Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Font i Marsà, Melcior

1 Resposta

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 25 desembre 1905 – Barcelona, 3 octubre 1959)

Escriptor. Fou redactor de “La Veu de Catalunya” i col·laborador d’altres publicacions periòdiques com “La Publicitat”, “Revista de Catalunya”, “Imatges” i “Revista del Centre de Lectura de Reus“. Dirigí el setmanari infantil “Jordi” en 1928.

El seu poema Les noces de l’alosa i el llessamí fou distingit amb Premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1923. És notable el seu estudi El teatre anterior a Pitarra (1928).

Fou secretari del conseller de la Generalitat Ventura Gassol, a l’estiu del 1936 ajudà a la sortida del país de milers de persones perseguides pels extremistes, els quals l’emanaçaren i tingué que exiliar-se a la tardor del 1936 a París, on es dedicà al món comercial del cinema. Va tornar a Barcelona al final dels seus dies.

Folch i Guillén, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 20 febrer 1946 – )

Biòleg. Secretari de redacció del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1976), s’ha significat per la seva lluita en pro d’una adequada gestió del patrimoni natural català a través de nombrosos escrits, un recull dels quals en versió castellana ha estat publicat amb el títol Sobre ecologismo y ecología aplicada (1977).

També ha publicat, entre altres, El paisatge vegetal del delta de l’Ebre (1977), La flora de les comarques litorals compreses entre la riera d’Alforja i el riu Ebre (1980), La vegetació dels Països Catalans (1981) i ha dirigit (1981-92) la Història Natural dels Països Catalans en 15 volums, l’estudi El patrimoni natural andorrà (1979) i des del 1991 l’obra en 10 volums Biosfera. Ha presidit la Junta administrativa de l’Hospital Clínic de Barcelona (1980-84),

Foix i Cases, Pere

1 Resposta

(Torà de Riubregós, Solsonès, 1893 – Barcelona, 1978)

Sindicalista i escriptor. Fou col·laborador de diverses publicacions sindicals i anarquistes de Barcelona. Ferit en un atemptat el 1923, s’exilià un quant temps a França. Durant la dictadura de Primo de Rivera tingué una gran activitat clandestina (formava part del Comitè Nacional de la CNT) i fou empresonat diverses vegades.

Entrà a l’oficina de premsa de la Generalitat i durant la guerra civil fou cap de l’oficina de premsa de la Conselleria d’Obres Públiques. En acabar la guerra, passà a França, i s’exilià a Mèxic, on dirigí la revista “Horizontes” (1958-67) i col·laborà en diversos periòdics mexicans i catalans de l’exili. El 1977 tornà d’exili i s’establí a Barcelona.

Entre les seves obres cal esmentar Los archivos del terrorismo blanco (1931), sobre la repressió obrera durant la dictadura, La classe obrera, la revolució, la República i l’Estatut (1932), Cooperativisme o República Social (1934), Barcelona, 6 d’octubre (1935), La criminologia i el dret penal de la Revolució (1937), Mentre fem la guerra (1938), Catalunya, símbol de llibertat (1942), Apòstols i mercaders (1957), la biografia Serra i Moret (1967) i biografies de personatges mexicans, a més dels contes Homes d’amor i de guerra (1935).

Ferrater i Soler, Gabriel

6 Respostes

(Reus, Baix Camp, 20 maig 1922 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 27 abril 1972)

Escriptor i lingüista. Germà de Joan Ferraté i Soler. Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya.

L’any 1950 començà els estudis de matemàtiques a la Universitat de Barcelona, que no acabà; més tard s’interessà per la crítica d’art. Vers el 1963 cursà la carrera de filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment fou professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La publicació del seu primer llibre de poemes, Da nuces pueris (1960), produí un nou tombant en la poesia catalana contemporània. En la seva poesia queda palesa la seva vasta formació literària. Amb Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1967), se situà de manera definitiva en un lloc primeríssim dins la nova poesia.  Tota la seva obra poètica ha estat recopilada a Les dones i els dies (1968).

Com a lingüista, un dels més lúcids de la Catalunya moderna, va evolucionar de l’estructuralisme al transformacionisme de Chomsky. Traduí Language, de Bloomfield, i Cortesian linguistics de Chomsky. El 1969-72 publicà una sèrie d’articles lingüístics a “Serra d’Or” sota el títol De causis linguae, que tracten temes diversos.

Impartí també classes a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (1971). També traduí al català Der Prozess, de Kafka.

Es suïcidà. El seu germà Joan Ferraté publicà pòstumament la seva obra inèdita, en els reculls Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981) i Papers, cartes, paraules (1986).

Ferraté i Soler, Joan

4 Respostes

(Reus, Baix Camp, 25 novembre 1924 – Barcelona, 12 gener 2003)

Escriptor. Germà de Gabriel Ferrater. Llicenciat en llengües clàssiques a Barcelona, n’ensenyà a la universitat de Santiago de Cuba (1954-61) i a la d’Oriente, i de literatura espanyola i comparada a la d’Alberta (Canadà), tasca que compartí amb la direcció literària de l’editorial Seix Barral.

Ha escrit i publicat diverses obres d’assaig humanístic: Carles Riba, avui (1955), Teoría del poema (1957), La operación de leer (1962), Dinàmica de la poesía (1968), La primavera del poblet de J. Carner (1979), Apunts en net (1991), Papers sobre Josep Carner (1994), etc.

Traductor de l’anglès: Lectura de “La terra gastada”, de T.S. Eliot (1977), i del grec modern, com Líricos griegos arcaicos (1967) i de les poesies de Kavafis: Veinticinco poemas de Kavafis (1971), Vuitanta-vuit poemes de Kavafis (1975), del qual ha reunit la seva obra poètica personal en un Catàleg general (1987). També ha tingut cura de l’edició de la poesia completa d’Ausiàs Marc (1979).

La seva poesia és de tendència formalista i de continguts humanístics (Les taules de Marduk, 1970, i Llibre de Daniel, 1976). Ha recopilat en diversos volums l’obra pòstuma del seu germà.

Ferran i de Pol, Lluís

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 17 gener 1911 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 octubre 1995)

Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Barcelona (1933). Guanyà amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller 1937. Visqué vuit anys a Mèxic, on s’havia exiliat el 1939, on fou redactor del “Full Català” i dels “Quaderns de l’Exili”.

S’hi llicencià en lletres (1946) i reflectí l’encís d’aquell país en obres com Abans de l’alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956) i Érem quatre (1960). Ja a Catalunya i en obres posteriors, com Miralls tèrbols (1966), De lluny i de prop (1973), Entre tots o farem tot (1982) o Sedna (1985) retrata amb gran imaginació i un estil impecable el món català.

Estigué casat amb l’escriptora gal·lesa Esyllt T. Lawrence.

Ferran i Clua, Jaume

3 Respostes

(Corbera d’Ebre, Terra Alta, 1 febrer 1851 – Barcelona, 22 novembre 1929)

Metge i bacteriòleg. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1872. Es dedicà també a la pintura de paisatges, a Tortosa. Inicià l’exercici de la medicina al Pla del Penedès, i el 1875 es traslladà a Tortosa. Practicà la cirurgia ocular, féu assaigs sobre electroteràpia i, a Barcelona, investigà les tècniques de Pasteur; resultat d’aquests estudis són Memorias sobre parasitismo bacteriano.

El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians. El 1884, a l’hospital Phavo de Marsella, amb motiu d’una epidèmia de còlera, assajà tècniques que després aplicà a l’epidèmia de còlera del País Valencià (1885). Nomenat director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona (1886-1905) creà una vacuna antitífica i una d’antiràbica i el 1919 trobà la vacuna antialfa contra la tuberculosi.

Deixà un gran nombre de publicacions científiques, com Etiología del paludismo (1883), Nota sobre la vacunación contra el envenenamiento diftérico agudo experimental (1883), La inoculación preventiva contra el cólera morbo  (1886, en col·laboració), Estudios de la rabia y su profilaxis (1889), Nueva bacteriología de la tuberculosis… (1910), A propos du microbe de la rage (1911), Vacuna contra la tuberculosis (1917), La unidad etiológica de la gripe y vacuna de esta enfermedad (1917), Las paradojas científicas de la tuberculosis (1920, traduïda a l’anglès i al francès), etc.

Fernández de Heredia, Juan -1315/96-

5 Respostes

(Munébrega, Aragó, 1315 – Avinyó, França, 1396)

Diplomàtic i escriptor. Fill de García Fernández de Heredia. Conseller de Pere III el Cerimoniós (1338). L’any 1345 fou nomenat castellà d’Amposta. Influí notablement en la política de la cort pontifícia i en la del Cerimoniós, al servei del qual participà en les batalles de Mislata (1348), Llucmajor (1349) i Araviana (1359). Tingué també un gran ascendent sobre Joan I el Caçador ja abans que fos rei. Intervingué en les lluites dels ducats catalans de Grècia (1376-81). Ambaixador a Navarra i a Avinyó; gran mestre dels Hospitalers (1377), residí a Rodes i tornà a Occident per donar suport al papa d’Avinyó.

Gran erudit i interessat per la història, escriví una Grant Chronica de los Reyes et principes de Spanya (1385-86, en part perduda) i Crónica de los conqueridores, una mica posterior. Intervingué en les traduccions de diverses obres històriques i d’autors clàssics, especialment a l’aragonès i a vegades al català.

Faus i Esteve, Ramon

3 Respostes

(Guissona, Segarra, 14 abril 1902 – Barcelona, 11 juliol 1987)

Jurista i notari de Barcelona des del 1930. Fill de Josep Faus i Condomines. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat: La separación de hecho en el matrimonio (1945), La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas (1959), etc.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans (1968). També ha escrit diversos treballs sobre la compilació del dret civil especial de Catalunya, com ara Ante la presentación en las cortes del Proyecto de compilación (1959), Sentido ético y progresivo de la Compilación (1962), etc.

Fou el pare de Francesc Faus i Pascuchi.

Farnés i Badó, Sebastià

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 15 juliol 1854 – Barcelona, 5 gener 1934)

Advocat, taquígraf i escriptor. Dins el corrent de la Renaixença fundà “L’Arc de Sant Martí” (1884-91), setmanari catalanista publicat al poble de Sant Martí de Provençals, del qual fou redactor, i col·laborà al “Diari Català”, “La Renaixença”, “La Veu de Catalunya” i “Lo Pensament Català”, entre altres.

Com a folklorista, publicà només una part del seu material: Narracions populars catalanes i Paremiologia comparada (1913). Com a bibliotecari del Foment del Treball Nacional, fou el qui primer aplicà a Espanya el sistema decimal de Brussel·les. Fou taquígraf oficial a l’Exposició Universal del 1888. Cal remarcar la seva ponència Reivindicació del llenguatge a les escoles primàries, un dels primers documents sobre la totalització del llenguatge català a les escoles.

Deixeble de Josep Balari i Jovany, fundador i animador de l’Institut Taquigràfic, fou autor del Diccionario según el método Garriga, Taquigrafía castellana i Taquigrafia catalana. De la seva obra literària cal tenir en compte Rondalles i La borda (novel·la de tema social). Formà part de l’equip dels fundadors de l’Orfeó Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista.