Arxiu d'etiquetes: França (morts a)

Ferrer, Vicent -sant, 1350/1419-

61 Respostes

(València, 23 gener 1350 – Gwened, Bretanya, França, 5 abril 1419)

Eclesiàstic, escriptor i sant. El 1367 va ingressar a l’orde dels dominics, de la qual va ésser nomenat predicador general el 1389. Va escriure el 1380 el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate, en defensa del papa d’Avinyó Climent VII. Benet XIII el va cridar a la cort papal i el va nomenar capellà domèstic.

Influït pel papa i la cort de Castella, va contribuir com a compromissari de Casp a imposar el candidat Ferran I d’Antequera.

Les seves predicacions, d’una gran habilitat, van obtenir conversions multitudinàries impressionants. Del 1412 al 1416 es va dedicar a la conversió dels jueus i va recòrrer la península ibèrica.

Falcó -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Falcó  (Castelló de la Plana, segle XVIII – segle XIX)  Eclesiàstic. Es doctorà en teologia i en dret a la Universitat de València. Fou diputat a corts per Castelló (1820-23). Publicà una Historia compendiada de la religión antes de la venida de Jesucristo (1826), que en bona part és traducció.

Feliu Falcó  (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.

Joan Falcó (Catalunya, segle XV – Montpeller, França, segle XVI) Metge. Féu amplis estudis a l’estranger. S’establí a Montpeller, on assolí un gran prestigi. És autor d’escrits professionals.

Josep Agustí Falcó  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. Fou missioner a Zacatecas (Mèxic). És autor de bon nombre d’obres de caràcter religiós.

Domènech i Vicente, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1873 – París ?, França, segle XX)

Escultor. Residí gairebé sempre a París.

El Museu d’Art Modern barceloní té les seves obres titulades Després de la Comunió (1907) i Testa de vell (1923).

Dalechamps, Jacques

Deixa un comentari

(Caen ?, França, 1513 – Lió, França, 1588)

Metge i naturalista. Corresponsal de Francesc Micó, recull a la seva Historia generalis plantarum (1586-87) un bon nombre de descripcions de plantes catalanes que Micó li havia tramès.

Cós i Duran, Joan

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)

Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s’exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb els pretendents Carles VI i Carles VII.

Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.

Cornet, Ramon de

Deixa un comentari

(Sant Antonín, Roergue, Occitània, vers 1300 – Pontaut, Gascunya, després 1340)

Poeta. És autor de l’obra didàctica Doctrinal de trobar (1324), preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya i comte de Ribagorça, i que fou comentada el 1341 per Joan de Castellnou.

Comerma i Mallol, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1880 – Sermaises, Orleanès, 1970)

Dibuixant i pintor. Format a l’escola de Llotja de Barcelona (1894-95), s’establí definitivament a França el 1918.

Eminentment paisatgista, sobresurten les seves minucioses vistes de pobles catalans o de París.

Clasquerí, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Agde, Llenguadoc, 1380)

Prelat. Fou bisbe d’Osca i de Mallorca. El 1358 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. L’any següent rebé el títol de patriarca d’Antioquia.

Impulsà diverses obres a les muralles tarragonines. Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó.

Cereal, Lluci Afrani

Deixa un comentari

(Tarragona, segle I – Narbona, França, segle I)

Sacerdot de l’època romana. Havia estat esclau. Residí a Narbona.

Li fou dedicat un monument sepulcral.

Casadesús -músics-

Deixa un comentari

(França, segle XIX – segle XX)

Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).

Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.