(Catalunya, segle XIX)
Jurista. Publicà una Colección de contratos, testamentos, etc., para gobierno de los notarios de Cataluña (1827).
(Catalunya, segle XIX)
Jurista. Publicà una Colección de contratos, testamentos, etc., para gobierno de los notarios de Cataluña (1827).
Arnau de Mont-roig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1228 participà a la conquesta de Mallorca. En compensació dels seus serveis rebé 12 jovades de terra a Inca i un molí prop de la capital.
Berenguer de Mont-roig (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Lluità a Sicília contra els angevins. Roger de Flor el posà de cap de la companyia de cavalleria que formà a expenses seves i deixà a disposició de Frederic II de Sicília abans de partir per a un creuer corsari per la Mediterrània occidental.
Felip de Mont-roig (Catalunya, segle XIV) Jurista. Col·laborà amb Arnau d’Erill i Andreu Samorera a preparar el famós procés contra Jaume III de Mallorca, que tindria per resultat la despossessió d’aquest monarca a benefici de Pere III el Cerimoniós.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. Tingué una part important a la nova organització jurídica donada al reialme de Mallorca després de la seva conquesta per Jaume I de Catalunya.
(Catalunya, segle XVI – 1628)
Jurista. Tingué un paper important als rebomboris del pa de 1604. Fou Conseller en Cap de Barcelona el 1605.
Era doctor en drets.
(Barcelona, 20 agost 1869 – 4 febrer 1933)
Jurista i polític. Germà de Josep, Esteve i Ramon. Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, de la qual fou redactor fix i comentarista polític, i col·laborà a “El Poble Català”.
Milità a la Lliga Regionalista, després al Centre Nacionalista Republicà i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.
És autor de Tribunals de comerç (1918).
(Catalunya ?, segle XVI)
Jurista i conseller de Felip II de Catalunya. És autor de diverses obres sobre dret successori.
(Gandia, Safor, segle XVII – Barcelona, 1709)
Jurista i noble. Mestre de l’orde de Montesa i partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona.
Fou marquès de la Vega (1707), i regent per València al Consell d’Aragó.
L’arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708).
Fou germà seu, Lluís Mercader i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – vers 1709) Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís de Mercader i de Montpalau. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio.
(Catalunya, segle XI)
Jurista. En unió de Ponç Bonfill March i de Guillem Borrell, que com ell eren jutges, redactà el nucli inicial dels famosos Usatges de Barcelona, en temps de Ramon Berenguer I de Barcelona.
(Mallorca, vers 1440 – Inca, Mallorca, 1508)
Funcionari reial i jurista. Fill de Mateu de Malferit. Supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia (1495), i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols.
Signà a Blois el matrimoni per poders entre Ferran II el Catòlic i Germana de Foix (1505). El 1506 visità Nàpols amb els monarques. Morí essent vicecanceller de la corona catalano-aragonesa.
(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)
Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.
Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.
De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.
Fou el pare de Tomàs de Malferit.