Arxiu d'etiquetes: nobles

Miró I de Rosselló

(Catalunya Nord, segle IX – 896)

(dit el Vell)  Comte de Conflent (vers 870-894) i de Rosselló (878-894). Fill del comte marquès Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda (d’Urgell). El seu germà gran, Guifré I el Pilós, l’associà al govern dels comtats d’Urgell–Cerdanya (Miró I de Cerdanya) d’ençà del 870 i dels de Barcelona–Girona–Besalú d’ençà del 878, però especialment li encarregà la regència del Conflent (vers 870).

Quan el poderós marquès Bernat de Gòtia s’aixecà (877) contra Carles el Calb i el successor Lluís el Tartamut, Miró I es declarà partidari de la monarquia carolíngia, com era tradicional a la seva casa. El 878 s’apoderà del Rosselló, en poder del revoltat, possessió que li fou reconeguda pel monarca quan a Troyes va repartir els honors de Bernat (setembre 878).

Ajudà el seu germà Guifre en la repoblació de les comarques d’Osona i Berga i impulsà la construcció i l’engrandiment dels monestirs d’Eixalada i Cuixà.

Mort sense fills, el Rosselló passà al seu cosí Sunyer II i el Conflent revertí a Guifre el Pilós.

Miró I de Ribagorça

(Catalunya, abans 913 – després 954)

Comte adjunt de Ribagorça. Era fill del primer comte sobirà Ramon II de Pallars-Ribagorça.

A la mort d’aquest secundà el seu germà Unifred I en el govern de Ribagorça, mentre el Pallars passava als altres germans Isarn i Llop. Sembla que li correspongué especialment l’administració de la part oriental del comtat.

Vers el 949, a la mort d’Ató, bisbe de Pallars i Ribagorça, mantingué amb el seu germà la independència eclesiàstica de Ribagorça respecte a Urgell i féu erigir Oriolf com a bisbe privatiu.

Estigué casat amb Gemona.

El seu fill Guillem I de Ribagorça actuà ja com a comte en vida d’ell, almenys des del 947.

Miró II de Cerdanya

(Catalunya, vers 878 – octubre 927)

(dit el Jove)  Comte de Cerdanya–Berga–Conflent (897-927) i de Besalú (Miró I de Besalú) (913-927). Fill de Guifré I el Pilós i de Guinedilda. El primer nucli de comtats l’heretà del seu pare Guifré, i el de Besalú, del seu oncle Radulf.

Prosseguí, sense gaire empenta, l’obra repobladora del seu pare al baix Berguedà, i en tal sentit féu consagrar el 907 les esglésies de Sant Pau de Casserres, Santa Maria d’Avià i Puig-reig, que aquell havia fet construir. Destruí la petita església del monestir de Ripoll, edificada pel seu pare, i en féu construir una de més gran, però morí abans d’acabar-la.

Deixà nombrosa descendència: de la seva muller legítima, Ava (probablement de Ribagorça), tingué Sunifred, Guifré, Oliba Cabreta, Miró Bonfill i Fredeburga, i de l’amistançada Virgília (filla del comte d’Empúries Delà I), un fill i quatre filles.

Els fills legítims el succeïren en el govern dels comtats sota la regència de la vídua Ava. Fou el tronc de la casa de Cerdanya.

Miró, Ferran

(Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)

Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d’Ortafà.

Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d’art, amb les quals creà el museu de l’Hort de les Olives, de Reus. Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní “La Razón”.

Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó.

Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc.

Miranda del Castañar, comte de

(Castella, segle XVI – 1608)

“Juan de Zúñiga y Avellaneda”  Virrei de Catalunya (1583-86).

Nomenat per Felip II. Afrontà el malestar social provocat pel bandolerisme, la misèria del camp i l’especulació de les terres pròximes a Barcelona.

Mir Geribert

(Catalunya, segle XI – Tortosa, Baix Ebre, 1060)

Noble del comtat de Barcelona. Fill dels senyors de Besora.

Va casar-se en primeres núpcies amb l’hereva dels Santmartí i aconseguí d’ésser senyor d’una part de l’Alt Penedès, del castell d’Eramprunyà, des de Montjuïc i d’extensos alous al Vallès.

Durant el govern de Berenguer Ramon I el Corbat (1018-35) s’encarregà de la defensa de la Marca del Penedès i esdevingué el principal magnat del comtat de Barcelona.

A partir del 1041 aprofità la debilitat momentània dels fills del Corbat (Ramon Berenguer, Sanç i Guillem) per actuar amb sobirania sobre les regions meridionals (el Penedès o comtat d’Olèrdola) que havia heretat l’infant Sanç i àdhuc pertorbar les possessions del primogènit, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

L’any 1044 Ramon Berenguer I aconseguí de guanyar-se els addictes que Mir tenia a Barcelona (el bisbe Guislabert i el vescomte Udalard II) i, quan rebé del seu germà Sanç el comtat d’Olèrdola (1049), pogué exigir obediència a Mir com a vassall seu.

Entre el 1049 i el 1052 Mir es llançà a la rebel·lió oberta, va vendre les franqueses d’Olèrdola i del Vallès, pertorbà el terme d’Eramprunyà, s’alià amb els sarraïns de Tortosa, induí als de Lleida a no pagar les paries, usurpà el feu comtal de Carles de Montbui, etc.

L’any 1059, però, enfortida ja l’autoritat comtal, tornà a l’obediència i, per guanyar-se la confiança del comte, emprengué una expedició contra els sarraïns de Tortosa i hi morí.

Milany, Ramon de

(Ripoll, Ripollès, segle XIII – Catalunya, 1333/49)

Noble. Fill de Dalmau de Palou. Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar.

Fou ambaixador de Jaume II el Just i d’Alfons III el Benigne a la cort francesa.

El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat.

El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran.

Morí arran de la Pesta Negra.

Milany -llinatge-

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.

Mercader i de Zufía, Arnau de

(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)

Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.

El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.

Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.

També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de Josep Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.

Fou germà de:

Francesc Xavier de Mercader i de Zufía  (Barcelona, 1861 – 1932)  Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).

Pere de Mercader i de Zufía  (Barcelona, 1857 – 1928)  Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.

Mercader i de Belloch, Joaquim de

(Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904)

Arqueòleg, germà d’Enric. El 1871 li fou revalidat el títol comtal de Bell-lloc, del qual fou el segon titular.

Fou membre de diverses entitats (Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Societat Arqueològica de Tarragona i Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica).

Publicà diversos treballs arqueològics, entre els quals destaquen Historia de las capillas… que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés (1870) i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch (1876).

Fou el pare d’Arnau, Pere i Francesc Xavier de Mercader i de Zufía.