Arxiu d'etiquetes: nobles

Mataplana, Hug (IV) de

(Catalunya, 1173 – Muret, França, 28 desembre 1213)

Senyor de Mataplana. Fill d’Hug III. Fou fidel a Alfons I el Cast.

Amb Pere I el Catòlic acudí a les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213), on morí a conseqüència de les ferides rebudes, encara que segons la Crónica de Jaume I el Conqueridor, fou un dels cavallers que abandonaren el rei.

Protector dels trobadors i poeta esporàdic en provençal, del qual es conserva un sirventès.

Era casat amb Guillema de Sales i el seu fill i successor fou Hug (V).

Mataplana, Hug (I) de

(Catalunya, segle XI)

Noble. Primer personatge documentat (1076-89) del llinatge. Sembla que fou casat amb Adelaida.

Probablement és l’Hug Dalmau (1086) que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug (mort després del 1098) fill del vescomte Dalmau I de Berga.

Mataplana -llinatge-

(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)

Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).

També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.

El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:

Bernat de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.

Guillem de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.

Hug (II) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.

Hug (III) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.

Hug (VI) de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.

Hug de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.

Mata i Maneja, Onofre

(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)

Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.

Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.

Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).

Fou comte de Guardiola.

Masdovelles, Joan Berenguer de

(l’Arboç ?, Baix Penedès, segle XV – Catalunya, després 1476)

Poeta i senyor de l’Arboç. El 1460, a causa de la rebel·lió dels habitants de l’Arboç, hagué de fugir i refugiar-se a Tarragona. Pel fet d’haver estat partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72), li fou restituït el municipi de l’Arboç.

La seva producció, escrita entre el 1440 i el 1475, comprèn, a més de poemes religiosos, morals i polítics, poesies líriques amoroses que conreà especialment. Utilitzà com a forma preferida la cançó, però els poemes religiosos i morals constitueixen la part més important de la seva obra.

En un to retòric i recargolat tractà sobre diversos temes, alguns dels quals eren convencionals, escrits en el llenguatge aprovençalat dels seus predecessors.

Excel·leix el Comiat, dedicat a Guerau Alemany de Cervelló, i la sèrie de maldits, escrits en to vigorós.

Era nebot de Guillem de Masdovelles, i se n’han conservat uns 180 poemes, que a poc a poc anaven alliberant-se dels occitanismes lingüístics.

El seu germà fou Pere Joan de Masdovelles  (Catalunya, segle XV – abans 1460)  Poeta. Sis de les seves poesies, totes elles de poc interès, figuren al cançoner del seu germà.

Marquet de Palou, Francesc

(Catalunya, segle XIV)

Iniciador de la branca dels Marquet de Palou (dit de Palou).

Senyor de la casa de Palou (Vallès Oriental), el 1360 comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció d’aquest lloc.

Fou conseller quart de Barcelona (1392-93), tercer (1401-02 i 1404-05) i en cap (1411-12).

Marquet-Satrilla -varis-

Bernat Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà honrat de Barcelona. És identificable amb el que fou conseller quart en 1393-94. Fill de Berenguer Marquet  (Barcelona, segle XIV – abans 1357) que fou l’iniciador de la línia dels Marquet-Satrilla, o Satria i que potser fou un dels consellers designats el 1348 per a cobrir les vacants deixades amb motiu de la Pesta Negra.

Bernat fou l’avi de:

Bernat Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XV)  Noble. Fou neutral en les lluites entre la Busca i la Biga. Formà part (1451) de la comissió encarregada de revisar l’administració pública a Barcelona.

El seu germà Joan Marquet-Satrilla  (Barcelona, segle XV)  fou doctor en lleis i ardiaca major de la catedral de Barcelona.

Marquet i Marc -germans-

Eren fills de Bonanat Marquet. 

Ramon Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV – 1358)  Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Priora del monestir de Sant Damià.

Tomàs Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:

  • Tomàs Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – vers 1363)  Vice-almirall de Sardenya (1356). Tingué un fill il·legítim, Galceran Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1413) que fou legitimat i elevat a la categoria d’infançó (1396). Fou fet còmit de la galera reial (1396) i guardià del port de Càller (1413). Fou el pare de Joan Marquet (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV) i d’Antoni Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Era conseller de Càller el 1433.
  • Ramon Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1378)  Castellà de la Joiosa Guarda. A la mort del seu germà, sense fills legítims, el succeí. Fou filla seva i successora Margarida Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Muller de Ramon Desbosc.

Marquet i Bosquets -germans-

Bernat Marquet i Bosquets  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Marquet. Fou cambrer de la reina Elionor de Sicília i del rei Pere III el Cerimoniós. Potser fou pare de Teda Marquet (Barcelona, segle XIV), que fou abadessa de Pedralbes (1393).

Bernat era germà de:

Ramon Marquet i Bosquets  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Canyelles i de Salicrup. Es casà amb Blanca Desguànecs, que li aportà la senyoria de Calafell, i foren pares de Blanca Marquet i Desguànecs (Catalunya, segle XIV), que fou priora de Jonqueres (1389-91), i de Ramon Marquet i Desguànecs  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Calafell, Canyelles i Salicrup. Fou el pare de:

Joan Marquet i de Sagarriga (Catalunya, segle XIV – segle XV), i segurament també de:

Miquel Marquet i de Sagarriga  (Catalunya, segle XIV – segle XV) el qual prengué part en la guerra civil de Joan II i raptà Joana Marquet  (Barcelona, segle XV), possiblement neboda seva.

Marquet, Ramon / Pere

Eren germans i fills de Pericó Marquet i de Coromines.

Ramon Marquet  (Catalunya, segle XV)  Cal identificar-lo amb l’homònim que es passà al camp reialista en la guerra contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de Barcelona i de Catalunya. Des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou pare de Ramon i de Francesc Marquet.

Pere Marquet  (Barcelona, segle XIV – segle XV)  Obrer de mar (1425) i conseller tercer de Barcelona en 1431-32.