Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Ferrer i de Manresa, Melcior de

2 Respostes

(Peralada, Alt Empordà, 1821 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 maig 1884)

Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona.

Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans.

Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.

Ferrer i Amer, Joaquim

Deixa un comentari

(Verges, Baix Empordà, 28 abril 1921 – 4 octubre 1996)

Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà.

Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona.

De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la il·lusió, etc.

Fargas i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)

Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.

Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.

És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).

Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.

Fou germà seu Pau Fargas i Soler  (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.

Fargas i Heras, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 octubre 1875 – Mataró, Maresme, 28 desembre 1944)

Compositor i organista. Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró.

Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció, de sardanes i del drama líric Lo safraner (1908).

Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró.

Farga i Pellicer, Ònia

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 novembre 1882 – 6 desembre 1936)

Violinista i compositora. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom.

Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom.

Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de Frederic Pujulà i Vallès.

Fundà i dirigí l’associació “Música Pro Amore Artis”.

Fando i Rais, Urbà

1 Resposta

(Barcelona, 27 juny 1855 – Porto, Portugal, maig 1911)

Compositor. De l’escolania de l’església de la Mercè, de Barcelona. Féu estudis de piano i d’orgue. Mestre de cors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Compongué diverses sarsueles, que esdevingueren cèlebres: L’illa tranquil·la (1894), El príncep del Congo (1894) i El somni de la innocència (1895), amb text de Conrad Colomer, que restà molts anys al repertori líric català.

Falla y Matheu, Manuel de

22 Respostes

(Cadis, Andalusia, 23 novembre 1876 – Alta Gracia, Argentina, 14 novembre 1946)

Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell.

En ple segon període de creació escriví els primers esbossos de L’Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomàs i basada en un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca.

El 1935 escriví Pedrelliana, sobre temes de l’òpera de Pedrell La Celestina.

Falguera i Gatell, Josep

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1778 – Balmonte, Castella, 1824)

Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l’any 1794 ingressà a l’orde dels jerònims a l’Escorial.

Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII de Borbó (1821).

Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat.

Estorch i Siqués, Francesc Josep

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 27 abril 1815 – Barcelona, 1842)

Compositor. Després d’haver-se graduat d’advocat a Barcelona el 1837, fundà la Societat Filharmònica Olotense (1845).

Concilià la carrera de dret amb la composició musical, de la qual destacà l’òpera còmica La mejor la paga (1837), a més de cinc simfonies, himnes, danses, nombroses composicions religioses i d’una òpera inacabada, Giuseppe Ricardo.

Esteve i Grimau, Pau

1 Resposta

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1794)

Músic i compositor. Emigrà a Madrid el 1760, ciutat on residí fins a la seva mort, i on es dedicà quasi exclusivament a la música escènica. Fou el primer músic que, el 1778, rebé el títol de mestre compositor, adscrit als teatres municipals de Madrid, juntament amb Blas de Laserna.

Impulsà la tonadilla escènica i n’escriví més de 429, de les quals destaquen Los zagales (1761), El juicio del año (1779), El luto de Garrido (1781) i Garrido enfermo y su testamento (1785). Amb les seves obres lluità contra l’italianisme que dominava les escenes hispàniques.

Fou empresonat dues vegades pel fet d’haver atacar, en les seves obres, figures notables de la cort. Estigué uns quants anys al servei del duc d’Osuna, i es retirà el 1790.