Arxiu d'etiquetes: Espanya (nascuts a)

Madoz Ibáñez, Pascual

(Pamplona, Navarra, 17 maig 1806 – Gènova, Itàlia, 13 desembre 1870)

Polític i advocat. Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans. Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell.

Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos. El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona: afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes col·lectius del bienni.

És considerat un dels capdavanters de l’estadística a Espanya. És autor del famós Diccionario geográfico, estadístico e histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-50).

López Sánchez, Juan

(Bullas, Múrcia, 16 gener 1900 – Madrid, 25 agost 1972)

Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona, ingressà a la CNT (1910), de la qual fou secretari del comitè general (1930); un any més tard signà el manifest dels Trenta.

Fou ministre de Comerç, amb Largo Caballero (1936-37).

Dirigí “Acción”, “Sindicalismo” (1933-35) i “Fragua Social” (1936-39).

En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic, d’on tornà per residir a València (1967).

Lleó i Sánchez, Joan

(Melilla, 1926 – Barcelona, 4 setembre 2007)

Pintor, escultor i gravador. Fill de Lluís Lleó i Arnau. Format a Barcelona.

Les seves primeres exposicions són del 1942; participà en la major part de les exposicions organitzades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i el Saló de la Tardor de Barcelona de l’any 1951.

En el seu art hi ha una combinació de figuració i abstracció.

Lleal i Galceran, Coloma

(Ceuta, 1 abril 1944 – )

Escriptora. Residí a Badalona (Barcelonès). Llicenciada en filosofia i lletres i ciències humanes de Tolosa de Llenguadoc.

El seu remarcable poema Plany a quatre veus obtingué l’Englantina dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1965, celebrats a París, ciutat on, el 1967, fou editat un recull de les seves poesies, animades de ressons reivindicatius que han estat assenyalats amb elogi.

Lindín, Gonzalo

(Oviedo, Astúries, 2 juliol 1920 – Tarragona, 1999)

(Antoni Gonzalo i Lindín)  Pintor. Format a Tarragona, fou deixeble d’Ignasi Mallol i de Joan Rebull.

Els seus paisatges tarragonins li han valgut diversos premis, entre els quals cal esmentar el Ciutat de Barcelona de Pintura del 1973.

Fou professor de l’Escola-taller d’Art de Tarragona.

Ley i Gracia, Adolfo

(Las Palmas, Canàries, 21 abril 1908 – Barcelona, 14 desembre 1975)

Neurocirurgià. Cursà els estudis de medicina a Barcelona.

Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’hospital Clínic de Barcelona i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat. Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia (1975).

És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales, entre altres obres, i de diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons.

Joan d’Aragó i d’Anjou

5 Respostes

(Múrcia ?, 1301 – El Pobo, Terol, Aragó, 19 agost 1334)

Prelat i fill de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou. Fou destinat pel seu pare a l’església i s’educà a la cartoixa d’Escaladei.

Als deu anys fou tonsurat per Climent V a Avinyó, i dos anys més tard fou nomenat canceller del regne. L’any 1319 fou arquebisbe de Toledo, nomenament que duia annex el de canceller de Castella, càrrec a través del qual s’exercia la influència política catalana sobre aquell país.

L’any 1327 Joan XXIII el nomenà patriarca d’Alexandria, i l’any següent, arquebisbe de Tarragona.

Irurita y Almándoz, Manuel

3 Respostes

(Larraínzar, Navarra, 19 agost 1876 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 3 desembre 1936)

Eclesiàstic. Canonge de València, fou nomenat bisbe de Lleida (1926) i de Barcelona (1930).

Bisbe pietista i amic de la dreta, mantingué tibantors amb la Generalitat, el cardenal Vidal i Barraquer i la Federació de Joves Cristians, perquè ell preferia l’Acció Catòlica.

Iniciat l’alçament del 1936 no volgué dimitir del càrrec, la qual cosa sembla que dificultà la seva possible sortida a l’estranger.

Fou detingut i assassinat per part d’elements incontrolats.

Iglesias García, Dalmacio

Deixa un comentari

(Santibáñez el Bajo, Extremadura, 5 desembre 1879 – Barcelona, 13 gener 1933)

Polític i jurista. Residí a Barcelona, on fundà el diari “El Ligitimista Catalán”, pretengué separar els tradicionalistes catalans de la Lliga Regionalista.

Representà Girona a les corts (1910-14) i Tarragona al senat (1918).

Herreros i Miguel, Tomàs

Deixa un comentari

(Logronyo, Rioja, 1877 – Barcelona, 22 febrer 1937)

Anarco-sindicalista. Resident a Barcelona des del principi del segle XX.

Tipògraf, fou aviat un dels líders anarquistes més coneguts, especialment quan amb Josep Negre dirigí una sorollosa campanya contra els lerrouxistes dins “Solidaridad Obrera” durant els anys 1907-09; publicà Alejandro Lerroux tal cual es (1907).

El 1910 es féu càrrec de “Tierra y Libertad” i posteriorment fundà la impremta i casa editorial Germinal (1917), que fou destruïda per un grup dels sindicats lliures el 1919.

Llibreter de vell al mercat de les Drassanes, tingué un paper rellevant com a coordinador de les publicacions anarquistes de l’Amèrica del Sud durant la Dictadura de Primo de Rivera.

El 1932 passà a ésser administrador de “Solidaridad Obrera”.