Arxiu d'etiquetes: Mataró (nascuts a)

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 28 gener 1811 – Barcelona, 30 agost 1897)

Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona.

L’any 1858 fundà la revista “La Notaría”. Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona.

És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880).

Féu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents notarials.

Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.

Estrany i Ros, Rafael

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 14 octubre 1884 – Barcelona, 17 gener 1958)

Pintor i gravador. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i després a l’Académie Julian de París (1903).

Viatjà per França, Bèlgica i Itàlia i, en retornar, exercí com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i fou nomenat director del museu d’aquesta ciutat.

Des de l’any 1906, en què celebrà la primera exhibició a Barcelona, exposà amb freqüència en aquesta ciutat i també a Mataró i a altres ciutats espanyoles. Col·lectivament ho féu també per Europa i Amèrica.

Va tractar especialment la marina, el paisatge i la figura, sovint amb una visió turmentada.

Dorda i Lloveras, Baltasar

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 6 gener 1802 – 15 novembre 1838)

Músic. Deixeble de Francesc Andreví i de Mateu Ferrer.

Fou organista de l’església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona (1829).

No se n’han conservat les composicions musicals.

Dorda i Germí, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 19 març 1641 – Poblet, Conca de Barberà, 3 desembre 1716)

LXXV Abat (XXI dels quadriennals) de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).

Amic del rei-arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vice-tresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda. Proposat com a bisbe de Potenza (Itàlia) per Carles III (1707), no n’ocupà la seu.

El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V de Borbó. Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres.

Creus i Martí, Jaume

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 20 juny 1760 – Tarragona, 17 setembre 1825)

Eclesiàstic i polític. En produir-se la invasió napoleònica (1808), esdevingué canonge de la Seu d’Urgell, i poc després fou nomenat president de la Junta Provincial. Fou un dels diputats catalans a les corts constituents de Cadis (1812), on prengué posició contra les innovacions.

El 1815 fou nomenat bisbe de Menorca.

La seva actitud conservadora el dugué, durant el Trienni Constitucional, a adherir-se a la insurrecció reialista i, essent arquebisbe electe de Tarragona, passà a formar part de la Regència d’Urgell (1822), al costat del baró d’Eroles i del marquès de Mataflorida.

L’any següent, ja dissolta la Regència, i amb la restauració de l’absolutisme, prengué possessió de la seu arquebisbal de Tarragona.

Constans, Joan Pau

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1765 – Catalunya, 1839)

Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Ponts.

Durant la invasió napoleònica organitzà un curiosíssim cos militar de defensa, anomenat la Croada i format exclussivament per religiosos i eclesiàstics, revelador d’un especial disposició semblant a la de les denominades guerres santes. Més tard fou canonge de Vic.

Publicà una obra sobre la inquisició (1814) i una altra sobre el govern constitucional espanyol (1827).

Comeron i Martín, Lluís Josep

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1926 – )

Director cinematogràfic. S’inicià dins el cinema professional treballant com a guionista.

El 1963 dirigí el seu primer llarg metratge, Escuadrilla de vuelo, i fins el 1974 no aconseguí de rodar el segon, Larga noche de julio, al qual seguí Una familia decente… (1976), a partir del qual ha emprés comeses més ambicioses com Dos y dos, cinco (1980), el film ecologista La revolta dels ocells (1981) i Puzzle (1986).

Comas i Pujol, Antoni

5 Respostes

(Mataró, Maresme, 3 gener 1931 – Barcelona, 24 març 1981)

Investigador i crític literari. Primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona des de l’any 1965.

Són remarcables les seves edicions de textos de santa Teresa i Joan Boscà i l’estudi de l’obra de Ramon Vidal de Besalú.

Va publicar els llibres Les excel·lències de la llengua catalana (1967), Assaigs sobre literatura catalana (1968), el monumental i erudit estudi sobre el segle XVIII (1972) dins la sèrie Història de la literatura catalana, dirigida per Martí de Riquer, i Joan Alcover (Aproximació a l’home, al seu procés i la seva obra) (1978), Un segle de poesia catalana (1968, amb Bofill i Ferro), Antologia poètica: Guerau de Liost (1979) i Antologia de la literatura catalana (1981).

Cassadó i Valls, Joaquim

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 30 setembre 1867 – Barcelona, 25 maig 1926)

Compositor i organista. Deixeble de Manuel Blanch a Mataró.

Fou mestre de capella a l’església de la Mercè de Barcelona, ciutat on fundà i dirigí la Capella Catalana (1900).

A París, on residí del 1907 al 1915, formà un trio amb els seus dos fills, Agustí Cassadó i Moreu (violí) i Gaspar (violoncel).

Autor de nombroses obres d’església, de música de cambra, de música escènica, de tres sarsueles, de l’òpera El monjo negre (1920) i de la sardana Pàtria enyorada.

Casanovas i Rovira, Amadeu

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 6 maig 1930 – )

Tenor. Fill d’una família de músics, estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Mercè Capsir i Joaquim Zamacois. Féu la seva presentació a Barcelona amb una obra de Menotti, sota la direcció del mestre Annovazzi.

Residí primerament a Basilea i després a Baden-Baden. Ha actuat per tot Europa i ha pres part en algun dels festivals més importants. És essencialment un tenor líric i s’ha especialitzat en obres de Mozart.

L’any 1961 va gravar un disc de referència, Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez i Valls, acompanyat de Lina Richarte i del baríton Manuel Ausensi.