(Barcelona, 22 gener 1833 – Olèrdola, Alt Penedès, 27 setembre 1889)

Polític. Fill d’una família d’industrials, estudià dret (1858) i exercí durant deu anys com a advocat. Els esdeveniments precursors de la Revolució de Setembre (1868) el portaren a militar en el partit liberal; després de l’escissió, seguí el grup de Sagasta, que el nomenà cap dels liberals de Barcelona.

En esclatar la revolució fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona, i el 1870, tinent d’alcalde i alcalde interí, però dimití en ésser proclamada la República (febrer 1873).

Amb l’adveniment de la Restauració, fou diputat a les corts entre el 1875 i el 1877, any en què Martínez Campos, capità general de Catalunya, el nomenà alcalde de la ciutat, càrrec que exercí fins al 1884 i, novament, del 1885 al 1889.

El principal problema que tenia aleshores la ciutat era el de l’ordenació de la seva creixença i Rius i Taulet es preocupà pels problemes urbanístics de Barcelona. Sota la seva alcaldia tingueren lloc diverses millores sanitàries.

En l’aspecte cultural fundà i subvencionà l’Escola de Música, les exposicions biennals de Belles Arts, impulsà els Jocs Florals i creà beques d’estudi a l’estranger.

Però la seva màxima obra fou l’Exposició Universal del 1888. Sabé atreure’s la col·laboració de les forces econòmiques de la ciutat (Foment del Treball Nacional i Foment de la Producció Espanyola) i l’ajut del govern Sagasta, que féu de l’exposició una qüestió de prestigi per al seu partit i la féu patrocinar per la reina regent.

Acabada l’Exposició s’acabà també el seu mandat. Es retirà a la vila d’Olèrdola, el títol de marquesat de la qual ostentava, i hi morí poc després.

Fou el pare del també polític Manuel Rius i Rius.