Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Gay i Planella, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 18 març 1868 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1926)

Músic i compositor. Estudià amb Carles G. Vidiella, Francesc Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02).

El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s’instal·là el 1924 a Buenos Aires.

Escriví l’opereta Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900).

És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa.

Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.

Frígola i Frígola, Bonaventura

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 19 novembre 1829 – Barcelona, 3 desembre 1901)

Compositor. Estudià al Conservatori de París, on dirigí orquestres de teatre. En tornà l’any 1854 i fou mestre de capella a la seva vila natal.

Residí encara a França entre 1858 i 1881, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868). Fou director de l’escolania de la basílica de la Mercè a Barcelona (a partir del 1881 fins a la seva mort). Dirigí alguns concerts simfònics a la capital.

És autor d’una Simfonia en la, per a quintet instrumental, nombrosa música religiosa, sardanes i altres obres.

Frexas, Josep

1 Resposta

(Barcelona, segle XIX – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, octubre 1879)

Compositor i escriptor. Autor de l’òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n’havia encarregat l’harmonització a altres músics.

Publicà en defensa seva una Historia… de la ópera titulada “La figlia del deserto” (1854). Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater. Escriví també El socialismo y la teocracia (1853), on atacava Donoso Cortés.

Freixas i Cruells, Narcisa

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 desembre 1859 – Barcelona, 20 desembre 1926)

Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l’agrupació coral mixta Cultura Musical Popular.

Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils.

El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid.

El 1928 es féu una edició d’homenatge de les seves obres.

Forns i Olivella, Domènec

Deixa un comentari

(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1888 – 1943)

Violinista i compositor. Estudià al Conservatori de Barcelona, d’on seria professor.

Fou primer violinista de l’Orquestra Pau Casals, així com de la del teatre del Liceu. dirigí l’Orfeó Canigó.

És autor d’un poema simfònic, d’obres per a piano i violí, de diverses cançons per a acompanyament al piano, i d’algunes de caràcter coral.

Fornells i Vilar, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)

Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.

És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.

Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.

Fontova i Planes, Conrad Abelard

2 Respostes

(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)

Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.

Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.

També fou germana seva Caterina Fontova i Planes  (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924)  Actriu.

Font i Parera, Josep

Deixa un comentari

(Gironella, Berguedà, 26 octubre 1913 – Solsona, Solsonès, 3 gener 1971)

Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull.

Dirigí l’Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d’En Clavé de Berga (1964-71).

Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d’altres.

Font i Coll, Martirià

Deixa un comentari

(Bordils, Gironès, 14 gener 1923 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 2011)

Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla.

Fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director.

Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.

Fluvià i Vendrell, Armand de

4 Respostes

(Barcelona, 24 agost 1901 – 31 desembre 1967)

Pianista i compositor. Fill de Pius de Fluvià i Borràs. Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor.

Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona.

És autor de cançons sobre text de Josep Carner (Fred, 1926), Josep Maria López-Picó, etc, sardanes, com Desig (1926), música de cambra, etc. El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959.

Fou el pare d’Armand de Fluvià i Escorsa.