(Barcelona, 1726 – 1788)
Botànic i quart marquès de Ciutadilla.
Féu dessecat l’estany de Bellcaire.
Interessat per la botànica, cedí a la ciutat de Barcelona, en morir, terrenys per a la creació d’un jardí botànic.
Arxiu d'etiquetes: nobles
Mataplana, Hug (VIII) de
(Catalunya, segle XIII – 1321)
Baró de Mataplana. Fill i successor d’Hug (VII) de Mataplana i de Sibil·la I de Pallars.
Casat amb Berenguera. Morí sense descendència, abans que el seu pare, i per això desfilaren en la successió de Mataplana els seus germans, morts successivament, Arnau Roger, Ramon Roger, (Pere) Roger Bernat i Artau Roger de Mataplana.
Mataplana, Hug (VII) de
(Catalunya, segle XIII – 1328)
Noble. Fill de Ramon (II) d’Urtx, a la mort del qual (1297) heretà la baronia de Mataplana i la vall de Toses.
Fou comte de Pallars (Hug I de Pallars) pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I.
Fou el pare d’Hug (VIII) de Mataplana.
Mataplana, Hug (V) de
(Gombrèn, Ripollès, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)
Senyor de Mataplana. Fill d’Hug IV i de Guillema de Sales.
El 1218 assistí a les Corts que tractaven de posar pau a les lluites nobiliàries. Tanmateix ell participaria bastant a les següents. Fou un dels grans valedors del comte Nunyó Sanç de Rosselló a les bandositats d’aquell contra l’infant Ferran, l’oncle de Jaume I el Conqueridor.
Era casat amb Guillema de Cardona, filla del vescomte Guillem I i de Gueraua de Jorba.
El 1229 anà a Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. Com ell, morí lluitant a la davantera a la batalla de Portopí.
El seu fill i successor fou Hug VI de Mataplana.
Mataplana, Hug (IV) de
(Catalunya, 1173 – Muret, França, 28 desembre 1213)
Senyor de Mataplana. Fill d’Hug III. Fou fidel a Alfons I el Cast.
Amb Pere I el Catòlic acudí a les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213), on morí a conseqüència de les ferides rebudes, encara que segons la Crónica de Jaume I el Conqueridor, fou un dels cavallers que abandonaren el rei.
Protector dels trobadors i poeta esporàdic en provençal, del qual es conserva un sirventès.
Era casat amb Guillema de Sales i el seu fill i successor fou Hug (V).
Mataplana, Hug (I) de
(Catalunya, segle XI)
Noble. Primer personatge documentat (1076-89) del llinatge. Sembla que fou casat amb Adelaida.
Probablement és l’Hug Dalmau (1086) que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug (mort després del 1098) fill del vescomte Dalmau I de Berga.
Mataplana -llinatge-
(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)
Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).
També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.
El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:
Bernat de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.
Guillem de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.
Hug (II) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.
Hug (III) de Mataplana (Catalunya, segle XII) Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.
Hug (VI) de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.
Hug de Mataplana (Catalunya, segle XIII) Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.
Mata i Maneja, Onofre
(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)
Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.
Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.
Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).
Fou comte de Guardiola.
Masdovelles, Joan Berenguer de
(l’Arboç ?, Baix Penedès, segle XV – Catalunya, després 1476)
Poeta i senyor de l’Arboç. El 1460, a causa de la rebel·lió dels habitants de l’Arboç, hagué de fugir i refugiar-se a Tarragona. Pel fet d’haver estat partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72), li fou restituït el municipi de l’Arboç.
La seva producció, escrita entre el 1440 i el 1475, comprèn, a més de poemes religiosos, morals i polítics, poesies líriques amoroses que conreà especialment. Utilitzà com a forma preferida la cançó, però els poemes religiosos i morals constitueixen la part més important de la seva obra.
En un to retòric i recargolat tractà sobre diversos temes, alguns dels quals eren convencionals, escrits en el llenguatge aprovençalat dels seus predecessors.
Excel·leix el Comiat, dedicat a Guerau Alemany de Cervelló, i la sèrie de maldits, escrits en to vigorós.
Era nebot de Guillem de Masdovelles, i se n’han conservat uns 180 poemes, que a poc a poc anaven alliberant-se dels occitanismes lingüístics.
El seu germà fou Pere Joan de Masdovelles (Catalunya, segle XV – abans 1460) Poeta. Sis de les seves poesies, totes elles de poc interès, figuren al cançoner del seu germà.
Marquet de Palou, Francesc
(Catalunya, segle XIV)
Iniciador de la branca dels Marquet de Palou (dit de Palou).
Senyor de la casa de Palou (Vallès Oriental), el 1360 comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció d’aquest lloc.
Fou conseller quart de Barcelona (1392-93), tercer (1401-02 i 1404-05) i en cap (1411-12).
Dades dels Països Catalans 