(Barcelona, 1833 – Buenos Aires, Argentina, 1902)
Compositor. Estudià als conservatoris de Barcelona i París.
Fou concertista d’harmònium i ensenyà a tocar aquest instrument a la reina Isabel II de Borbó. La seguí al seu exili de França.
L’any 1888 s’establí a l’Argentina, on exercí diversos càrrecs artístics.
(Barcelona, 1870 – 1934)
Pintor i escenògraf. Fou deixeble de Llotja i de Lluís Graner.
Començà essent pintor de cavallet, però associat amb l’escenògraf Ramon Batlle pels volts del 1910, s’incorporà totalment a l’escenografia, en la qual ambdós amics tingueren grans èxits. Separat de Batlle el 1931, tornà al cavaller.
El Museu d’Art Modern de Barcelona conserva obres seves.
(Barcelona, 1818 – 1885)
Artista decorador de vidres. Féu obres molt remarcables per a les esglésies del Pi i Santa Maria del Mar de la capital, així com per al monestir de Montserrat.
(Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783)
Franciscà, cartògraf i explorador. A Barcelona estudià matemàtiques i fou pilot de la reial Armada Espanyola.
Es traslladà al Perú com a expert per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic. Allà prengué l’hàbit franciscà i, a més de la tasca missionera, desplegà una important tasca com a explorador i cartògraf de les illes de la Societat i de la zona amazònica del Perú.
(Barcelona, 1768 – Madrid, 1841)
Gravador. Pensionat a Madrid per la Junta de Comerç de Barcelona, treballà en aquella ciutat fins a la seva mort. Fou acadèmic de San Fernando (1797) i gravador de cambra (vers 1821).
Col·laborà amb preferència en les obres mestres de la pintura barroca espanyola.
(Barcelona, 8 juny 1769 – 15 setembre 1843)
(o Ametller) Metge i cirurgià. Fill de Joan Ameller i Mestre. Exercí a l’hospital de Barcelona i prengué part en la campanya del Rosselló durant la Guerra Gran (1793-95).
Fou catedràtic de clínica a Salamanca i, els últims anys de la seva vida, director del Col·legi de Cirurgia de Barcelona.
Llegí el discurs inaugural de l’any 1839, Ventajas de los simultáneos conocimientos médicos y quirúrgicos que deben concurrir en el profesor de la ciencia de curar, i fou autor de nombroses memòries i de diversos llibres de text.
Fou germà seu Joan Ameller i Ros (Barcelona, segle XVIII – 1852) Farmacèutic. Publicà alguns estudis de farmàcia i de química.
(Barcelona, 1653 – Madrid, 9 octubre 1726)
Jurista i polític filipista. Va ésser fiscal a l’Audiència de Catalunya el 1701 i després magistrat del criminal des del 1702 fins al 1705.
Quan les tropes de l’arxiduc entraren a Barcelona marxà a Castella, on Felip V el féu ministre del Consejo de Castilla. Tornà a Catalunya amb l’exèrcit borbònic, com a assessor civil del duc de Pópuli i després del duc de Berwick.
Destituí l’abat de Montserrat i l’empresonà, i desterrà el de Santes Creus el 1713. Formà part de la Junta de Justicia y Gobierno del Principat i féu, com també José Patiño, un informe sobre les característiques de Catalunya per tal d’adaptar-hi el règim de monarquia absoluta.
El seu fou la base del Decret de Nova Planta, si bé era contrari al trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera.
Ametller tornà després a Madrid, on continuà essent membre del Consejo de Castilla, fins a la seva mort.
Fou el pare d’Oleguer d’Ametller i Pescio.
(Barcelona, 1743 – 1824)
Farmacèutic. Professor de farmàcia, prengué part en els treballs de preparació d’una nova farmacopea catalana i fou un notable herboritzador de la flora de Montserrat.
Entre les seves comunicacions a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona cal esmentar les memòries sobre el magnetisme (1798) i els mitjans de purificar l’aigua (1803) i de purificar l’oli (1806).
Fou el pare d’Ignasi i de Joan Ameller i Ros.
(Barcelona, 12 novembre 1753 – Cadis, Andalusia, 14 febrer 1835)
Metge. Estudià medicina a Cadis i fou metge militar de marina i, més tard, professor del Col·legi de Cirurgia de Cadis, el qual arribà a dirigir.
Entre les seves obres, ultra els discursos inaugurals dels anys 1790 i 1798, cal citar Elementos de geometría y física experimental (1788) i Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se padeció en Cádiz.
(Barcelona, 1848 – 1885)
Jurista. Col·laborà amb l’il·lustre jurisconsult Guillem Maria de Brocà a l’obra Instituciones de derecho civil catalán.
