Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Banyuls, Dalmau de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)

Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.

A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.

El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.

Balsareny, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Rebé en compensació una casa i un hort a València i vint jovades de terra de conreu per a ell i per al cavaller Guillem de Peguera.

Ballester -varis bio-

2 Respostes

Isidre Ballester  (Catalunya, 1637 – 1670)  Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.

Joan Baptista Ballester  (País Valencià, segle XVII)  Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.

Joaquim Ballester  (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)  Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.

Nicolau Ballester  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702)  Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.

Ballestat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Militar. Era adalil de les forces de Ferran de Mallorca que anaren a la Morea.

Mort el príncep a la batalla de la Manolada (1316), Ballestat fou dels qui amb més decisió tractaren de conservar Clarença i venjar la mort del caigut.

Ballestar, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIV)

Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Balaguer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.

Joan Balaguer  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.

Joan Baltasar Balaguer  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.

Marià Balaguer  (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX)  Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.

Ramon Balaguer  (Catalunya, segle XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Babot, Mateu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Dignatari. Era tresorer de la petita cort de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.

Arsinda

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI)

Muller de Guillem de Mediona, famós magnat i gran repoblador de la comarca d’Anoia.

Arsenda -dama, s. XI-

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Dama. Era muller del noble Guerau Alemany (III) de Cervelló, el que excel·lí amb Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III de Barcelona, i mare de Guerau Alemany (IV) que es destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Arnau I de Ribagorça

1 Resposta

(Catalunya, segle X – vers 990)

Comte de Ribagorça (vers 979-vers 990). Fill de Ramon III i de Garsenda de Fesensac, succeí al seu germà Unifred II.