(Reus, Baix Camp, 15 juny 1796 – Barcelona, 4 setembre 1843)

Home d’empresa i militar liberal. Entrà a l’exèrcit el 1811.

Tingué una intervenció activa en les files liberals durant el trienni constitucional (1820-23). Durant deu anys residí a l’exili.

El 1843 prengué la direcció de la revolta barcelonina de la Jamància, i fou el primer president de la Junta Suprema de Barcelona.

Morí en el bombardeig que les forces del govern feren sobre la ciutat des de la Ciutadella.

Tenia el grau de coronel.