Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Janés i Nadal, Clara

2 Respostes

(Barcelona, 6 novembre 1940 – )

Poetessa en castellà i traductora. Filla de l’editor Josep Janés i Olivé.

En la seva producció poètica, evolucionà des de l’existencialisme de Las estrellas vencidas (1964) o Alienaciones (1980) cap a un creixent esteticisme que, a partir de Vivir (1983) i Kampa (1986), va afirmant-se a Lapidario (1989), Creciente fértil (1989), Emblemas (1992), Ver el fuego (1993) i Rosas de fuego (1996).

El 1997 va rebre el premi Nacional de Traducció pel conjunt de les seves traduccions, entre les quals destaquen les de M. Duras, N. Sarraute o Mercè Rodoreda.

Janeras i Vilaró, Sebastià

3 Respostes

(Barcelona, 4 novembre 1931 – )

Orientalista i liturgista. Format a Montserrat, Bèlgica, Roma i Munic, ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, i a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Entre altres treballs d’investigació, ha publicat: Litúrgia bizantina (1963, amb reedicions ampliades), Bibliografia sobre les litúrgies orientals (1961-67) (1969), L’iniziazione cristiana nella tradizione liturgica orientale (1969), La Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine (1987).

Dins la col·lecció Fundació Bernat Metge ha publicat Egèria, Pelegrinatge (1986). Director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme.

Janer i Milà de la Roca, Maria dels Àngels de

2 Respostes

(Barcelona, 1864 – 1945)

Escriptora. Germana d’Ignasi.

És autora de la monografia El monasterio de Vallbona de las Monjas (1924) i d’una Crónica de un viaje a Roma, Padua, Asís i Loreto (1925).

Janer i Milà de la Roca, Ignasi de

2 Respostes

(Barcelona, 1869 – 1919)

Escriptor i advocat. Fill de Josep Erasme de Janer i de Gironella i germà de Maria dels Àngels. Secretari de l’ajuntament de Barcelona (1908).

Fou genealogista i heraldista remarcable. Col·leccionà més de 400 edicions de La imitació de Crist (actualment a la Biblioteca de Catalunya) i publicà la monografia El patriarca don Juan de Aragón. Su vida y sus obras (1904).

Janer i Graells, Florenci

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 maig 1831 – El Escorial, Madrid, 19 juliol 1877)

Historiador. Llicenciat en dret, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris.

Membre de la Real Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando. Catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial. Director de “Seminario Popular” i de la Biblioteca de Autores Españoles.

És autor d’Examen de los sucesos… que motivaron el Compromiso de Caspe (1855), Condición social de los moriscos de España (1857), Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat (1859, en vers), Tratados de España… desde 1842 a 1868 (1869) i Colección de noticias históricas para ayudar a escribir la historia militar del Principado de Cataluña durante la guerra de sucesión.

Janer i de Gònima, Erasme de

1 Resposta

(Barcelona, 10 juny 1791 – 19 març 1862)

Comerciant. Nét d’Erasme de Gònima.

President de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó (1821), membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País (1822), alcalde de Barcelona (1846) i un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851).

Fou el pare del polític carlí Josep Erasme de Janer i de Gironella.

Janer i de Gironella, Josep Erasme de

2 Respostes

(Barcelona, 1833 – 1911)

Polític. Fill d’Erasme de Janer i de Gònima.

Fou cap del partit carlí al Principat. Patí algunes persecucions i sacrificà la seva fortuna als seus ideals.

Foren fills seus Maria dels Àngels i Ignasi de Janer i Milà de la Roca.

Jané i Riera, Albert

1 Resposta

(Barcelona, 13 agost 1930 – )

Gramàtic i escriptor. Un dels més constants divulgadors de la llengua després de 1960, ha col·laborat en els mitjans de comunicació amb articles de popularització sobre els usos de la llengua.

Traductor literari i cinematogràfic, és coautor de la gramàtica Signe i autor de La llengua catalana (1966), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Diccionari català de sinònims (1972), Aclariments lingüístics (1974) i Pas a pas (1988). Ha publicat també recull de rondalles, un dietari i Noranta nou contes.

Director de la revista “Cavall Fort”. El 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Jafudà Bonsenyor

2 Respostes

(Barcelona, vers 1250 – 1330)

Metge i traductor jueu. Era nét de Jafuda de Cavalleria i fill d’Astruc Bonsenyor, tots dos amb càrrecs a la cort de Jaume I de Catalunya. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II el Just.

El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahräwï, avui perdut.

Als vint anys havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals (De mort, D’enveja, De fembres, etc) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars.

Ishaq ben Séset Pereet

Deixa un comentari

(Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408)

Rabí, talmudista i poeta jueu. Estudià amb Nissim de Girona.

Exercí el càrrec de rabí a Saragossa i a València, on fundà una escola talmudista. L’any 1391, durant la persecució contra els jueus, emigrà al Nord d’Àfrica.

Entre les obres conservades destaca un conjunt de Responsa, sobre qüestions legals, i un Comentari del Pentateuc.