Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Feliu i Mestres, Núria

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 setembre 1941 – 22 juliol 2022)

Actriu i cantant. És va iniciar a l’Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu.

Després passà a treballar amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó, en que debutà acompanyada pel conjunt Els Quatre Gats.

Des d’aleshores ha actuat amb continuïtat i ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics.

Intèrpret dotada d’una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz ha conreat els boleros i els cuplets, així com també cançons populars catalanes i peces de cinema, on ha treballat en alguna ocasió.

Feliu i Codina, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, novembre 1846 – 11 setembre 1917)

Periodista i polític. Germà de Josep. Es llicencià en dret.

Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras.

Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d’“El Estado Catalán” i del “Diari Català”, de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d’“El Diluvio”.

Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.

Un altre germà seu fou Joan Feliu i Codina  (Barcelona, 1848 – segle XIX)  Escriptor. Fou rellotger d’ofici i autor d’una monografia sobre l’art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).

Feliu de la Penya i Farell, Salvador

3 Respostes

(Barcelona, 1674 – després 1721)

Religiós mercedari. Fill de Narcís Feliu i germà de Narcís.

El 1695 era prior del convent de l’orde a Barcelona. Per aquest temps es veié complicat en la pugna que hi hagué entre el Reial Consell i la inquisició, precisament per negar-se a reunir la comunitat i obligar-la a definir-se en un cas on no havia pas de ficar-se. Fou expulsat de Barcelona per uns dies.

El 1702 passà un mes a Alger, com a redemptor de captius, formant part d’un grup de religiosos que aconseguiren la llibertat de 146 presoners. Passà a Barcelona el gran setge de 1713-14. Sembla haver-se significat com a austròfil.

Per l’agost de 1713 fou membre de la junta de teòlegs que autoritzà el govern perquè disposés de l’argent de les esglésies. L’esmentada tendència austròfila, i encara el fet d’ésser germà de Narcís, fou causa que els borbònics l’incloguessin al contingent de religiosos expulsats del país per ordre de 2 d’octubre de 1714.

De moment es traslladà a Sicília, i després a Gènova. El 1721, sense permís, tornà a Barcelona, on sol·licità permís per a desembarcar, encara que trigà bastant a obtenir-lo, al final hi reeixí sota la condició de recloure’s per complet al convent de l’orde.

Feliu de la Penya i Farell, Narcís

19 Respostes

(Barcelona, octubre-novembre 1646 – 14 febrer 1712)

Advocat, publicista i historiador. Fill de Narcís Feliu i germà de Salvador. Assolí el grau de doctor en lleis. Fou l’home que centrà la recuperació econòmica catalana durant el darrer quart del segle XVII i el primer del XVIII, fins al 1714.

Tant en el camp de l’acció pràctica com en els seus escrits intentà d’introduir a Catalunya el marcantilisme comercial dels grans ports europeus. Portaveu dels gremis, aviat es convertí en l’home més important del grup actiu i progressista de la burgesia, que, d’ençà del 1680, començà a plantejar-se la recuperació del floriment de l’antic comerç català.

Membre destacat de la Junta de Comerç de Barcelona, el 1681 va publicar Político discurso en defensa de comercio y las artes de Cataluña, a petició dels gremis tèxtils barcelonins. Va publicar també Fénix de Cataluña. Compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas (1683), l’obra més representativa del moment històric i de l’ideari de Feliu i del seu col·laborador Martí Piles.

El 1691 féu publicar, sota el nom de Phesio Mayo, un Ramellet de tintures. El 1709 publicà Anales de Cataluña y epílogo de los hechos de la Nación catalana desde la primera población de España hasta el presente año (3 volums).

Les seves obres són escrites en castellà, bé que declara fer-ho per raons de propaganda.

Defensor de les pretensions dinàstiques de Carles d’Àustria, va ésser perseguit i empresonat per les autoritats borbòniques durant el període 1704-05. Després va ésser advocat del rei Carles III, que li va concedir l’hàbit de l’orde de Sant Jaume.

Felip i Arbó, Ermengol

Deixa un comentari

(Barcelona, 1889 – 1969)

Missioner evangèlic. Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins al 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys.

Autor de l’Himnari evangèlic català (1924), col·laborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà.

Febrés, Bartomeu

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Militar. Serví a l’artilleria durant la guerra de Successió.

Al setge borbònic contra Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans en la direcció dels canons de la plaça.

Trobà la mort a la batalla del baluard de Santa Clara.

Fayos i Antoni, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1848 – Barcelona, 1904)

Escriptor. Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador.

El 1871 passà a residir a Barcelona, on s’integrà al moviment de la Renaixença i actuà d’enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat Penat).

Formà part de la redacció de “Lo Gai Saber” i col·laborà en d’altres periòdics i revistes.

Publicà La dona, estudi crític-filosòfic (1880), Obres d’Ausias March (1886), Obres en prosa de mossèn Roís de Corella (1887) i Trobes en llaor de Maria Santíssima, primer llibre imprès a Espanya (1889), a més de poemes i altres obres de creació.

Faus i Condomines, Josep

2 Respostes

(Prullans, Baixa Cerdanya, 16 febrer 1866 – Barcelona, 3 agost 1938)

Jurista i notari de Guissona.

És autor d’Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona (Catalunya Segriana) (1907), Del contracte d’empenyament a Catalunya (1913) i Dret especial de la Segarra (1934).

Fou el pare de Ramon Faus i Esteve.

Faulí i Olivella, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 setembre 1932 – 6 octubre 2006)

Periodista i crític literari. Llicenciat en dret i en filologia catalana.

Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al “Diario de Barcelona” (1962-76) i ha estat director del diari “Avui” (1976-77 i 1986-87).

Secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona des del 1980, fou nomenat l’any 1981, cap de premsa de la Generalitat.

Ha publicat Costa Brava (1965), Els nous mossens (1965), Vida de Joan Prim (1966), Calaix de crític (1973), Notes sobre l’any 1906 (1973), L’interludi tràgic 1939-1975 (1981), Premis literaris catalans (1983), Convergència és així (1992) i Diccionari de catalans de ficció (1995).

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Fatjó i Marsal, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – 1729)

Jurisconsult. Participà en la guerra de Successió a favor del rei-arxiduc Carles III.

Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725.

Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum… (1707).