Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

auca del senyor Esteve, L’

14 Respostes

(Catalunya, 1907)

Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907. El 1910 en féu una versió escènica en cinc actes, que s’estrenà set anys després.

S’hi narra la vida del senyor Esteve, assenyat i gris botiguer, propietari de “La Puntual”, que veu trontollar el seu món quan el fill, en Ramonet, amb una actitud típicament modernista, es nega a continuar el negoci perquè vol ser escultor.

A base de records més o menys autobiogràfics i amb un llenguatge força expressiu, Rusiñol descriu l’arquetipus de la petita burgesia barcelonina de finals del segle XIX.

Atlas lingüístic del domini català

1 Resposta

(Catalunya, 1955)

(ALDC)  Atlas dirigit per Antoni M. Badia i Margarit. Elaborat per ell amb un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona.

Amb l’exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics.

És emprat el mètode indirecte.

Atlas lingüístic de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1912 – 1964)

(ALC)  Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921.

La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per Antoni Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra (1962-64). Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica.

Els criteris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.

Atlas català

4 Respostes

(Catalunya, 1375)

Mapamundi. Conservat a la Bibliothèque Nationale, de París.

Consta de sis fulls de pergamí que representen la zona temperada del Nord, entre el meridià de Hierro i el mar de la Xina (llevat dels dos primers fulls, amb texts cartogràfics i un calendari).

És atribuït a Cresques Abraham o al seu fill Jafudà Cresques. És il·luminat amb colors i els textos explicatius són en català.

Sembla que el futur Joan I el Caçador en féu present a Carles VI de França.

Atlàntida, L’ -cantata-

4 Respostes

(Catalunya, segle XX)

Cantata escènica de Manuel de Falla. Obra pòstuma i inacabada del compositor, basada en el poema de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.

Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor. Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà.

L’estrena a la Scala de Milà, el 14 de juny de 1962, havia de presentar la versió íntegra, però tampoc no fou totalment executada.

Atlàntida, L’ -poema-

13 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Poema èpic de Jacint Verdaguer, escrit entre el 1865 i el 1876. Consta de deu cants, una introducció i una conclusió. Premiat als Jocs Florals del 1877.

Fruit d’una llarga elaboració en què l’autor recull diferents fonts d’inspiració, el primitiu tema de Colom hi queda en segon terme en prendre relleu la narració sobre la formació de la península Ibèrica i l’enfonsament del mític continent de l’Atlàntida, que en principi era secundari.

Escrit en alexandrins, amb una riquesa sorprenent de lèxic i sintaxi, i moments lírics bellíssims, és la primera gran obra del renaixement literari català i una peça de gran magnitud en el conjunt de les literatures modernes.

Traduïda a diverses llengües, l’epopeia verdagueriana inspirà Manuel de Falla per a la composició de l’òpera homònima (pòstuma).

Associació Catalana de Crítics d’Art

2 Respostes

(Catalunya, 1978 – )

(ACCA)  Associació. Constituïda legalment per tal de contribuir a la difusió i la investigació de l’art i a la defensa del patrimoni artístic.

Enllaç web:  Associació Catalana de Crítics d’Art

Associació Catalana de Compositors

2 Respostes

(Catalunya, 1974 – )

(ACC)  Entitat. Fundada per un nucli inicial de 15 compositors catalans, per a la promoció de la creació musical del país.

El 1980 publicà el Llibre per a piano, que recull les biografies i les obres dels afiliats a l’Associació.

En fou president honorífic Frederic Mompou.

Enllaç web:  Associació Catalana de Compositors

Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació

1 Resposta

(Catalunya, 1980 – )

(ACCA)  Associació interprofessional. Els objectius són l’estudi, el desenvolupament, la difusió i els intercanvis de coneixements sobre les ciències de l’alimentació (bromatologia i nutrició).

Els seus associats, procedents de molt diverses disciplines, porten a terme llur activitat en diferents camps de l’ensenyament, la investigació, la indústria, l’administració, els laboratoris privats o públics i els centres sanitaris.

Enllaç web:  Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació

Associació Bíblica de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1973 – )

(ABCAT)  Entitat. Fundada com a continuació d’una organització de biblistes catalans creada el 1963.

El 1974 es convertí en l’òrgan col·legial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya.

El 1976 començà a publicar el seu “Butlletí”.

Enllaç web:  Associació Bíblica de Catalunya