(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Família d’impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.
Brusi -impressors-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: llinatges
Borrassà -pintors-
(Girona, segle XIV – segle XV)
(o Borraçà o Borraçan) Família de pintors, segurament originaris del poble empordanès del mateix nom.
Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà.
El més antic és Guillem (I) Borrassà (Girona, segle XIV – 1396) Pintor. Documentat des del 1360. Tingué tres fills també pintors, Francesc (I) Borrassà, Lluís Borrassà i:
Guillem (II) Borrassà (Girona, segle XIV – abans 1390) Pintor. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).
Borja -llinatge-
(Borja, Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia.
Adquiriren una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja –Calixt III– (1456-58) i Roderic de Borja –Alexandre VI– (1492-1503).
Bolòs -naturalistes-
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – )
Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.
El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772) Farmacèutic i naturalista. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà.
Boïl -llinatge-
(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XVII)
Família de militars i cavallers que s’establí a València el segle XIII.
Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els segles XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics.
Una branca d’aquesta família s’establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443).
L’estirp dels Boïl fou Garcia Asnares de Boïl (Aragó, segle XII – vers 1143) Senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Felip Boïl (Aragó, segle XII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Garcia Boïl (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Benet Boïl (Aragó, segle XII – segle XIII) i de Pere Boïl (Aragó, segle XII – País Valencià, segle XIII) Ambdós germans prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl i fou el pare de:
Guerau Boïl i Foces (País Valencià, segle XIII) Fou el pare de Pere Boïl i d’Aragó.
Bearn, vescomtat de
(Occitània)
Molts vescomtes eren membres de les famílies Montcada i Foix–Castellbó catalanes, que durant força temps regiren el vescomtat occità de Bearn.
Aquest s’associà així per un llarg període, de forma més o menys directa, a la història de Catalunya i de dues de les seves famílies més il·lustres i fecundes.
Barraquer -metges-
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Família de metges, iniciada per Josep Antoni Barraquer i Roviralta.
Bardaixí -llinatge-
(Catalunya, segle XIV – segle XVIII)
Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s’incorporaren des de mitjan segle XIV a la política i a l’administració de Ribagorça i d’Aragó.
Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12.
La seva adhesió a la causa de Ferran I d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores.
Baixas i Castellví -germans-
Eren fills i deixebles de Joan Baixas i Carreter.
Mercè Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha conreat l’aquarel·la amb qualitat remarcable.
Montserrat Baixas i Castellví (Barcelona, 1900 – segle XX) Pintora. Ha practicat especialment l’aquarel·la, i ha obtingut diverses distincions.
Josep Maria Baixas i Castellví (Barcelona, 1902 – segle XX) Dibuixant. Dirigí la famosa acadèmia del seu pare. Ha destacat com a aquarel·lista.
Ignasi Baixas i Castellví (Barcelona, 11 abril 1904 – Santiago de Xile, Xile, 1956) Pintor i aquarel·lista. Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la universitat catòlica de Santiago de Xile, assolí gran fama com a aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura mural (església dels passionistes de Los Andes).
Arborea -llinatge-
(Sardenya, Itàlia, segle X – 1416)
Família noble que durant l’edat mitjana governà el jutjat d’Arborea.
Agalbursa de Bas, neboda de Ramon Berenguer IV de Barcelona, es casà amb Barison, jutje d’Arborea, hi introduí els interessos de la casa comtal barcelonesa a l’illa.
El nebot de la jutgessa vídua Agalbursa, Hug Ponç de Bas, aconseguí d’imposar-se sobre el seu fillastre i hereu, amb l’ajut dels genovesos i d’una expedició comandada per Ramon de Torroja (1181). Gràcies a això, quan Jaume II de Catalunya començà la conquesta de l’illa (1323) ho féu amb l’ajut d’un partit sard favorable.
Tanmateix els Arborea, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, dirigiren les revoltes anticatalanes, atiades per Gènova, des del 1356. Hug IV va morir a mans dels seus propis súbdits (1383).
La seva germana Elionor, casada amb el genovès Brancaleone d’Oria, continuà dirigint les revoltes que, a la llarga, resultaren infructuoses.
Dades dels Països Catalans 