel Marquet.

Marquet, Bernat

(Barcelona, segle XIII – 1318)

Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.

El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.

Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.

Fou el pare de:

  • Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.
  • Galceran Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Vice-almirall, que fou el pare de Galceran Marquet  (Catalunya, s XIV)  (àlias Albanell)  Noble
  • Ramon Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Militar. Participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient.

Maristany i Gibert, Eduard

(Barcelona, 26 desembre 1855 – 5 maig 1941)

Enginyer. Tingué diversos càrrecs als ferrocarrils de l’estat i realitzà diverses línies ferroviàries als Països Catalans i a Aragó. Propugnà la construcció de l’Estació de França a Barcelona.

Publicà un valuós projecte per a la construcció del túnel a l’Argentera, el qual li valgué d’ésser recompensat amb el títol de marquès de l’Argentera.

Publicà també algunes obres de caire tècnic, i unes Impresiones de un viaje por los Estados Unidos (1905).

Marimon-Jafre i de Comallonga, Aleix de

(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1643)

Funcionari reial. Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume.

Com a funcionari reial col·laborà en l’expulsió dels moriscs a València (1609) i a Andalusia (1611). Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya (1613-39).

La seva conducta el féu impopular; casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort.

Protegí els bandolers cadells i combaté els nyerros, sobretot Alexandre de Marimon (1619) i Joan de Serrallonga (1626).

Els darrers anys de la seva vida mantingué una actitud passiva enfront del bandolerisme, i fou quasi impossible de fer-lo sortir de Barcelona.

Marimon i Fernández de Velasco, Feliu de

(Barcelona, vers 1694 – segle XVIII)

Noble. Nét de Feliu de Marimon i de Tord.

Políticament filipista, fou derrotat per Antoni Desvalls entre Cardona i Balsareny. Se’n venjà incendiant Sallent.

Com a coronel de dragons assaltà Barcelona l’11 de setembre de 1714.