(Barcelona, 1636 – Madrid, 1721)
Noble. Senyor i marquès (des del 1690) de Cerdanyola i senyor del castell de Sant Marçal.
Negocià la treva amb França (1685) i la fi del del conflicte dels primers gorretes (1687).
Regent del Consell d’Aragó (1688), residí a Madrid.
Fou el pare de Josep i de Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Noble filipista. Marquès de Cerdanyola. Fill de Feliu de Marimon i de Tord i germà de Ramon.
El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona durant l’alerta pel perill francès.
En 1701-02 es mostrà molt favorable, en Corts, al nou rei Felip V de Borbó. Des d’aleshores es convertí en un dels botiflers més destacats del país.
Seguí la guarnició castellana quan aquesta abandona Barcelona el 1705. L’any següent acompanyà Felip V al fallit atac contra la capital. Era membre del Consell d’Aragó borbònic.
El 1714, finida la guerra, fou membre de la Junta Superior de Justicia y Gobierno constituïda a Barcelona després de l’ocupació.
El 1718, un fill homònim seria regidor del primer ajuntament definitiu format pels borbònics a la capital.
(Catalunya, segle XVII)
Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona, del qual actuà diverses vegades com a representant, així com del seu Braç Militar o aristocràtic.
El 1636 figurava com a capità de la Coronela de Barcelona, i també el 1638. El 1640, durant la situació revolucionària, preludi de la guerra dels Segadors, fou delegat del Consell prop del bisbe de Barcelona per tractar dels excessos que cometien els soldats dels terços destinats a Catalunya. Al temps d’esclatar la guerra escapà de Barcelona per ser fidel a Felip IV.
El 1656, un cop acabada la guerra, fou elegit conseller terç de la capital. L’any següent allotjava al seu casal del carrer Ample el duc de Terranova. Pel setembre de 1657, essent encara conseller, assumí el comandament del terç de la ciutat que anà a lluitar contra els francesos al front de Vic.
Fou protector o màxim representant del braç militar. Després fou distingit amb la condició de conseller reial i el càrrec de regent de la tresoreria reial al Principat, la qual cosa l’obligaria a una activitat pública considerable.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Noble. Era fill de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart i d’Elisabet Sunyer.
Fou pare de Vicenç, Felip, Joan i Josep de Margarit i de Biure.
(Catalunya, segle XVI)
Fill de Pere de Margarit i de Vallseca, i de Jerònima de Gallard.
Es casà, primerament, amb Elisabet Sunyer i, després, amb Jerònima de Vilanova i Desvern.
Li fou oferta la curadoria del futur rei Felip IV, que refusà.
Fill de la primera muller fou Felip de Margarit-Gallard i Sunyer.
(Catalunya, segle XVIII)
Néta de Joan de Margarit i de Biure. Darrera representant de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà.
Fou marquesa d’Aguilar, comtessa de Montagut, baronessa de Castellfollit de la Roca i de Mosset, senyora de Sant Joan les Fonts, Castellar de la Muntanya i Castellar de la Selva, que aportà aquests béns als seus descendents i als del seu marit Pere Francesc Bou i Pujol (mort l’any 1792).
Eren fills de Bernat (II) Margarit.
Bernat Margarit i de Peguera (Catalunya, vers 1395 – vers 1480) (dit el Vell) Fou l’iniciador de la línia secundària dels senyors del Castell d’Empordà. Es casà amb la pubilla Francesca de Santfeliu-Vilaragut, senyora del Castell d’Empordà, Ullastret, Monells i Sant Iscle. Fou veguer de Barcelona i combaté com a mercenari (1426-28) en la guerra dels Cent Anys, i durant la guerra contra Joan II (1462-72) on participà en la defensa de Girona contra les tropes de la Generalitat, i, un cop presa la ciutat, col·laborà en el lliurament d’aquesta als reialistes (1471). La seva filla i hereva fou Constança Margarit i de Santfeliu (Catalunya, segle XV) la qual fou muller de Joan Bertran, i els pares de Pere Margarit.
Joan Margarit i de Peguera (Catalunya, segle XV – Girona, segle XV) Fou l’iniciador de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Probable veguer de Girona (1440-42). Es casà amb Caterina de Pau i foren pares de Joan, Berenguer, Francesc i Bernat (III) Margarit i de Pau.
(Girona, vers 1395 – vers 1480)
(dit el Jove). Fill de Joan Margarit i de Peguera, i de Caterina de Pau, i germà de Joan, Berenguer i Francesc. Fou senyor de Sant Gregori.
Protagonitzà, gràcies al fet d’ésser nebot del bisbe Bernat de Pau, nombrosos incidents a Girona. Les milícies populars del sagramental saquejaren (1454) la casa que posseïa al Mercadal i el molí de Sant Gregori, conflicte que es polaritzà en un enfrontament entre el llinatge i la menestralia gironina.
En recompensa als serveis oferts a la corona durant la guerra contra Joan II (1462-72) rebé les senyories de Palafrugell, Palamós i Santa Coloma de Farners.
Fou el pare de Lluís i Violant Margarit i Bertran.
(Castell d’Empordà, Baix Empordà, 10 febrer 1602 – Perpinyà, 17 juliol 1685)
Militar i polític. Marquès d’Aguilar. Era nét de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard i fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i de Beatriu de Biure, i germà de Felip, Joan i Vicenç. Fou l’hereu de la seva mare, la qual li deixà la baronia de Vallespinosa.
Ferm partidari de la unió amb França, fou nomenat governador de Catalunya per Lluís XIII (1641-59). Prengué part activa en la guerra dels Segadors; amb el grau de mariscal de camp, lluità al costat de les tropes franceses i catalanes contra les de Felip IV.
S’encarregà de la defensa del Camp de Tarragona: va conquerir Valls (1641), guanyà les batalles de Constantí i del Catllar (1641) i l’any 1643 reconquerí la Vall d’Aran.
Dirigí la defensa de Barcelona el 1652 i continuà la lluita des de Perpinyà, des d’on envaí Catalunya diverses vegades, fins a la pau dels Pirineus (1659).
Exceptuat de l’amnistia que concedí Felip IV, morí a l’exili.
(Girona ?, vers 1625 – Perpinyà, 1701)
Militar. Tercer marquès d’Aguilar. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i germà de Vicenç, de Felip i de Josep.
Publicà Retórica epítome latino y castellano… (1645).
Després de la capitulació del 1652 passà amb el seu pare al Rosselló i formà part de l’exèrcit de Lluís XIV.
Es casà (1675) amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i comtessa de Montagut.
Dades dels Països Catalans 