Arxiu d'etiquetes: juristes

Costums de Girona

(Girona, segle XIV – segle XIX)

Compilació de redaccions medievals de dret local. La fixació per escrit del dret es prolongà durant tota la baixa edat mitjana amb l’obra de recopilació de diversos juristes privats.

L’any 1430, Tomàs Mieres, recopilà les col·leccions anteriors i recollí el costum de tot l’antic bisbat de Girona, tot formant un text més ampli, que revisà l’any 1439. Aquest text, escrit en llatí, rebé el nom o títol de Consuetudines Dioecisis Gerundensis.

Una part important del text fa referència al dret de vassallatge i condició jurídica dels pagesos, la qual fou modificada per la sentència de Guadalupe del 1486, que posà fi a les sublevacions dels remences. Aquesta sentència i les tres pragmàtiques del 1488 que la complementen foren compreses a les Constitucions de Catalunya i aplicades a tot l’àmbit català.

Després de l’abolició dels que hom anomena mals usos, el dret de Girona conservà encara en vigor algunes disposicions pròpies sobre successions, emfiteusis, servituds i règim econòmic matrimonial, que van ser declarades subsistents per la Compilació de dret civil especial de Catalunya del 1960, article 2.

Costumari Català -costums jurídics, 1919-

(Catalunya, 1919)

Recopilació de costums jurídics del Principat. Publicats per l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya.

El primer volum és dedicat als Usos i costums del bon pagès (1919), i el segon, a Costums sobre termenals (1921).

Cortiada, Miquel

(Lleida, segle XVII – Barcelona, 1691)

Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l’Audiència de Catalunya.

Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l’abat de Bellpuig de les Avellanes.

El seu fill fou Sebastià Cortiada  (Barcelona, segle XVII)  Jurista. Publicà un erudit Discurso sobre la jurisdicción del virrey y del… capitán general del Principado de Cataluña (1676).

Corbella i Pascual, Artur

(Tarragona, 1854 – Badalona, Barcelonès, 1923)

Jurista. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1874) i doctorat a Madrid.

Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la universitat de Barcelona i notari a Reus.

Estudià temes de dret civil català, i col·laborà a la revista dels “Estudis Universitaris Catalans”. Dirigí i fundà la “Revista del Notariado”.

Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos (1892), El Código civil español comentado y concordado (1890) i Derecho catalán (1906), la seva obra més consultada.

Constitucions i altres drets de Catalunya

(Barcelona, 14 febrer 1493)

Compilació del dret general de Catalunya, aplegada i reelaborada successivament cap al final del segle XVI i a la primeria del segle XVIII.

La primera redacció fou acordada per les Corts de Barcelona del 1413 i encarregada a una comissió de juristes, els quals agruparen sistemàticament els capítols dels antics Usatges de Barcelona i les constitucions i altres fets de Corts, i els traduïren al català. L’obra, però, amb l’addició d’un nou volum que incloïa les Pragmàtiques, no fou publicada fins al regnat de Ferran II el Catòlic (1493).

La segona edició, fruit de les Corts presidides per Felip II, fou publicada en 1588-89 i comprenia un tercer volum on eren aplegades les disposicions que havien perdut vigència.

La tercera edició, acordada per les Corts de Barcelona del 1702, presidides per Felip V de Borbó, aparegué el 1704, poc abans de la guerra de Successió. Aquesta darrera edició ha continuat vigent en algunes matèries (dret privat, processal, etc) fins a la compilació del 1960.

llibre del Consolat de Mar

Consolat de Mar, llibre del

(Barcelona, segle XIV – )

Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, d’autor anònim i privat, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d’un procés jurídic que s’havia obert amb els Usatges (1056-68).

Entre els textos inclosos, n’hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (segle XIII).

Redactada en català, esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi, essent traduït, ja en el segle XVI, a la majoria de llengües europees.

Consell de Joan I, procés contra el

(Barcelona, 2 juny 1396)

Procés obert per la reina Maria de Luna, muller i lloctinent del rei Martí I l’Humà, a instigació de les ciutats i les viles reials, especialment de Barcelona, contra els principals consellers i funcionaris de la cort del rei Joan I el Caçador, mort poc temps abans.

Els trenta-vuit processats, entre els quals hi havia consellers, juristes i altres alts càrrecs de la cort, foren acusats d’haver format una lliga de consellers per a governar segons llurs conveniències, d’haver malaconsellat el rei, d’haver cridat tropes invasores estrangeres, de suborns, d’enriquiment a costa del patrimoni reial, i d’immoralitat en llur vida privada.

La majoria dels acusats foren absolts pel rei Martí entre 1397-98. Els prestadors de la cort hagueren d’acceptar una rebaixa de llurs crèdits.

Consell Criminal de Catalunya

(Catalunya, 1599 – 1716)

Denominació que rebé la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria.

Entenia en afers criminals i administratius, i, després, del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats. En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent.

Fou abolit pel decret de Nova Planta.

Congrés Jurídic Català, Segon

(Catalunya, 19 octubre 1971 – 18 novembre 1971)

Assemblea de juristes catalans celebrat a diverses localitats del Principat, per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i els col·legis d’advocats compresos dintre l’àrea de l’Audiència territorial de Barcelona.

S’examinà l’aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, l’ús de la llengua catalana en tots els actes jurídics, la filiació, la paternitat i la creació d’un organisme legislatiu català.

Congrés Jurídic Català, Primer

(Barcelona, 17 maig 1936)

Assemblea convocada per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Fou inaugurat sota la presidència d’Amadeu Hurtado.

Els objectius foren fixar l’abast de l’autonomia aconseguida amb l’Estatut del 1932 i establir criteris per procedir a la reforma del dret civil català i de la legislació obrera.

Les actes de les sessions no van ésser publicades per culpa de la guerra civil.