Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos

1 Resposta

(Catalunya, 1950 – 1990)

Sessions d’estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell.

En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc.

Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural.

De moltes de les Assemblees s’han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions.

Art-evolució

1 Resposta

(Catalunya, novembre 1917)

Manifest artístic de Joaquim Torres i Garcia, publicat a “Un Enemic del Poble”, de Salvat-Papasseit, que propugnava, per obra de la concordança entre l’art i la vida, la diversitat de l’expressió plàstica segons el moment.

“És necessari que ignorem el que farem demà“. “Hom no ha de pertànyer a cap escola, anar contra totes” i “ser quelcom en el temps“.

La divisa del manifest és: “individualisme, presentisme i internacionalisme“.

arbequí -ina

Deixa un comentari

(Catalunya)

Varietat d’olivera, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent, que han donat nom a una Denominació d’Origen.

Ana Kadowa

1 Resposta

(Catalunya, 1912)

Film realitzat per Fructuós Gelabert, en col·laboració amb Otto Mülhausen per a la productora Alhambra Films de Barcelona.

Fulletó a la manera italiana de l’època, obtingué el favor popular i fou amplament exportat.

Amorós-Silvestrini

Deixa un comentari

(Catalunya, 1940 – 1980)

Empresa de circs ambulants. Formada per Francesc Amorós i Oswald Silvestrini, propietaris-directors de quatre circs ambulants que des del 1940 efectuaren llurs tournées pels pobles i ciutats de Catalunya.

A la mort de Francesc es dissolgué l’empresa.

Amor que mata

3 Respostes

(Catalunya, 1911)

Film dirigit per Joan M. Codina i fotografia de Fructuós Gelabert. Produït per Films Barcelona.

Especialment notable per la bellesa fotogràfica, l’escenificació i l’ús dramàtic de la profunditat de camp. És una de les millors peces barcelonines del període.

Amics dels Jardins

1 Resposta

(Catalunya, 1947 – )

Associació fundada amb l’objectiu de protegir i conservar els jardins, parcs, zones verdes i espais naturals de Catalunya d’especial interès botànic i paisatgístic.

De caràcter no lucratiu, ha realitzat una important tasca de difusió a través de cursets, conferències, visites, campanyes, etc. També col·labora en exposicions i fires i edita o patrocina publicacions. Ha organitzat el concurs “Catalunya en Flor” (1987 i 1995).

El 1998, li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Amics de l’Art Romànic

1 Resposta

(Catalunya, 1977 – )

(AAR)  Societat filial de l’IEC. Fundada amb la finalitat de catalogar els monuments romànics i promoure’n la restauració o la recuperació.

Com a activitats divulgadores, organitza conferències, visites i viatges, i mensualment edita una circular interna.

Enllaç web:  Amics de l’Art Romànic

Amic e Melis

2 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Narració moralitzant, en català. Inclosa dins el Llibre de les nobleses dels reis, de Francesc, cronista de la ciutat de Barcelona, del qual es desconeixen altres obres.

Prosifica una cançó de gesta francesa, ja citada per Francesc Eiximenis, sobre l’amistat dels cavallers Amic i Melis.

Alabau, l’

Deixa un comentari

(Catalunya)

Personatge imaginari. Per als pastors del Pirineu, simbolitza llur ofici i encarna l’esperit independent i lliure de l’home de muntanya enfront dels prejudicis de l’home del pla.

La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular. La cançó de l’Alabau, de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del segle XVII. El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882).

El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany.

El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del segle XIX i començament del XX; és evident la relació o el paral·lelisme amb el Manelic de Terra baixa de Guimerà.

Modernament ha estat objecte d’una versió coral lliure, d’Eduard Toldrà, amb el títol original.