Arxiu d'etiquetes: Àfrica (bio)

Abu Abd Allah al-Mustansir

Deixa un comentari

(Àfrica, segle XIII – 1277)

Califa de Tunis (1249-77). El 1256 o 1257 signà un tractat amb Jaume I de Catalunya, que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis i a la vegada que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de Jaume I, sobre el tron tunisenc. Successives donacions monetàries d’al-Mustansir mantingueren aquesta neutralitat.

Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, després de la croada organitzada per Lluís IX de França contra Tunis, en la qual morí el rei francés (1270). El fracàs d’aquesta expedició militar fou degut en part a la neutralitat de l’emperador d’Alemanya, del rei de Castella i, sobretot, del rei de Catalunya.

Malasang, Pere de

(Lleida, vers 1414 – mar Mediterrània, 1454)

Frare mercenari. Tingué bon prestigi per les seves intenses activitats.

Navegant cap a Àfrica amb la missió de redimir captius, la seva nau fou capturada pels turcs. Aquests el martiritzaren amb sagetes i llançaren el seu cadàver al mar.

L’Església el declarà venerable.

Llaveria i Hertzberg, Josep

(Barcelona, 1850 – Tànger, Marroc, 1908)

(o Llaberia)  Diplomàtic. Es distingí com a mitjancer eficaç al conflicte russo-egipci i a la guerra xino-japonesa. Intervingué també amb paper sobresortint a la conferència d’Algesires.

A la seva mort era ambaixador al Marroc.

Ishaq ben Séset Pereet

Deixa un comentari

(Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408)

Rabí, talmudista i poeta jueu. Estudià amb Nissim de Girona.

Exercí el càrrec de rabí a Saragossa i a València, on fundà una escola talmudista. L’any 1391, durant la persecució contra els jueus, emigrà al Nord d’Àfrica.

Entre les obres conservades destaca un conjunt de Responsa, sobre qüestions legals, i un Comentari del Pentateuc.

Ibn Ruburtayr, Abu-l-Hasän ‘Alï

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – al-‘Umra, Tunísia, 1187)

Renegat cristià, darrer fill del vescomte Reverter de Barcelona.

Serví al soldà almoràvit Tasfin b. Ali i adoptà la fe islàmica quan el seu successor, Abd al-Mumin, prohibí la permanència de cristians en els seus dominis.

A la caiguda dels almoràvits, el cabdill almohade Abu Yaqub al-Mansur l’envià a Mallorca a prendre possessió de l’illa, governada pels Banu Ganiya. Fou empresonat, però va aconseguir d’escapar-se i d’aixecar l’illa a favor del seu senyor.

De retorn a Ifriqiya, caigué en poder dels seus antics enemics, i fou executat.

Huguet i Serratacó, Emili

2 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 17 agost 1871 – Rabat, Marroc, 21 gener 1951)

Geògraf, botànic i edafòleg. Conegut també per Huguet del Villar.

Viatjà per l’Amèrica llatina durant la seva joventut i l’any 1907 fou editada la seva Geografía general, que representà la introducció de les noves tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya, i també de la nova terminologia.

El 1923 fou nomenat per la Mancomunitat de Catalunya regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1936 deixà el país i s’establí al Marroc.

Cal esmentar, entre les seves obres, un manual de Geobotánica, Los suelos de la Península Luso-Ibérica i Types de sol de l’Afrique du Nord.

Guillem II de Cerdanya

5 Respostes

(Catalunya Nord, vers 1079 – Trípoli, Líbia, 12 juliol 1109)

(dit també Guillem Jordà)  Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109). Fill de Guillem I i de Sança de Barcelona.

Anà a Terra Santa (1101) juntament amb el seu oncle Ramon IV de Tolosa.

Heretà el comtat de Mont Pelegrí. Intervingué activament en l’ocupació de Trípoli, on va morir assassinat per ordre del seu cosí Bertran de Sant Geli. 

Gené i Roig, Modest

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 5 novembre 1914 – Bata, Guinea Equatorial, 29 octubre 1983)

Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa.

Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida.

Residia a l’estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l’infant). Guanyà el premi Àfrica d’escultura.

Filet, sant

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle II – Esparta, Àfrica, segle II)

Màrtir cristià. A la segona meitat del segle XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona.

Figura vestit amb una gramalla en una pintura de la casa de la ciutat (1688-90).

Josep Costa escriví (1690) Vida del glorioso san Fileto, mártir.

Ferran, Jaume -escriptor, s. XVI-

Deixa un comentari

(Trípoli, Líbia, 1498 – Pamplona, Navarra, 1561)

Escriptor. De petit fou captivat, juntament amb la seva mare; portats a Barcelona, on els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi.

L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà. Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial (1550-59).

Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi.