Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Barceló -varis bio-

Francesc Barceló  (Catalunya, segle XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

Joan Barceló  (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

Miquel Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.

Miquel Barceló  (Illes Balears, 1940 – )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

Tomàs Barceló  (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.

Barberà -varis bio-

Dalmau de Barberà  (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)  Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.

Evarist Barberà  (València ?, segle XVII)  Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.

Mateu Barberà  (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566)  Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Pere Arnau de Barberà  (Rosselló, segle XIII)  Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.

Barba, Àlvar Alfons

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic. Molt entès en mineralogia. Estudià els minerals del Perú, país on sojornà.

És molt valuosa per a l’època la seva obra El arte de los metales, editada a Madrid en 1640 i reeditada a Còrdova en 1674. N’hi ha versions a Anglaterra (1674), França (1730 i 1751) i Alemanya (1739).

Banyuls, Dalmau de

(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)

Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.

A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.

El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.

Balsareny, Bernat de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Rebé en compensació una casa i un hort a València i vint jovades de terra de conreu per a ell i per al cavaller Guillem de Peguera.

Ballester -varis bio-

Isidre Ballester  (Catalunya, 1637 – 1670)  Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.

Joan Baptista Ballester  (País Valencià, segle XVII)  Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.

Joaquim Ballester  (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.

Nicolau Ballester  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702)  Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.

Ballestat

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Militar. Era adalil de les forces de Ferran de Mallorca que anaren a la Morea.

Mort el príncep a la batalla de la Manolada (1316), Ballestat fou dels qui amb més decisió tractaren de conservar Clarença i venjar la mort del caigut.

Ballestar, Pere de

(Catalunya ?, segle XIV)

Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Balaguer -varis bio-

Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.

Joan Balaguer  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.

Joan Baltasar Balaguer  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.

Marià Balaguer  (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX)  Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.

Ramon Balaguer  (Catalunya, segle XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Babot, Mateu

(Catalunya, segle XIII)

Dignatari. Era tresorer de la petita cort de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.