Arxiu d'etiquetes: dames

Joana d’Aragó i d’Armanyac

9 Respostes

(Daroca, Aragó, octubre 1375 – València, setembre 1407)

Comtessa de Foix. Filla del duc de Girona, el futur Joan I de Catalunya, i la seva primera esposa, Mata d’Armanyac.

Sembla que no assolí una normalitat mental, cosa que no li impedí el matrimoni amb Mateu de Foix, el qual, ajudat de milícies estrangeres, envaí el Principat i reivindicà els drets de Joana a la corona catalano-aragonesa, enfront de Martí I l’Humà. L’escomesa fou detinguda sobretot gràcies al comandament de Pere II d’Urgell.

Un cop mort Mateu de Foix, Joana tornà a Catalunya i morí sense fills.

Isabel d’Urgell i d’Aragó

4 Respostes

(Balaguer, Noguera, 12 març 1409 – Coïmbra, Portugal, 17 setembre 1459)

Duquessa de Coïmbra. Filla gran del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat, i de la infanta Isabel d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós. Nasqué abans d’hora però feliçment, després d’una caiguda de la seva mare.

Condemnat a presó perpètua el seu pare (1413), Isabel visqué amb la mare a Alcanar, Saragossa i Sixena. El rei Ferran I d’Antequera féu retirar de Sixena Isabel i la seva germana Elionor, les quals foren educades a Castella. El 1424 Alfons IV el Magnànim els nomenà per tutor el canonge Guillem de Barutell.

Fou casada amb Pere, duc de Coïmbra. Fill seu fou Pere, conestable de Portugal, que els catalans havien de triar per rei (Pere IV) el 1464.

Isabel d’Urgell i de Comenge

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Comtessa de Cardona. Filla del comte Jaume I d’Urgell i de Cecília de Comenge, germana del comte Pere II d’Urgell i tia de Jaume II el Dissortat.

Fou la tercera muller d’Hug II de Cardona i li donà tres filles: Elfa, Marquesa i Aldonça, les quals es casarien, respectivament, amb el comte Joan II d’Empúries, amb Galceran de Santapau i amb Guerau Alemany de Cervelló.

Restà vídua el 1400.

Isabel de Prades i de Cabrera

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – 1403)

Dama. Filla petita de Pere de Prades i de Joana de Cabrera.

El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan.

Com la seva mare i les seves germanes -una d’elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí I l’Humà, el qual negocià el seu matrimoni amb Francesc de Ventimiglia, fill d’un dels més poderosos barons sicilians, però morí tanmateix poc abans de casar-se.

Isabel d’Aragó i de Fortià

14 Respostes

(Barcelona, 1376 – Alcolea de Cinca, Aragó, 28 gener 1424)

Comtessa d’Urgell. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià.

Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània (1401), es casà (1407) amb Jaume II d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat.

En produir-se la revolta d’aquest (1413), adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora; obtingué que Ferran I d’Antequera no el condemnés a mort. Els seu béns, però, entre els quals el dot, de 50.000 lliures, li foren confiscats (1413).

Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada (1417) per Alfons IV el Magnànim en retornar-li els béns que hom li havia segrestat.

Hostalric-Sabastida i Llull, Joan d’

2 Respostes

(Barcelona ?, segle XV – abans 1524)

Funcionari reial. Fill del veguer de Barcelona i vice-almirall de Catalunya Joan d’Hostalric i Sabastida.

Fou alcaid del palau reial de Palerm (1510) i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1512-20).

Obtingué el privilegi de noblesa el 1513. Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona.

La seva filla Guiomar d’Hostalric-Sabastida es casà (1527) amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà.

Haro, Maria Álvarez d’

3 Respostes

(País Basc, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama noble. Filla de Juan Alonso de Haro, senyor de los Cameros. Fou la segona muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona.

El prestigi i les bones relacions del seu pare amb el rei Jaume II el Just foren útils perquè el monarca perdonés a Ramon Folc VI els incidents provocats per aquest, el 1321, contra els veguers de Berga i de Manresa.

Fills seus foren el futur vescomte Ramon Folc VII, Guillem, que morí sense successió, i potser Hug VI d’Empúries, que per dos anys fou comte d’Empúries.

Guisla de Lluçà

10 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1079)

(o de Balsareny)  Comtessa de Barcelona. Segona muller de Berenguer Ramon I el Corbat (1027), al qual li donà dos fills: Guillem I d’Osona i Bernat Berenguer.

Pertanyia a una família molt coneguda i era neboda del conseller comtal Gombau de Besora.

El testament del comte li concedí el condomini del comtat d’Osona, al costat del seu fill Guillem, mentre no es tornés a casar. Guisla no es beneficià gaire temps d’aquella disposició, perquè no trigà a contraure segon matrimoni amb el vescomte de Barcelona Udalard II.

Fins a data recent hom havia cregut que pertanyia a la casa comtal d’Empúries. Actualment sembla predominar la nova identificació dins el casal de Balsareny.

Guisla de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, segle XI)

Dama. Filla del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda, una de les filles de Borrell II de Barcelona. Era germana, per tant, del cèlebre i bel·licós Mir Geribert.

Es casà amb Folc I de Cardona. Fills seus foren els futurs vescomtes de Cardona Ramon Folc I i Folc II.

Guinedilda

6 Respostes

(Catalunya, segle IX – 899 ?)

(o Guinedell)  Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona. Muller del comte Guifré I de Barcelona (el Pelós). Almenys a partir de l’any 885 usà el títol de comtessa.

Tingué una participació notable en les fundacions eclesiàstiques empreses al seu temps per tal d’accelerar la repoblació d’Osona, el Bages, el Berguedà i el Ripollès.

Fills seus foren: Guifre II Borrell i Sunyer I, comtes de Barcelona, Sunifred II, comte d’Urgell, Miró II, comte de Cerdanya, Radulf, bisbe d’Urgell, Emma, abadessa de Sant Joan, i segurament també Xixilona, monja.