Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Romànic, art

Deixa un comentari

(Catalunya, segles X al XIII)

Corrent artístic i cultural.

ARQUITECTURA: A Catalunya sorgí (segle X) l’anomenat primer romànic català amb carreus rústics, decoració amb arcs cecs i bandes llombardes; al principi s’usà coberta de fusta (Sant Pere del Burgal), però aviat fou substituïda per la volta de canó (Santa Maria d’Amer, Santa Cecília de Montserrat, Sant Martí del Canigó) i, a la primera meitat del segle XI, per una cúpula en el creuer (Santa Maria de Ripoll, Sant Vicenç de Cardona, Sant Miquel de Cruïlles). Les formes del primer romànic es fonen amb d’altres del romànic francès o italià (catedral de la Seu d’Urgell, claustre de Sant Cugat del Vallès, catedral de Girona).

ESCULTURA: Les primeres mostres de Catalunya són a Santa Maria de Ripoll i a Sant Benet de Bages. Florí amb caràcters propis a partir del segle XII (claustres de Sant Pere de Galligants, de Sant Joan de les Abadesses, de la catedral de Girona, de Sant Cugat del Vallès, de la catedral de Tarragona i especialment la façana de Ripoll, decorada amb una sèrie de baixos relleus que reprodueixen amb gran exactitud els dibuixos de la Bíblia de Farfa).

PINTURA: a Catalunya hi ha frescs considerats entre els més valuosos de l’estil, procedents de Sant Quirze de Pedret, del grup de Taüll i de Sant Joan de Boí.

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1930 – )

(FEEC)  Òrgan que agrupa les entitats excursionistes i els practicants d’esports i activitats de muntanya (escalada, excursionisme, esquí de muntanya, alpinisme, bicicleta de muntanya, etc).

S’organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diverses comissions tècniques, que són el Comitè Català de Campaments, el d’Escalada Esportiva, el d’Esquí de Muntanya, el de Marxes, el de Ral·lis de Muntanya, el de Refugis i el de Senders.

També està capacitada per a la formació específica a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM), per a l’organització dels Campionats de Catalunya i de la Copa Catalana de les diferents disciplines, a més de tenir competències sobre les seleccions catalanes de curses de muntanya, d’esquí de muntanya i d’escalada esportiva.

Des del 1966 edita la revista “Vèrtex”, i des dels finals dels anys 1990 publica el “Butlletí de la FEEC”. L’any 2000 aplegava més de 300 entitats i tenia més de 13.000 llicències federatives emeses. El mateix any fou la primera federació esportiva catalana reconeguda oficialment com a membre d’un organisme federatiu internacional, la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA).

El precedent de la FEEC fou la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, la qual després de la Dictadura de Primo de Rivera, el 1930 restablí les seves funcions i adoptà el nom actual, sota la presidència del CEC, que exercia Francesc Maspons i Anglasell. Després de la guerra civil la FEEC fou clausurada, fins que el 1977 les entitats excursionistes decidiren recuperar la denominació del 1930 i dotar-se d’un nou estatut, que fou adaptat als neus temps i legislacions abans d’ésser aprovat el 1991.

Enllaç web: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Facultat de Teologia de Catalunya -1986/ –

24 Respostes

(Catalunya, 1986 – )

Nom que adopta la Facultat de Teologia de Barcelona. El 1984 desaparegué l’estructura de dues seccions i es formà un sol centre. Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, institució que es fa càrrec de les disciplines filosòfiques necessàries per a l’estudi de la teologia.

Té incorporats dos instituts de graus superiors: l’Institut de Teologia Fonamental, amb seu al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, i l’Institut de Litúrgia, creat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

Altres institucions docents vinculades són l’Escola Universitària de Formació de Professors de Religió, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, l’Escola de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, l’Institut de Teologia de Barcelona (així com el de Tarragona i el de Girona), el Centre de Pensament Cristià de Manresa, l’Escola de Teologia de Tàrrega i el Centre d’Estudis Pastorals.

Deessa

2 Respostes

(Catalunya, 1909)

Escultura de Josep Clarà. Intitulada en un principi Enigma, que representa un nu femeni mig agenollat. La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló.

Amb la variant del 1910 (en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc; en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid) aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brussel·les (1910), un homenatge popular a Barcelona (1911) i medalla d’or a Amsterdam (1912).

Significà la concreció del classicisme de l’artista. La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou col·locada, en marbre, a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’any 1984 fou substituïda per una còpia i l’original passà al Museu Clarà de Barcelona.

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC

Cavall Fort

16 Respostes

(Catalunya, desembre 1961 – )

Revista infantil i juvenil. Fundada sota la protecció dels secretariats catequístics de les diòcesis de Girona, Vic i Solsona, que en foren els editors.

Des de l’inici es proposà de dotar el país d’un element d’entreteniment, llavors inexistent, dedicat als infants i els joves, i ha prosseguit en aquesta tasca amb una estabilitat i un nombre de subscriptors infreqüents en altres publicacions.

Sobre la base de la historieta gràfica -amb seccions fixes i personatges que han esdevingut populars-, és la publicació més estable en el camp del còmic.

Paral·lelament promou activitats culturals i de lleure i, des del 1963, convoca el premi Cavall Fort, de literatura infantil i juvenil.

Enllaç web: Cavall Fort

castells -tradició-

7 Respostes

(Valls, Alt Camp)

Manifestació cultural originària de finals del segle XVIII. Es tracta d’una torre humana, enfilats els uns damunt les espatlles dels altres, en un joc acrobàtic. Els orígens es remunten a una torre de homes que es feia al final del ball de valencianes.

Una primera època d’or es produí els anys 70 i 80 del segle XIX, amb castells de nou pisos. La tradició decaigué fins ben entrat el segle XX, en que fou recuperada.

A partir del 1980 es produí una segona època d’or, amb castells altra vegada de nou i un primer castell de deu (1998), coincidint amb la popularització del fenomen arreu de Catalunya.

D’entre les colles actuals destaquen les colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Castellers de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Minyons de Terrassa.

Enllaç web:  Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 

Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1982 – )

Centre especialitzat en cinema. Format per dos fons independents, ja que recull la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, que ell i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l’any 1924 adquirint llibres i revistes per a completar la seva formació cinematogràfica; a partir de l’any 1939 l’obriren als estudiosos i el 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat.

Per altra banda, l’any 1982 nasquè la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d’aquesta, la biblioteca amb el fons rebut de la delegació de la Filmoteca Nacional d’Espanya a Barcelona; el 1983, s’hi afegí la CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), adquirida al seu creador, Miquel Porter i Moix. L’any 1988 la Fundació Mediterrània i el Departament de Cultura signaren un conveni per a la gestió de la Biblioteca Delmir de Caralt.

Els fons d’ambdués institucions sumen al voltant de 30.000 llibres i fullets, més de 2.000 títols de revistes, més de 20.000 reculls de premsa diària, 45.000 fotografies, enregistraments sonors de producció pròpia i d’origen extern i cinc mil vídeos.

Associació d’Arxivers de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1985 – )

(AAC)  Entitat. Creada per tal de vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental català i promoure el treball arxivístic. Entre les finalitats de l’associació, cal esmentar el foment de la creació de nous arxius -alhora que hom en revitalitza els existents-, la sensibilització d’institucions i ciutadans en la protecció del patrimoni històric del país, la dotació d’una formació adequada per als arxivers i l’afermament del treball arxivístic d’acord amb les directrius emanades del Consell Internacional d’Arxius. integrada per més de quatre-cents socis.

Entre les seves activitats cal destacar l’organització de cursos de formació, de conferències i de les jornades d’arxivística, bianuals, com també d’un curs de postgrau en arxivística en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Edità un butlletí bimestral i la revista “Lligall”.

Enllaç web:  Associació d’Arxivers de Catalunya

Amics dels Museus de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1933 – )

Entitat no lucrativa. Creada per Pere Casas i Abarca, per tal de fomentar l’interès per l’art i ajudar els museus mitjançant donacions econòmiques i de béns culturals. Fou la primera institució d’aquest tipus creada a l’estat espanyol.

L’any 1972 organitzà a Barcelona i a Badalona el Primer Congrés Internacional d’Amics dels Museus, que fou el punt de partida per a la posterior creació, el 1976, de la Federació Mundial d’Amics dels Museus.

Actualment té uns vuit-cents associats. Disposa d’un servei de voluntariat que col·labora de manera desinteressada en diversos museus, i organitza visites comentades a museus i exposicions, tant a Catalunya com arreu del món, així com cursos i conferències.

Enllaç web:  Amics dels Museus de Catalunya