Arxiu d'etiquetes: governadors Catalunya

Cardona, Enric de

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Noble. Fill de Pere de Cardona. El 1570 col·laborà amb el seu pare a la defensa del Rosselló contra els francesos. Participà a la batalla de Lepant (1572), on fou desfeta l’esquadra turca.

Fou nomenat governador de Catalunya (1593-1602), càrrec que ja havien ocupat el seu pare i el seu avi. El 1581, durant el virregnat del duc de Terranova, s’encarregà de pacificar les dures bandositats de Tortosa.

Vilanova i Lladró de Vidaure, Ramon de

(Catalunya, vers 1320 – 1402/08)

Alt funcionari reial. Nét de Vidal de Vilanova. Prengué part a l’empresa d’Algesires el 29 de març de 1344, al setge de l’Alguer el 23 d’agost de 1353, i al de Càller el 1354.

Fou ambaixador de Pere IV de Catalunya-Aragó prop del comte de Foix l’any 1363. Aquell mateix any, quan el rei de Castella posà setge a València i avançà cap a Tortosa, Ramon de Vilanova anà a València enviat per Pere el Cerimoniós per notificar als valencians, i particularment al comte de Dénia (que tenia el comandament de la ciutat), que ell personalment acudiria a socórrer-los.

També fou enviat pel rei a Castella a firmar la pau entre ambdós regnes, i fou el plenipotenciari que signà a Barcelona l’any 1378, amb Damià Cataneo, la pau entre Gènova i Catalunya-Aragó.

El 1382 fou deixat per Rocabertí com a lloctinent dels ducats d’Atenes i Neopàtria, els quals governà fins al 1384, en què hagué de tornar a Catalunya; el succeïren en els ducats Roger i Antoni de Llúria.

Fou nomenat governador general de Catalunya per Martí l’Humà, però després fou destituït i processat com a culpable de traïció.

Marimon-Jafre i de Comallonga, Aleix de

(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1643)

Funcionari reial. Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume.

Com a funcionari reial col·laborà en l’expulsió dels moriscs a València (1609) i a Andalusia (1611). Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya (1613-39).

La seva conducta el féu impopular; casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort.

Protegí els bandolers cadells i combaté els nyerros, sobretot Alexandre de Marimon (1619) i Joan de Serrallonga (1626).

Els darrers anys de la seva vida mantingué una actitud passiva enfront del bandolerisme, i fou quasi impossible de fer-lo sortir de Barcelona.

Cardona i Enríquez, Pere de

(Catalunya, segle XV – després 1546)

Governador general del Principat de Catalunya des del 1509. Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona.

Tingué la baronia d’Assuévar. Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens.

Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers. La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes.

El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona (1543-93), i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona, fins l’any 1602.

Cardona, Pere de

(Catalunya, segle XVI)

Noble. Fill de Pere de Cardona i Enríquez i nét de Joan Ramon Folc IV de Cardona.

Fou nomenat governador de Catalunya (1543-93), com el seu pare. Tot seguit hagué de col·laborar amb el duc d’Alba a la defensa del Rosselló. Era nebot del duc Ferran de Cardona i cosí de la duquessa Joana.

El 1564, a la fi del virregnat de Garcia de Toledo, s’encarregà de la persecució dels bandolers fins a l’arribada del nou virrei Diego Hurtado de Mendoza, príncep de Mèlito.

El 1570 tingué un paper destacat a la defensa del Rosselló contra els francesos. Devers el 1579 es trobava en forta discòrdia amb els consellers de Barcelona.