(Barcelona, 30 gener 1872 – 15 febrer 1933)
Pintor. Fou pensionat a París i a Madrid per la diputació de Barcelona.
Conreà, preferentment, el retrat i la pintura de gènere, sempre dins un academicisme de tipus moderat.
És autor d’importants murals, així com dels cartons per a tapissos de l’escala d’honor de l’ajuntament de Barcelona.
Fou el pare de Lluís Mestres i Brunet.
(Barcelona, 1864 – San José, EUA, 1930)
Eclesiàstic. Destinat de molt jove a Califòrnia, s’ordenà a Los Ángeles el 1886. Dirigí la missió del Carmel.
Sobresortí com a gran impulsor de la restauració de molts edificis antics, especialment religiosos.
Celebrà l’ofici de la unió en matrimoni del president dels EUA, Herbert Hoover, casat amb una californiana.
(Barcelona, 17 setembre 1910 – 4 febrer 1963)
Pintor. Exposà per primera vegada el 1944, a l’Hospitalet de Llobregat.
Ha pintat temes florals, retrats i marines.
L’ajuntament de Barcelona li adquirí una obra el 1947.
(Barcelona, 2 gener 1953 – 9 novembre 2005)
Director de teatre i dramaturg. S’especialitzà en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona (1972-75) i des del 1979 fou professor de tallers d’interpretació.
Entre els anys 1976 i 1980 escriví regularment sobre teatre a la revista “El viejo Topo”.
Entre altres obres, ha dirigit El despertar de la primavera (1978, premi de Crítica Serra d’Or al millor muntatge teatral 1979), Antoni i Cleopatra (1980), Els Beatles contra els Rolling Stones (1981, premi de text teatral Josep Maria Arnau 1980), Brossàrium-I (1982), sobre les peces Cavall al fons i El Sabater de Joan Brossa, La filla del Carmesí (1987) i Aixó és autèntic (1988).
(Barcelona, 22 maig 1901 – 11 novembre 1995)
Marxant, promotor d’art i editor. Després d’iniciar-se com a editor, en tornar d’un viatge a París, fundà l’Organització Joan Merli, societat que adquirí obres d’art per als seus associats.
Impulsà diverses publicacions d’art (“La Mà Trencada”, “Quatre Coses”, “Les Arts Catalanes” i “Art”, i fou assessor artístic de la Generalitat republicana.
Publicà 33 pintors catalans (1937).
Exiliat a Buenos Aires el 1939, hi fundà l’editorial Poseidón i la revista cultural “Cabalgata” i dirigí la publicació dels exiliats “Catalunya” (1947). Tornà a Barcelona el 1971.
Esporàdicament, ha conreat la literatura de creació.
(Barcelona, 16 maig 1851 – 23 agost 1919)
Arquitecte. Formà part de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president del 1903 al 1905.
Va fer treballs de restauració a les esglésies barcelonines de Sant Francesc i de Sant Pere de les Puel·les.
(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Comerciant i polític. Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692).
Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d’oposar-se al virrei, comte de la Corzana, fou inhabilitat pel Consell d’Aragó per ocupar càrrecs públics (1700).
Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714.
(Barcelona, 7 febrer 1913 – l’Havana, Cuba, 19 octubre 1978)
Activista i agent estalinista. Fill de Caritat Mercader.
Participà en la guerra civil espanyola i exiliat a Rússia, fou reclutat pels serveis secrets soviètics.
Fent-se anomenar Jacques Mornard es guanyà la confiança de Lev Trotski, el qual assassinà a Mèxic el 20 d’agost de 1940.
Després de 20 anys de presó, fou alliberat i visqué a l’URSS, on fou condecorat amb l’Estrella d’Or, i després anà a Cuba.
(Barcelona, 26 maig 1852 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 29 juliol 1932)
Meteoròleg i museòleg. Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch. Es casà amb Paulina Pozzali. Fou el segon comte de Bell-lloc i diputat provincial.
El 1899 finançà i fundà l’observatori meteorològic Belloch, a les muntanyes del Far (Llinars del Vallès), i amb el seu amic i col·laborador, Antoni Llorens i Clariana, publicà, a partir del 1901, unes Hojas Meteorológicas d’aparició mensual, primera publicació catalana sobre meteorologia. Acabà cedint el material del seu observatori a la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.
Del 1924 al 1930 presidí la Junta de Museus de Barcelona, des d’on impulsà l’adquisició de les pintures romàniques de les esglésies del nord del Principat, que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya, enriquit també amb retaules gòtics, com el cèlebre de Jaume Huguet.
També adquirí per a la Junta col·leccions valuoses, com la d’ex-libris, de Josep Triadó, la de monedes antigues de R. Bosch i Alsina, etc.
Fou germà de:
Francesc Xavier de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1861 – 1932) Primer vescomte de Bell-lloc (1924). Militar, fou general de divisió, governador militar de Sevilla (1925) i inspector general de cavalleria, a Barcelona (1927).
Pere de Mercader i de Zufía (Barcelona, 1857 – 1928) Marí. Fou almirall i capità general del departament de Cadis fins al 1927.
(Barcelona, 21 desembre 1923 – 24 juliol 2005)
Pintor, que signà únicament Jordi. Fill de Jaume Mercadé.
Inicià la seva activitat de molt jove influït per l’expressionisme i després pel cubisme. Després d’una llarga estada a París, en plena eufòria abstracta, treballà un informalisme geomètric i colorístic.
El 1948, es presentà amb dues obres abstractes al I Saló d’Octubre, del qual fou fundador, formà part del grup Taüll i col·laborà a la revista “Algol”. Més tard, la seva obra ha evolucionat cap al neorealisme.
Anà a París, becat pel govern francès.
Dades dels Països Catalans 