(Barcelona, 15 març 1936 – 15 juliol 2023)
Autor de còmics. La seva activitat s’ha desenvolupat particularment a l’Editorial Bruguera.
El dibuix dels seus còmics és molt simple, les seves característiques principals són el dinamisme i l’abundància d’accions violentes, amb un sentit de l’humor comercial i basat en la successió de gags.
Mortadelo y Filemón, La familia Trapisonda o El botones Sacarino són algunes de les seves creacions.
(Barcelona, 14 abril 1825 – Niça, França, 28 gener 1891)
Matemàtic i militar. El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit i, acabada la carrera, fou agregat a l’exèrcit, on assolí el grau de general de brigada.
Participà en la triangulació geodèsica d’Espanya (1853) i en la confecció del cadastre (1857). Fou fundador de l’Associació Geodèsica Internacional i president de la Comissió Internacional del Metre.
El 1878 fou nomenat director de l’Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid, on començà la publicació del mapa topogràfic de l’estat espanyol.
Entre el 1853 i el 1879 publicà una sèrie de notables treballs geodèsics, i el 1889 li fou concedit el títol de marquès de Mulhacén.
(Barcelona, 14 abril 1913 – 27 juliol 1978)
Pintor i gravador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, residí a París, on es familiaritzà amb les tècniques del gravat.
El seu estil evolucionà des d’una primera etapa postimpressionista cap a creacions abstractes que tenen com a característica principal un fort contrast cromàtic, tot conservant alguna al·lusió al món concret, que no exclou sistemàticament.
Obtingué diversos premis, com el de gravat a la III Biennal Hispanoamericana d’Art (1955) i el Joan Miró (1964) i Ynglada-Guillot de dibuix (1974).
(Barcelona, 1 desembre 1902 – 27 juliol 1965)
Escriptor. Fill d’Amadeu Hurtado. Exiliat el 1939, visqué a Mèxic i, poc temps abans de morir, retornà a Catalunya.
Durant l’exili, el record de la vida barcelonina, especialment dels cercles de la burgesia, li estimulà una inèdita vocació de novel·lista.
Publicà les novel·les i narracions Unes quantes dones (1955), L’Araceli Bru (1958), Es té o no es té (1958), Un mite (1959), La condemna (1961) i Desarrelats (1964).
(Barcelona, 6 agost 1890 – 1 febrer 1975)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Francesc d’A. Galí i, posteriorment (1909), completà la formació a París. De nou a Barcelona (1910), fou després membre fundador de “Les Arts i els Artistes” (1916); tornà a París del 1917 al 1927.
La seva obra es caracteritza per un intimisme cromàtic que no és mai estrident, raó per la qual té incidències amb el decorativisme. Conreà, sobretot, el tema de figures, interiors, flors i natures mortes.
És autor de quatre plafons per a la cúpula de la Sala de Passos Perduts del Palau Nacional de Barcelona, ciutat en la qual exposà repetidament, com també a Madrid, París i en altres indrets.
El 1934 fou distingit amb el premi Isidre Nonell.
(Barcelona, 20 octubre 1882 – 23 desembre 1956)
Compositor i violoncel·lista. Fou violoncel·lista solista de l’orquestra dirigida per Crickboom a Barcelona i membre del Quartet Barcelona.
Escriví obres per a violoncel i operetes.
(Barcelona, 1928 – 21 maig 2024)
Grafista, il·lustrador i cartellista. Fou deixeble de Francesc Labarta i treballà primerament en el camp de la vidrieria artística.
Després, des del 1955, s’introduí totalment en el món el disseny gràfic.
Les seves obres, algunes reproduïdes en revistes estrangeres, són molt comunicatives, gràcies a la simplificació i la puresa de línies.
(Barcelona, 24 novembre 1939 – 4 març 2007)
Periodista i escriptor. S’ha especialitzat en problemes socials i del món del treball, ha dirigit les revistes “Atalaya del Guinardó”, “Oriflama” i “Quatre Cantons”, i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes.
Amb un estil viu i periodístic, ha escrit, sol o en col·laboració, els llibres: Materials per a una biografia del Noi del Sucre (1974), La Barcelona de Porcioles (1976), Història dels noms dels carrers de Barcelona, Obrers a Catalunya (1982) i Cada taula, un Vietnam (1997).
Juntament amb Jaume Fabre, ha escrit també un estudi sobre els barris de Barcelona.
(Barcelona, 20 octubre 1957 – )
Realitzador de televisió i director de cinema.
Vinculat a l’experimentalisme, ha realitzat nombrosos documentals culturals (Gaudí, 1987-89; Buñuel, 1989; Les variacions Gould, 1993) i el llargmetratge Antártida (1994).
El 1992 dirigí les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Vinculat a la primera època de TV3 com a responsable del programa Arsenal, des del 1997 dirigí Barcelona Televisió.
(Barcelona, 20 novembre 1930 – 16 setembre 2013)
Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S’ha especialitzat també en les arts gràfiques.
Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d’un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996).
Traductor de l’obra de Mao Zedong i Majakovskij.
Dades dels Països Catalans 