Arxiu d'etiquetes: Mataró (nascuts a)

Fortuny i van Oosterom, Epifani de

(Barcelona, 1796 – 1860)

Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional.

El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador.

Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de:

Carles de Fortuny i de Sant-romà  (Mataró, Maresme, 1815 – Catalunya, segle XIX)  Baró d’Esponellà, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi.

Fontanals i Mateu, Manuel

(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)

Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.

Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.

Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.

En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.

Fontanals i Mateu, Francesc

(Mataró, Maresme, 20 gener 1900 – Barcelona, 2 juliol 1968)

Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Fill de Tomàs Fontanals i Sivilla, i germà de Manuel, amb el qual s’inicià en treballs pictòrics.

Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic.

Amb diferents pseudònims dibuixà pel “Virolet”, “El Be Negre” i “Destino”.

Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d’Argento (1948-49).

Flaquer i Vilardebó, Lluís

(Mataró, Maresme, 16 juliol 1946 – )

Sociòleg. Llicenciat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París i graduat en sociologia per la universitat d’East Anglia (Anglaterra).

Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social.

Professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades.

Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982), El català: llengua pública o privada (1996) i, juntament amb Salvador Giner, La cultura catalana, el sagrat i el profà (1996).

Fité i Sala, Enric

(Mataró, Maresme, 1906 – 1988)

Director de cinema amateur. El seu film Alter ego (1946) fou premiat cinc vegades. Porta closa (1948) obtingué dotze premis, entre els quals el de millor argument a Estocolm, i el gran premi a Canes. Fantasia tràgica (1950) fou premiada a Luxemburg i a Canes.

El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona.

La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica.

Feu i Feliu de la Penya, Josep

(Mataró, Maresme, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Gendre de Francesc Feliu de la Penya. Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró (1688).

El 1705 s’incorporà a les forces partidàries de Carles d’Àustria; fou tinent coronel de guàrdies catalanes, i li foren atorgats els privilegis de cavaller (1706) i de noble (1708). Participà en el trasllat naval de les forces de Girona a Barcelona (1706).

Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis (1714).

Fou el pare de Josep Feliu de la Penya i Feu.

Ferrer i Dalmau, Eugeni

(Mataró, Maresme, 4 desembre 1871 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1934)

Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l’estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català.

Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d’Història Natural.

Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911).

Ferrer i Clariana, Lluís

(Mataró, Maresme, 27 agost 1909 – 10 octubre 1970)

Historiador. Fundà l’Obra de Sant Francesc (1945), dedicada a la restauració d’ermites de la comarca. Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró.

Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes (1961), Valldeig (1966) i, de més importància, Santa Maria de Mataró, en dos volums (1968-70).

Feliu i Utset, Jacint

(Mataró, Maresme, 13 desembre 1787 – Barcelona, 25 març 1867)

Escolapi i matemàtic. Fugí a Mallorca en produir-se l’entrada de les tropes napoleòniques el 1808.

Fou professor de matemàtiques en diverses escoles militars. Actuà com a comissari apostòlic de les Escoles Pies per a l’estat espanyol (1846-67).

És autor de textos de matemàtiques i geometria per a usos docents, com un Tratado elemental de matemática (1841-48) i unes Tablas de logarítmos (1847).

Feliu de la Penya, Francesc

(Mataró, Maresme, segle XVII)

Prohom. El 1688, arran de la revolta de paisans per protestar pels excessos comesos en l’allotjament de tropes, els alçats volien obligar-lo a sortir de casa seva i a venir amb ells. En atenció als seus anys, hi renunciaren.

S’endugueren el seu gendre Josep Feu i Feliu de la Penya.