Arxiu d'etiquetes: militars

Ballester, Bernat -militar Grècia-

Deixa un comentari

(Tebes, Grècia, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Militar. Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana.

Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent del governador Pere de Pou, que portà aquell al poder. Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia.

El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III el Cerimoniós, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes -que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos-, mentre que altres procuradors ho feien en nom d’Atenes. El rei li recompensà aquests serveis amb donacions a Grècia i terres catalanes i amb la confirmació de la possessió del castell de l’Estir (Grècia).

Anà de nou a Grècia el 1381 amb el vescomte de Rocabertí, nomenat vicari general dels ducats, en tornà el 1382. Entre el 1383 i el 1386 s’ocupà activament, des de terres catalanes, dels afers de defensa dels ducats.

Ballester, Bernat -marí-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – Catalunya, segle XIV)

Militar. Junt amb el seu germà Arnau eren marins i ciutadans de Barcelona.

Manaven la coca anomenada Santa Eulàlia, capitana de l’estol en què s’embarcà l’infant Alfons -el futur rei Benigne-, acompanyat per la muller Teresa d’Entença, el 28 maig 1323, a port Fangós, per a l’expedició de conquesta de Sardenya.

Baldrich i Palau, Gabriel

1 Resposta

(el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 14 febrer 1814 – Madrid, 9 gener 1885)

Militar i polític liberal. Lluità contra els carlins en la Primera Guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya.

Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II de Borbó. Arribà a reunir uns 2.000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment.

Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico. Fou també (juny-novembre 1872) capità general de Catalunya.

Baldrich i de Veciana, Albert Felip de

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 18 setembre 1786 – Madrid, 26 setembre 1864)

Polític i general. Segon marquès de Vallgornera i marquès vidu de Torremejía.

Intervingué en la Guerra del Francès amb el grau de sots-tinent i fou fet presoner a l’acció de Margalef (1810) i tramés a França. El 1814 es reincorporà a la península i fou assignat a la secció d’història militar de l’estat major. Exercí de professor de fortificacions i artilleria.

Intervingué en la Primera Guerra Carlina i, després, fou agregat en diverses ambaixades, fet que li permeté d’estar al dia en tàctica militar i estratègia. Esdevingut expert en enginyeria militar, fou nomenat director del col·legi general militar d’Alcalá de Henares.

Fou elegit diputat per Barcelona (1837 i 1839) i senador per Tarragona i per Girona (1833, 1843) i després ininterrompudament ministre de la governació, del govern del duc de Frías el 1838, en plena guerra civil. Fou conservador de la biblioteca del senat i membre d’algunes acadèmies madrilenyes.

Publicà el volum primer d’una Historia de la guerra de España contra Napoleón (1818), la qual havia d’ésser continuada per d’altres autors, un Pequeño manual para el servicio y fortificación en campaña (1823), un Reglamento y Catálogo de la Biblioteca del Senado (1851), i deixà inèdita una Descripción de la villa y término de Valls, a l’Academia de Ciencias, de Madrid.

Baixeres, Magí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1714)

Militar. Durant el regnat de Carles II lluità contra els francesos en la defensa de Barcelona (1697).

Esclatada la guerra de Successió espanyola, es posà al costat de la Generalitat i es distingí en els setges de Girona (1710-11) i de Barcelona (1706, 1714), on morí en combat.

Baget i Pàmies, Joan

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1775 – Lleida, 1818)

Militar. Escrivà de professió. Coronel dels terços de voluntaris de Lleida, lluità en la segona batalla del Bruc (14 juny 1808) i defensà la línia de la dreta del Llobregat (1808-09). Intervingué en l’expedició que aconseguí d’aixecar el setge de Girona (16 agost 1808).

Retornat a Lleida (maig 1809), Baget derrotà novament els francesos al Cinca. A la fi del mateix 1809 fou fet presoner quan intentava de contenir les forces del comte d’Hébert, a Torres de Segre.

Baiges i Miralles, Antoni

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 15 juny 1796 – Barcelona, 4 setembre 1843)

Home d’empresa i militar liberal. Entrà a l’exèrcit el 1811.

Tingué una intervenció activa en les files liberals durant el trienni constitucional (1820-23). Durant deu anys residí a l’exili.

El 1843 prengué la direcció de la revolta barcelonina de la Jamància, i fou el primer president de la Junta Suprema de Barcelona.

Morí en el bombardeig que les forces del govern feren sobre la ciutat des de la Ciutadella.

Tenia el grau de coronel.

Bac de Roda *

Deixa un comentari

Pseudònim del militar i polític català austriacista Francesc Macià i Ambert  (1658-1713).

Aymat i Mareca, Antoni

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1895 – Barcelona, 1972)

Militar, advocat i inventor. Actuà com a defensor del general Manuel Goded en el judici que el condemnà a mort.

Després de la guerra civil fou jutjat, empresonat i expulsat de l’exèrcit, que el rehabilità, amb el grau de coronel, l’any 1961.

Inventà un sistema de direcció automàtica de tir i realitzà importants estudis de cartografia lunar.

Averçó, Francesc d’

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XIV – abans 1396)

Alt funcionari reial. Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l’any següent conseller quart.

Fou capità en les armades oficials i en la guerra de cors contra Gènova. Pere III el Cerimoniós el nomenà vice-almirall de Catalunya (1364-81), participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília.

Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona.