Arxiu d'etiquetes: llibres

Clàssics del Cristianisme

(Catalunya, 1988 – )

Col·lecció d’obres d’autors cristians de totes les èpoques i tradicions, traduïdes al català a partir dels textos originals i amb introduccions i notes a càrrec d’especialistes. El primer volum (Escrits, de Francesc i Clarà d’Assís) aparegué el 1988.

La col·lecció és fruit de la col·laboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d’Edicions Proa, de Barcelona.

Dirigida per Sebastià Janeras i amb l’assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives.

Enllaç:  Clàssics del Cristianisme

Ceremonial dels magnífics consellers…

(Barcelona, 1608 – 1699)

…y Regiment de la Ciutat de Barcelona  Repertori de la documentació municipal de Barcelona, dit Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer, classificat en capítols inicials, amb referències a eleccions, assistència dels consellers als actes religiosos, graduació guardada i visites protocol·làries, així com rebudes de reis i d’altres personatges, processons, donatius als reis, relació amb diputats, bisbes, governadors o d’altres personalitats, ambaixades, consolats d’ultramar, confraries, comerç, estudi general, baronies, proveïment i defensa, etc.

Fou redactat entre el 1608 i el 1614 i continuat pels escrivans Joan Guiu (1692) i Jeroni Brotons (1699). L’edició municipal, promoguda per Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons (1912-16), en cinc volums, fou feta a base de la còpia deguda a l’escrivà Sayós (1714), conservada a l’Arxiu Històric, així com els manuscrits originals de Bruniquer.

CATMARC

(Catalunya, 1981/82 – )

Adaptació autoritzada de l’UKMARC, format bibliogràfic britànic, desenvolupada per l’Institut Català de Bibliografia, que l’empra en la redacció de la Bibliografia Nacional de Catalunya i en la catalogació automatitzada de gran part de les biblioteques catalanes.

Catalunya pintoresca, la

(Catalunya, 1919)

Àlbum de dibuixos de Xavier Nogués amb texts de Francesc Pujols i pròleg de Joan Sacs, editat per Salvat-Papasseit el 1919 (reeditat el 1933 i el 1947).

La sèrie, que havia estat iniciada a la “Revista Nova”, supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic. Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia.

Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Catalunya dins l’Espanya moderna

(París, França, 1962)

(fr: La Catalogne dans l’Espagne moderneObra històrica de Pierre Vilar. Publicada en francès en tres volums a París i, en traducció catalana revisada per l’autor, a Barcelona, en quatre volums, del 1964 al 1968.

El propòsit de Vilar fou d’investigar els fonaments econòmics d’una estructura nacional, examinant com ha aparegut la catalana.

El volum primer de l’original francès (primer i segon de la traducció catalana) és dedicat a l’anàlisi del medi natural i del medi històric, això és, del passat com a condicionador dels esdeveniments històrics posteriors.

El segon explica el creixement de les forces productives a Catalunya durant el segle XVIII (avanç demogràfic i augment de la producció agrària), i la forma en què l’acumulació d’uns capitals derivats de la terra contribuí a la formació de la nova burgesia catalana.

El tercer, dedicat a la formació del capital comercial, mostra la gènesi i el desenvolupament d’unes activitats mercantils que enriquiren aquesta burgesia i la vincularen al tràfic colonial americà.

I, el quart volum són estudiades les incipients activitats industrials i sintetitzà l’acció conjunta dels factors econòmics analitzats, per a mostrar de quina manera contribueixen a l’aparició d’una societat diferenciada.

Catalunya carolíngia

(Catalunya, 1926 – 1971)

Obra històrica empresa per Ramon d’Abadal i de Vinyals, que ha de reunir i comentar tots els documents originals i còpies referents als comtats catalans fins a l’any 1000.

L’autor en publicà els volums II (Els diplomes carolingis a Catalunya, 1926-52) i III (Els comtats de Pallars i Ribagorça, 1955), i deixà en curs de publicació avançada el volum I (El domini carolingi a Catalunya, 1971), així com una part dels materials per a la continuació.

Aquesta és supervisada per l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat confiada a un equip de col·laboradors.

Catalònia -editorial-

(Barcelona, 1924 – 2013)

Llibreria i editorial. Fundada per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet. El 1939 hagué de canviar el nom per Casa del Libro.

En els seus inicis es féu càrrec de l’edició de la “Biblioteca Literària” d’Editorial Catalana i continuà les revistes “D’Ací i d’Allà”, “Agricultura i Ramaderia” i “Economia i Finances”.

El 1924 inicià la “Biblioteca Catalònia”, dedicada a prosistes catalans, i les biografies de “Quaderns Blaus” i la “Biblioteca Univers”, dedicada sobretot a novel·listes estrangers.

Durant la República intensificà el nombre de publicacions, i des del 1946 Editorial Selecta hi té la redacció. Durant molts anys hi hagué sala d’exposicions i conferències.

Degut a la baixada de vendes va tancar l’any 2013.

Catalonia -poema en anglès-

(Edimburg, Anglaterra, 16 setembre 1811)

Poema anònim en anglès, de 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott.

Fou escrit a bord del vaixell de guerra “Caledònia” quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16 setembre 1811.

Descriu la campanya de Catalunya durant la Guerra del Francès, amb al·lusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya.

Catalanisme, Lo

(Catalunya, 2 maig 1886)

Obra de Valentí Almirall. Publicada amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Aparegué per la festa dels Jocs Florals de Barcelona, que l’autor presidia aquell any.

El llibre constitueix la primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista, que Almirall denominava particularisme, i proposava com a solució el federalisme.

El catalanisme liberal, democràtic i republicà que Almirall presentava en el seu llibre fou combatut pels sectors catalanistes conservadors, especialment per Joan Mañé i Flaquer en El regionalismo (1887).

Lo catalanisme es publicà en castellà el 1902.

Cartoral de Carlemany

(Girona, segle XIII)

Cartulari de la catedral de Girona. El nom li fou donat al segle XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany. Actualment es conserva a Arxiu Diocesà de Girona.

Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges (privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres) relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona.

La part més antiga (380 folis) fou escrita al començament del segle XIII. Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels segles XII i XIII.

La segona part, relligada posteriorment, fou escrita el segle XVI i presenta caplletres bellament miniades.

És una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal.