Arxiu d'etiquetes: 1376

Vilaragut i de Romaní, Joan de

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – abans 1376)

Fill de Bernat de Vilaragut i de Vilanova, i de Jaumeta de Romaní. Fou capità i regidor de Xàtiva durant la guerra de Castella (1365). Col·laborà en el fracassat assalt a Requena (1369). Després fou ambaixador de Borriol.

En enviudar tingué algunes qüestions per raó del seu pretès matrimoni amb Teresa de Boixadors i de Carròs, neboda d’Isabel. Foren fills seus Carrossa de Vilaragut i Carròs, i:

  • Bernat de Vilaragut i Carròs  (País Valencià, segle XIV – 1375)  Rebé del seu germà Joan la senyoria d’Albaida. Morí sense descendència; la seva germana Carrossa heretà una part del domini.
  • Joan de Vilaragut i Carròs  (País Valencià, segle XIV – 1375)  Senyor d’Albaida. Morí sense descendència i la senyoria passa al seu germà Bernat.

Joan d’Aragó i d’Armanyac

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 juliol 1376 – juliol 1376)

Fill de Joan I el Caçador i de Mata d’Armanyac. Fou el tercer dels infants haguts d’aquest matrimoni.

Morí al cap de pocs dies.

Frederic d’Aragó i de Verona, Bonifaci

8 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Grècia, 1376)

Senyor d’Egina (1359-76), de Piada i de la baronia de Carist (1338-65) a Negrepont. Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona. S’educà a Sicília, on lluità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià.

Governador de Patti, esclatà contra ell una rebel·lió (1355), en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner (1356). Exercí el càrrec de canceller de Sicília (1354).

Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia. El seu germà Jaume li cedí Egina; l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia.

En l’anarquia que subseguí la mort del vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria es féu càrrec del govern, juntament amb el seu nebot Lluís Frederic d’Aragó (1374). La rivalitat entre ambdós fou resolta a favor del segon, nomenat oficialment vicari general (1375).

El seu fill i successor fou Pere Frederic d’Aragó.

Isabel d’Aragó i de Fortià

14 Respostes

(Barcelona, 1376 – Alcolea de Cinca, Aragó, 28 gener 1424)

Comtessa d’Urgell. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià.

Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània (1401), es casà (1407) amb Jaume II d’Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat.

En produir-se la revolta d’aquest (1413), adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora; obtingué que Ferran I d’Antequera no el condemnés a mort. Els seu béns, però, entre els quals el dot, de 50.000 lliures, li foren confiscats (1413).

Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada (1417) per Alfons IV el Magnànim en retornar-li els béns que hom li havia segrestat.