(Reus, Baix Camp, 28 gener 1817 – Barcelona, 15 novembre 1889)
Gravador i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i durant molt de temps va ésser professor de gravat a la mateixa escola.
Il·lustrà, entre altres, una edició del Quixot i l’obra d’Avel·lí Pi i Arimon Barcelona antigua y moderna.
Obtingué diversos premis a exposicions madrilenyes (1864) i barcelonines (1864 i 1871), un dels quals pel gravat Vista de Barcelona des del port (1845).
(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)
Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.
Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.
L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.
(Barcelona, 1890 – 1974)
Pintor i dibuixant. Es formà a l’Escola de Llotja i a Itàlia, on anà pensionat (1920-21).
Excel·lí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal.
També intervingué en treballs d’ornamentació (Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, en qualitat de col·laborador d’Enric Monserdà) i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, ex-libris, etc. Així mateix, es dedicà a l’ensenyament de l’art.
Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses col·leccions particulars.
(el Masnou, Maresme, 11 agost 1876 – Barcelona, 5 juny 1955)
Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa.
Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la “Revista Pasteur”, anomenada un any després “Revista Veterinaria de España”.
Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del segle XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912).
Fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1928-30), ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol (1929) i acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
És autor de nombrosos treballs doctrinals de ciència veterinària.
(Barcelona, 1891 – 1948)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis.
Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com a dibuixant en moltes revistes d’art i humorístiques.
Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint. Féu també publicitat i excel·lí com a especialista en la restauració de quadres. En 1925-32 col·laborà com a crític-corresponsal a “The Studio”.
(Lleida, 9 febrer 1897 – Barcelona, 10 febrer 1983)
Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista.
Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (novembre 1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933).
El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l’actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa.
Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972.
Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (maig 1936).
(Tuixén, Alt Urgell, 1899 – Barcelona, 1981)
“el Ferrer de Tuixén“ Músic tradicional. Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici.
Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills i interpretava diverses tonades tradicionals de la serra de Cadí i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular. L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona.
Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu.
(Barcelona, 10 febrer 1901 – 21 maig 1978)
Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945). Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona -d’on fou catedràtic des del 1943-, a Florència i a Granada (1925-26). Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarel·la sòlid i estructurat.
Com a pintor de frescs fundà una Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc. El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona.
Té obres als museus d’art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid.
(Barcelona, 29 març 1883 – 7 març 1955)
Assagista. De formació autodidàctica, fou professor de l’Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.
Seguí l’esperit i el gust de Xènius i col·laborà de “La Veu de Catalunya” i “La Revista”, entre d’altres. Defensà l’europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l’humanisme clàssic.
De la seva obra, desigual, cal destacar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935).
Traduí al català Plató, Shakespeare, Swift i Flaubert, entre d’altres.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 7 octubre 1890 – Barcelona, 1951)
Ebenista i orfebre. Residí a Girona.
S’especialitzà en la fabricació de cofrets i capses artístiques, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls.
Assolí grans èxits en les exposicions que realitzà a Barcelona, Tarragona, Bilbao, París i Buenos Aires.
Dades dels Països Catalans 