Arxiu d'etiquetes: geògrafs/es

Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1973 – 1989)

(CIDC)  Entitat d’administració local. Fundada per la diputació de Barcelona, l’ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona; posteriorment s’hi adheriren les cambres de comerç de Girona, Tarragona i Lleida, la Generalitat i la Corporació Metropolitana.

Ha tingut una especial incidència en el camp de la producció i difusió d’estadístiques demogràfiques i d’equipaments de Catalunya, i ha estat capdavanter en la introducció de tècniques documentals i de les noves tecnologies i teledocumentació.

Ofereix serveis d’accés a la documentació econòmica catalana, a la de l’estadística espanyola, així com a la informació estadística, científica i tècnica d’arreu del món, accessibles per mitjans teleinformàtics.

Ha creat diverses bases de dades: ECOCAT, d’economia de Catalunya, i el Banc d’Estadístiques Municipals, amb dades dels municipis de Catalunya. Edita diverses publicacions, com l’Anuari Estadístic de Catalunya (des del 1985).

El 1989 es convertí en l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

Centre d’Estudis Demogràfics

1 Resposta

(Catalunya, 10 febrer 1984 – )

(CED)  Institució creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona dedicada a la investigació i la formació d’especialistes en tema de demografia. Es dedica a la creació i el manteniment d’una base de dades i disposa d’una biblioteca especialitzada.

Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia. Difon els seus treballs a través de la col·lecció “Papers de Demografia”, alhora que realitza anualment, des del 1988, cursos de post-grau per a llicenciats que desitgen formar-se com a nous especialistes en matèria de població.

Catalànids, els

Deixa un comentari

(Catalunya)

Designació del Sistema Mediterrani Català. És tracta d’una unitat geològica que s’estén en direcció nord-est – sud-oest, des de Girona (fossa de l’Empordà) fins al sud de Tortosa.

Comprèn tres unitats fisiogràfiques: la serralada Litoral Catalana, estesa des del cap de Begur fins a Vilanova i la Geltrú, on desapareix sota el mar; la depressió Pre-litoral, veritable fossa tectònica que comprèn entre altres les comarques del Vallès i del Penedès, i la serralada Pre-litoral Catalana, que s’estén des de Girona fins passat Tortosa.

En la seva història geològica es poden distingir tres etapes: l’herciniana, que va originar el massís Català; l’alpina, que va donar origen a la meitat meridional del sistema, i la postorogènica, la qual originà la depressió Pre-litoral.

Carandell i Pericay, Joan

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Pals, Baix Empordà, 30 setembre 1937)

Geòleg i geògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà.

Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica (1918) i sobre Sierra Nevada (1921), i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936.

Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán. Ensayo geográfico, que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979.

Bolòs i Capdevila, Maria del Tura de

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1926 – Barcelona, 2 març 2024)

Geògrafa. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi La comarca de Olot. Estudio de geografía regional, que fou publicada el 1978.

Professora a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964, i catedràtica des de 1981.

Ha publicat: La inmigración en Barcelona en los últimos decenios (1959), Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975), Manual de ciencia del paisaje (1992). Ha col·laborat en diverses obres de conjunt.

Boada i Juncà, Martí

Deixa un comentari

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 28 octubre 1949 – )

Naturalista i geògraf. Es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001). Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible.

Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres obres, d’Els arbres de la regió del Montseny (1988), Hivern al Montseny: diari d’un naturalista (1992), Medi ambient: una crisi civilitzadora (1998), Canvi ambiental al Montseny (2002), El canvi global (2002) i Boscos de Catalunya. Història i actualitat del món forestal (2003). Ha publicat articles científics a revistes especialitzades de geografia i ecologia.

Ha estat guardonat amb els premis Pau Vila (1988), el d’Actuació Cívica Catalana (1991), el Global 500 (1995), la Creu de Sant Jordi (1999), el Serra d’Or a la millor obra científica (2003), pel llibre El Montseny. Cinquanta anys d’evolució dels paisatges (2002) i el de Medi Ambient de l’IEC (2005).

Blasi i Maranges, Pere

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 19 agost 1886 – Barcelona, 22 juny 1961)

Pedagog i geògraf. Doctor en filosofia i lletres per Montpeller. Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu.

Col·laborà al “Butlletí dels Mestres” (1922-23) i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia.

Publicà un Manual de Geografia de Catalunya (1921), premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, encara que Les terres catalanes (1954-57) és la seva obra principal.

S’afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1932).

Beltran i Rózpide, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 22 juliol 1852 – Madrid, 15 novembre 1928)

Geògraf i advocat. A Madrid exercí el dret i fou catedràtic.

Col·laborà a diverses publicacions professionals i fou membre de corporacions doctes.

El 1905 fou vocal de la comissió que establí els límits entre l’Equador i el Perú.

Publicà diverses obres de geografia i història.

Atlas lingüístic de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1912 – 1964)

(ALC)  Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921.

La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per Antoni Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra (1962-64). Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica.

Els criteris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.

Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, abril 1988 – )

(AGPC)  Associació dedicada a la promoció i al suport de les activitats dels geògrafs en els camps aplicats de l’anàlisi geogràfica, la planificació territorial i el desenvolupament de les disciplines instrumentals pròpies.

Organitza cursos i conferències, intervé davant organismes i administracions per donar a conèixer la tasca dels geògrafs i fer un seguiment de la provisió de llocs de treball, dóna assessorament en aspectes legals i participa en la promoció d’un col·legi de geògrafs.

Edita unes tarifes professionals orientatives, diversos opuscles i un directori de socis.

Enllaç web:  Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya