Arxiu d'etiquetes: dames

Gil de Vidaure, Teresa

10 Respostes

(Navarra, segle XIII – València, 15 juliol 1285)

Dama. Amistançada de Jaume I de Catalunya. Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa.

Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial.

El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament. Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella.

Fou mare de Jaume de Xèrica i de Pere d’Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims.

Sobrevisqué al rei.

Gerolda

4 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)

Dama. Muller de Gualter de Campagna de Mileto i amant del rei Jaume II de Catalunya per una sola nit, devers el 1287, durant el setge d’Agosta.

En tingué dos fills bessons, Sanç i Napolió. El primer moriria aviat.

El segon, des del 1316, tractaria amb no gaire fortuna de veure’s afavorit pel seu pare, i lluitaria al servei dels reis del Marroc. Alfons III i Pere III de Catalunya tractarien Napolió més generosament.

Gerolda, amb accions notarials, treballà per aclarir la situació dels seus fills.

Gal·la Placídia

1 Resposta

(Constantinoble, Túrquia, 388 – Roma, Itàlia, 27 novembre 450)

Filla de l’emperador romà Teodosi I i germana d’Honori. L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Gal·la fou feta presonera.

El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona. Gal·la enviudà, però, l’any següent.

Jaume Pahissa compongué una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913).

Galbors -baronessa Entença-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Dama. Muller de Berenguer V d’Entença.

El 1289, trobant-se de servei a la Cerdanya el seu marit i el seu fill gran Guillem d’Entença, la baronia d’Entença fou atacada pels Montcada i els templers d’Ascó. La baronia sofrí grans danys.

Els agressors tractaren, sense èxit, d’emparar-se de Móra d’Ebre, on es trobava Galbors. A la primeria de 1290, el seu fill Guillem, tornat de Cerdanya, aconseguí que els enemics s’allunyessin una mica. La lluita no cessà fins que Alfons II el Franc intervingué, encara que la disputa es prolongaria.

Altres fills seus foren, Saurina, que es casaria amb l’almirall Roger de Lloria, Berenguer, gran figura de l’expedició a Orient, i potser també Gombau, el pare de Teresa d’Entença que es casà amb l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Francina Rossa

Deixa un comentari

(Itàlia, segle XV – Catalunya ?, segle XV)

Amistançada de Joan II de Catalunya, després que aquest, ja vell, restà vidu de la seva segona muller Joana Enríquez (1468).

El rei, per assegurar-li un bon retir, la volgué casar amb Jaume (II) d’Arenós, el fill, però, aquest la refusà.

Fou cantada per alguns poetes del seu temps.

Foixà-Boixadors i d’Escales, Galceran de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI – 1601)

Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.

Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d’Aldonça de Foixà i de Santmiquel, i ho aconseguí.

Deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Varvassora de Foixà i Boixadors. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d’aquests, que la succeí, s’anomenà:

Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà  (Catalunya, segle XVII – vers 1639)  Varvassor de Foixà i Boixadors. Tingué dos fills que el succeïren, Bernat i:

Tomàs de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar  (Catalunya, segle XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat.

Foixà i de Cruïlles, Galceran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Fill de Joan de Foixà i de Santmiquel. S’apoderà de les senyories de Romanyà i d’Albons, però fou condemnat a restituir-ho (1540).

En realitat, però, li fou adjudicada l’herència pel fet de no haver-hi descendència directa d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera, i, malgrat que el plet que sobre això tingué amb Cosme de Vallgornera, marit d’Elisabet de Sarroca, les senyories passaren a la seva filla:

Damiata de Foixà i de Millars  (Catalunya, segle XVI)  Muller de Rafael de Vallgornera i de Foixà. Heretà del seu pare les senyories de Romanyà i Albons.

Foixà i de Boixadors, Bernat Guillem de

6 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Fill d’Arnau de Foixà i d’Orriols. Varvassor de Foixà i de Boixadors (bé que el senyor de Boixadors fou el seu germà Berenguer de Foixà i de Boixadors) i senyor de l’Armentera, lloc que havia passat als Xetmar i que Ramon de Xetmar, per una qüestió de censals, habia cedit al seu pare; això no obstant, per sentència reial tal lloc fou novament lliurat a l’hereu de l’esmentat Ramon (1439).

Fou succeït pel seu fill Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles. Un altre fill seu i de la seva segona muller, Caterina de Bordils, senyora de Maçanet, fou Berenguer de Foixà i de Bordils.

Una altra filla seva fou Elisabet de Foixà  (Catalunya, segle XV)  Muller de Juan de Salcedo, el qual rebé els béns confiscats per Joan II el Sense Fe al germà d’Elisabet, Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles, aquesta els donà al castellà d’Amposta, però el rei li retornà el feu, que comprenia també el castell de Boixadors (1478-80).

Foix-Castellbó, Margarida de

1 Resposta

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.

En 1350 es casà amb Bernat III, des d’aleshores vescomte de Cabrera, fill del famós almirall i conseller Bernat II i de Timbor de Fenollet. El seu marit rebé com a mercè del rei Pere III el Cerimoniós el comtat d’Osona (1355), on s’integrava la part de la ciutat de Vic que Margarida havia dut de dot.

A partir de 1364, executat el seu sogre i perseguit el seu marit, Margarida es veié desposseïda per poc temps de tots els seus béns. El seu germà Roger Bernat III de Castellbó la protegí. Vengué la seva part de Vic al seu nebot Mateu de Foix.

Fills seus foren Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, Ponç, que morí jove, Constança, abadessa de Valldonzella, i Joana, que es casà amb Pere de Prades.

Foix i d’Artois, Joana de

Deixa un comentari

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, 1358)

Dama. Filla de Gastó I de Foix, i de la princesa Joana d’Artois.

Es casà amb l’infant Pere, fill del rei Jaume II el Just i germà d’Alfons III el Benigne. El seu marit, que fou gran figura durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, era en casar-se comte d’Empúries, però canvià després aquesta possessió per la del comtat de Prades (1341).

N’hagué quatre fills: Alfons I de Gandia, primer comte de Dénia i duc de Gandia; Joan de Prades, que seria comte de Prades; Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de València, després cardenal; i Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Xipre.

A la seva mort, el seu marit prengué l’hàbit franciscà el 1358.