(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVIII – 1819)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. És autor, entre d’altres obres, d’unes Cartas críticas.
Manegat i de Pastors, Josep Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Puigcerdà (bio)
Guerra i Gifré -germans-
Amador Guerra i Gifré (Garriguella, Alt Empordà, 1835 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885) Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.
Lliurat Guerra i Gifré (Catalunya, 1831 – 1870) Mestre. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista “La Pedagogía”, des de la qual propugnà bones reformes per a l’ensenyament. Publicà obres docents.
Granés, Bernat
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.
Ferrer i Ramonatxo, Miquel
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 – 1912)
Compositor. Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Compongué una sarsuela en tres actes (La flor de la Immortalitat), obres religioses i alguns treballs teòrics.
Fabre, Climent
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Barcelona, 1657)
Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat.
Autor d’una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).
Fabra i Floreta, Joan
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1817 – Madrid ?, segle XIX)
Polític. Fou diputat a les Corts espanyoles en diverses ocasions, pel partit fusionista. Ocupà alts càrrecs públics a Madrid.
Caralps, Manuel
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVII – Vic, Osona, després 1747)
Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747.
Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l’orde.
Brotons, Esteve
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Pintor. Residí uns anys a Gironella. El 1543 féu un retaule de les Santes Espines per a l’església de Santpedor.
Montaner, Arnau
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XIV)
Ciutadà. El seu pensament fou considerat herètic pel tribunal del Sant Ofici.
Després d’haver-se retractat, tornà a sostenir les seves afirmacions primeres.
El bisbe d’Urgell procedí contra ell i el féu condemnar a reclusió perpètua.
Martí i Viladamor, Francesc -polític-
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 30 agost 1616 – Perpinyà, 21 desembre 1689)
Polític, advocat i escriptor. Cursà la carrera de dret a Barcelona i fou advocat fiscal de la batllia general de Catalunya, membre del Consell d’Estat i cronista reial.
Durant la guerra dels Segadors fou enviat per la Generalitat i el Consell de Cent a Münster, com a ambaixador català en les negociacions de pau entre França i Espanya, però, havent transigit davant les proposicions franceses, de retorn li foren retirats els càrrecs.
Entre les seves obres figuren Noticia universal de Cataluña (1641), en defensa de la revolta catalana, i Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae pro jure eligendi Christianissimum Monarcham (1644), reimpresa a Viena i traduïda per ell al castellà a instàncies de la reina regent de França.
Dades dels Països Catalans 