(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Músic i frare jerònim. Estudià a l’escolania de Montserrat. Fou monjo del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Era excel·lent intèrpret d’orgue i de fagot.
(Catalunya, segle XVII)
Frare jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
És autor de Vida de varios monjes ilustres en santidad o letras de l’esmentat monestir.
També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.
Francesc Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1689 – 1762) Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.
Ignasi Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1701 – segle XVIII) Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.
Marià Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1694 – 1759) Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.
Pere Joan Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769) Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.
Guillem de Castelló (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.
Joan Castelló (Catalunya, segle XV – segle XVI) Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.
Joan Castelló (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754) Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.
Pere Castelló (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII) Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.
(València, segle XV – Girona, 1532)
Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona.
El 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort.
(Barcelona, Barcelonès)
Antic monestir de jerònims (Sant Jeroni de la Vall d’Hebron), a la ciutat, també dit de Collserola.
Fundat per Violant de Bar, esposa del rei Joan I, el 1393. Entre el 1394 i el 1397 s’hi aixecà l’església sota la direcció d’Arnau Bargués. A mitjan segle XV, la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, impulsà activament noves construccions: en aquesta època foren fets el claustre i diverses dependències; les obres varen continuar fins als últims anys del segle XV.
L’exclaustració del 1835 i el traçat i la realització de la carretera de l’Arrabassada van enrunar pràcticament l’edifici, del qual resten tan sols dependències menors i algunes pedres esculturades i elements arquitectònics de l’obra gòtica.
(Barcelona, 1677 – després 1746)
Escriptor. Fill del ciutadà honrat de Barcelona Miquel Rossell.
Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Barcelona.
Escriví alguns tractats pietosos, en català, Combat espiritual de l’ànima en l’hora i agonia de la mort, Espiritual exposició en alguns misteris i vint-i-set biografies de monjos del monestir, Vidas, hechos y felices muertes de algunos virtuosos monjes, escrit vers el 1746.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1778 – Balmonte, Castella, 1824)
Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l’any 1794 ingressà a l’orde dels jerònims a l’Escorial.
Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII de Borbó (1821).
Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat.
(Vic, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1685)
Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys.
El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta.
A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.
Dades dels Països Catalans 