Arxiu d'etiquetes: 1079

Guisla de Lluçà

10 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1079)

(o de Balsareny)  Comtessa de Barcelona. Segona muller de Berenguer Ramon I el Corbat (1027), al qual li donà dos fills: Guillem I d’Osona i Bernat Berenguer.

Pertanyia a una família molt coneguda i era neboda del conseller comtal Gombau de Besora.

El testament del comte li concedí el condomini del comtat d’Osona, al costat del seu fill Guillem, mentre no es tornés a casar. Guisla no es beneficià gaire temps d’aquella disposició, perquè no trigà a contraure segon matrimoni amb el vescomte de Barcelona Udalard II.

Fins a data recent hom havia cregut que pertanyia a la casa comtal d’Empúries. Actualment sembla predominar la nova identificació dins el casal de Balsareny.

Guillem II de Cerdanya

5 Respostes

(Catalunya Nord, vers 1079 – Trípoli, Líbia, 12 juliol 1109)

(dit també Guillem Jordà)  Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109). Fill de Guillem I i de Sança de Barcelona.

Anà a Terra Santa (1101) juntament amb el seu oncle Ramon IV de Tolosa.

Heretà el comtat de Mont Pelegrí. Intervingué activament en l’ocupació de Trípoli, on va morir assassinat per ordre del seu cosí Bertran de Sant Geli. 

Guifré de Cerdanya

4 Respostes

(Catalunya, 1006 – 1079)

Eclesiàstic. Era fill del comte Guifré II de Cerdanya, el qual pagà cent mil sous per fer-lo arquebisbe de Narbona (1019).

Home intrigant, practicà diverses vegades la simonia, i així, el 1041, comprà el bisbat d’Urgell per al seu germà Guillem, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell. El 1051 un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona.

Es famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques. Fou excomunicat per Víctor II en el concili de Florència (1055) i més tard per Alexandre II i Gregori VII.

L’any 1077 el legat pontifici Amat d’Oleró, benedictí, arribà a Girona amb l’objecte de reunir un sínode contra Guifré. Reunit a Besalú, el sínode renovà l’excomunió i condemnà la simonia.

Cervelló, Guerau Alemany (I) de

5 Respostes

(Catalunya, segle XI – després 1079)

Noble. Fill d’Alemany i de Sicarda.

Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I de Barcelona la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell I. Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona.

El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni (1076). Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller. Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda.

Fou succeït pel seu fill Guerau Alemany (II) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – vers 1097)  Es casà amb Ponça, probable filla del primer matrimoni de la comtessa de Barcelona, Almodis de la Marca, amb el comte Ponç II de Tolosa.

Llur fill i successor fou Guerau Alemany (III) de Cervelló  (Catalunya, segle XI – 1130)  Es casà amb Arsenda i tingué tres fills: Guillem, Bernat i l’hereu Guerau Alemany (IV) de Cervelló.