(Valls, Alt Camp, 3 març 1878 – Barcelona, 1962)
Músic. Deixeble de Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, amplià estudis a Brussel·les.
Compongué música de cambra i l’obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).
(Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, juny 1849)
Compositor i frare mercenari.
De formació autodidàctica, fou mestre de capella de l’església de la Mercè de Barcelona el 1814, on fundà un cor infantil que havia de formar músics excel·lents.
Entre les seves obres destaquen els drames musicals bíblics El sacrifici d’Isaac i El fill pròdig.
(Barcelona, 24 febrer 1788 – 4 gener 1864)
Organista, director d’orquestra i compositor. Conegut per Mateuet. Deixeble de Francesc Queralt (composició) i de Carles Baguer (orgue), al qual succeí com a organista de la catedral de Barcelona a partir del 1815; fou mestre de capella de la catedral l’any 1830.
Fou director del teatre de la Santa Creu durant més de trenta anys, a partir del 1827. Fou mestre dels músics Baltasar Simó Saldoni, Nicolau Manent, Rovira i Francesc Porcell.
De la seva producció són especialment remarcables un responsori i un Benedictus. Compongué obres escèniques, vocals i per a instruments de tecla.
Fou un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla.
(Girona, 13 març 1835 – Barcelona, 7 març 1916)
Guitarrista i compositor. Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà.
El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista.
És autor d’obres per a guitarra.
(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)
Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.
Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.
Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).
L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934) Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).
(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)
Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.
Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.
Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.
(Verges, Baix Empordà, 28 abril 1921 – 4 octubre 1996)
Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà.
Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona.
De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la il·lusió, etc.
(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)
Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.
Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.
És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).
Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.
Fou germà seu Pau Fargas i Soler (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883) Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.
(Barcelona, 24 octubre 1875 – Mataró, Maresme, 28 desembre 1944)
Compositor i organista. Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró.
Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció, de sardanes i del drama líric Lo safraner (1908).
Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró.
(Barcelona, 26 novembre 1882 – 6 desembre 1936)
Violinista i compositora. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom.
Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom.
Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de Frederic Pujulà i Vallès.
Fundà i dirigí l’associació “Música Pro Amore Artis”.
Dades dels Països Catalans 