Arxiu d'etiquetes: França (cult)

Hivern a Mallorca, Un

Deixa un comentari

(París, França, 1841)

(fr: Un hiver à Majorque) Llibre de George Sand. Publicat el 1841 a “La Revue de Deux Mondes” de París amb el títol d’Un hiver dans le midi de l’Europe i l’any següent amb el títol definitiu.

Recull de memòries sobre l’estada de l’autora, els seus fills i F. Chopin a Mallorca (del novembre 1838 al febrer 1839), constitueix alhora una exaltació del paisatge tant com un atac -exagerat de vegades, però sovint encertat- als seus habitants i a llurs costums.

Provocà aïrades protestes a Mallorca, encapçalades per la famosa Vindicación de Josep Maria Quadrado, publicada a “La Palma” el mateix 1841.

Fou traduïda per primera vegada al castellà el 1902 per Pere Estelrich, amb un pròleg de Gabriel Alomar.

Llibre de Meravelles

5 Respostes

(París ?, França, 1288 – 1289)

Obra doctrinal novel·lada de Ramon Llull, en la qual l’autor posa de manifest la seva prodigiosa capacitat de narrador.

Inclou el cèlebre Llibre de les Bèsties, faula político-social i crítica dels defectes dels homes.

Evast

3 Respostes

(Montpeller, França, segle XIII)

Protagonista del Llibre d’Evast e Blanquerna o Blanquerna, de Ramon Llull.

Pare del protagonista, encarna, juntament amb la seva muller Aloma, la màxima perfecció de l’estat matrimonial.

Blanquerna

15 Respostes

(Montpeller ?, França, 1282 – 1287)

(o Llibre d’Evast i Blanquerna)  Obra de Ramon Llull. Nom amb què és coneix el Llibre d’Evast e d’Aloma o de Blanquerna son fill. Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble.

És una novel·la enciclopèdica -el mateix Llull l’anomenava romanç- que exposa un pla de reforma del món. L’obra es compon de cinc parts, que tracten de l’ideal de la vida del matrimoni, encarnat en els pares de Blanquerna, Evast i Aloma, i de les reformes que emprèn aquest en el si de l’Església, quan després de renunciar a Natana, amb qui s’havia de casar, abraça la vida religiosa i esdevé bisbe i papa, i fa triomfar les virtuts a tot el món, després renuncià al papat per a fer vida eremítica contemplativa junt amb l’emperador, l’altra de les dues potestats de la terra. S’hi inclouen al final el Llibre d’Ave Maria, el Llibre d’Amic e Amat, i l’Art de contemplació.

La data de composició de Blanquerna no és coneguda. La seva contextura fa creure que fou redactat en diverses etapes, probablement a Montpeller. La primera edició aparegué a València l’any 1521; fou traduït al francès al segle XVII, al castellà al segle XVIII, i a l’anglès el 1926.

Instant, L’ -1918/19-

Deixa un comentari

(París, França, juliol 1918 – Barcelona, 1919)

Revista mensual. Fundada per J. Pérez i Jorba.

A París publicà vuit números i es traslladà a Barcelona, amb J. M. Millàs-Raurell com a redactor en cap, hi edità cinc números més.

Fou de caire literari d’avantguarda, amb textos en català i en francès.

Hi publicaren textos Salvat-Papasseit i Tristan Tzara, entre d’altres.

Humanitat, La -1944/?-

2 Respostes

(Montpeller, França, 1944 – segle XX)

Revista en català, continuació del diari del mateix nom.

Fou publicada algun temps a Montpeller per militants exiliats d’ERC entre els anys 1944 i 1948, i a Barcelona des del novembre de 1976, en què inicià una tercera època amb periodicitat trimestral, i bimestral el 1979, sempre com a portaveu d’ERC.

Hi figurà com a editor individual Heribert Barrera.

Fundació Cambó

3 Respostes

(París, França, 1930 – 1939)

Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana.

El seu inici fou la Biblioteca d’Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l’anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d’Estudis Catalans d’aquella mateixa universitat.

Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana.

La guerra civil n’interrompé les activitats.

Edicions Catalanes de París

1 Resposta

(París, França, 1969 – 1977)

Editorial. Fundada per tal de publicar aquelles obres que la censura franquista impedia de publicar a Catalunya.

Fins al 1974 fou dirigida per Josep Benet, de qui es publicà, sense nom d’autor, Catalunya sota el règim franquista (1973).

Cronicons Llenguadociano-catalans

Deixa un comentari

(Llenguadoc, 1204 – 1323)

Grup de texts annalístics. Cal esmentar-ne el Thalamus parvus de Montpeller, el cronicó del cartulari de Ramon el Jove de Tolosa, el cronicó llatí de Sant Serni, també de Tolosa, el de Sant Pau de Narbona, i també el Cronicó Dertusense I, escrit en occità, que arriba fins a l’any 1323.

Tots són palesament influïts pels Cronicons Barcinonenses, alhora que ells influeixen en alguns annals catalans a partir de la segona meitat del segle XIII.

La seva notícia més reculada és del 1099.

Col·loquis Internacionals sobre el Català

2 Respostes

(Estrasburg, França, 1968 – 1973)

Col·loquis lingüístics. Celebrats regularment a diverses universitats europees per a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes.

El primer (Estrasburg, 1968), dirigit per G. Straka i A.M. Badia, amb assistència de 40 romanistes de nou països, se centrà sobre la lingüística catalana.

Al segon (Amsterdam, 1970), al qual assistiren uns 80 estudiosos d’onze països, hi fou unit l’estudi de la literatura oriental vers els condicionaments sociològics. Hi sorgí la idea de crear una Associació Internacional de Llengua i de Literatura Catalanes.

El tercer col·loqui (Cambridge, 1973), amb l’assistència d’unes 140 persones, aprovà els estatuts d’aquesta associació i decidí de celebrar el quart a Basilea.