Bernat de Bell-lloc (Catalunya, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València (1238). Hi rebé cases per donació reial.
Bertran de Bell-lloc (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic.
Pere de Bell-lloc (Catalunya, segle XIII) Noble. Com altres de la seva família serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. En recompensa als seus esforços li fou concedida la propietat d’un forn a la ciutat de Xàtiva (1249).
(Catalunya, segle XV)
Arquitecte. És autor del claustre gòtic del monestir de Montserrat, obra realitzada en col·laboració amb Jaume Alfons, el 1476.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Prengué part a la conquesta de Lleida (1149) amb les tropes d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren decisivament amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou un dels catorze primers que vestiren l’hàbit de l’orde de la Mercè en ser fundat, l’any 1218, per sant Pere Nolasc i el rei Jaume I el Conqueridor, d’acord amb la versió que resta d’aquell fet.
(Catalunya, segle XIV)
Argenter. Autor dels dos cossos centrals del retaule d’argent que és a l’altar major de la catedral de Girona (1320-25).
(Catalunya, segle XV)
Arquitecte. L’any 1487 acabà les obres de l’església de Cervera.
(Catalunya, segle XIII)
Religiós. Fèlix Torres i Amat li atribueix una versió catalana del Salm LXX de la Bíblia.
Francesc Barceló (Catalunya, segle XVI) Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.
Joan Barceló (Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, segle XVI) Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l’estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).
Miquel Barceló, Miquel (Ciutadella, Menorca, segle XVIII – Illes Balears, segle XVIII) Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l’església.
Miquel Barceló (Illes Balears, 1940 – ) Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.
Tomàs Barceló (Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1723) Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l’Estudi General Lul·lià. Seguí la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V de Borbó. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.
Dalmau de Barberà (Aragó ?, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Noble. Del seguici del comte Nunyó Sanç. L’acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.
Evarist Barberà (València ?, segle XVII) Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d’un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l’antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l’empresa, iniciada el 1686.
Mateu Barberà (Catalunya, segle XVI – Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566) Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Pere Arnau de Barberà (Rosselló, segle XIII) Noble. Era del seguici del comte Nunyó Sanç I del Rosselló. L’acompanyà, el 1229, a l’expedició per conquerir Mallorca.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Molt entès en mineralogia. Estudià els minerals del Perú, país on sojornà.
És molt valuosa per a l’època la seva obra El arte de los metales, editada a Madrid en 1640 i reeditada a Còrdova en 1674. N’hi ha versions a Anglaterra (1674), França (1730 i 1751) i Alemanya (1739).
