(Barcelona, segle XVI)
Muller de Romeu Llull i Tarregà, que era besnébot seu.
Foren pares de Galceran Tomàs i de Joan Llull i Llull.
Arxiu d'etiquetes: dames
Llúcia de la Marca
(França, segle XI – Catalunya, vers 1090)
Comtessa de Pallars Sobirà i potser d’Urgell. Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i germana d’Almodis, comtessa de Barcelona.
Féu compromís de casar-se amb Guillem II de Besalú (1054), però el matrimoni no se celebrà, i el 1058 ho féu amb el comte Artau I de Pallars Sobirà (mort el 1081), de qui fou la segona muller.
Hom creu possible que vers el 1065 es divorciés d’Artau I i es casés amb el comte Ermengol IV d’Urgell (mort el 1092), de qui també es divorcià.
Llúcia -comtessa Urgell-
(Catalunya, segle XI)
Primera muller d’Ermengol IV d’Urgell. Alguns historiador han volgut identificar-la amb Llúcia de la Marca, sembla, en tot cas, que ha de tractar-se d’una altra dama homònima.
Fou la mare del futur comte Ermengol V d’Urgell, i segurament també d’Elisabet i de Sança, casades amb els comtes Guillem I de Cerdanya i Hug II d’Empúries, respectivament.
Lloria i Lancia, Jofredina de
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Filla de l’almirall Roger de Lloria i de la seva primera muller, Margarida Llança, i germana de Beatriu, Rogeró i Hilària.
Es casà amb Ot (I) de Montcada, que seria majordom reial i padrí de Pere III el Cerimoniós. Fou, per tant, cunyada de la reina Elisenda de Montcada.
Del seu matrimoni hagué almenys tres fills: Ot, casat amb Teresa de Montcada i mort jove, Elisenda, que es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí, i Pere, almirall del rei Cerimoniós, que precisament es casaria amb Constança de Lloria, probablement neboda de Jofredina.
Lloria, Constança de
(Catalunya, segle XIV)
Dama. Encara que algun autor la creu filla de Roger de Lloria, sembla, per raons cronològiques, que n’era néta.
Es casà amb Pere de Montcada, almirall de Pere III el Cerimoniós. La mare de Pere era Jofredina de Lloria, probablement tia de Constança.
D’aquest matrimoni eren fills, segons sembla, Gastó i Roger de Montcada, el segon dels quals fou una figura notable del seu llinatge.
Llorach i Dolsa, Isabel
(Barcelona, 1874 – 5 setembre 1954)
Figura destacada de la vida social i cultural barcelonina. Filla del metge Pau Llorach i Malet -creador, amb el seu sogre Tomàs Dolsa i Ricart, de l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona)-, de qui heretà una considerable fortuna, principalment la mina d’aigües medicinals de Rubinat (Segarra).
Presidí el Conferentia Club (1929), el comitè protector de les Vetllades de Teatre Selecte (1918-21), i organitzà representacions a la seva casa, modernista, de Barcelona, construïda per Puig i Cadafalch, i els Amics dels Museus. Fou membre de l’Associació Wagneriana.
Col·laborà al llibre Un siglo de Barcelona, 1830-1930 (1946), dirigit per Carles Soldevila.
Llobera i Garró, Bartomeu de
(Barcelona, vers 1400 – 1455)
Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d’una companyia mercantil.
Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447).
Fou el pare de:
Joan de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1464) Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.
Bartomeu de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XV – 1462) Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis.
Elionor de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XV) Muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera.
Llança, Catalana de
(Catalunya, segle XIV)
Dama. El 1351, poc després d’haver nascut el futur rei Joan I, Pere III el Cerimoniós li conferí la majordomia del seguici del príncep. Exercí el càrrec amb gran zel.
Morí quan Joan era encara de poca edat, de tal forma que hagué de ser substituïda encara per una altra dama, Catalana de Puigverd.
Letgarda de Roergue
(Rodés, França, segle X – Barcelona, 977/80)
Comtessa de Barcelona. Mort el seu pare, Ramon I, comte de Roergue i marquès de Gòtia, es maridà a Rodés, vers el 967, amb Borrell II de Barcelona, amb qui era parenta de lluny.
Del seu viatge resultà la vinguda de Gerbert a Catalunya.
De la seva família provenen els noms de Ramon i Ermengol, tan freqüents als llinatges comtals de Barcelona i Urgell.
Làscaris, Eudòxia
(Bizanci, 1245 – Catalunya ? , 1311)
(o Irene) Comtessa de Ventimiglia. Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris.
Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb que la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill: Làscara es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars, Violant amb Pere d’Aierbe, nét de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda.
Eudòxia trobà la protecció dels reis del casal català, conjuntament amb la seva aviastra Constança de Sicília i les seves filles.
El 1296 fundà amb el seu patrimoni el monestir de la Serra de monges clarisses, a Montblanc.
Fou enterrada al convent de pares predicadors de Saragossa.
Dades dels Països Catalans 